Pau de Crépy

La pau de Crépy-en-Laonnois, firmada el 18 de setembre de 1544 entre Francisco I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romà Germànic), va supondre l'eixida de Carlos de la guerra italiana de 1542-1546. La pau seria efímera, ya que en 1551 es desnugarien novament les hostilitats entre abdós potències firmants.

Pau de Crépy

Antecedents

Des de finals de el XV, en la península italiana s'havien succeït les Guerres Italianes, en les que França i Espanya havien lluitat en bandos oposts casi tot el temps. En 1542 les reclamacions sobre la sobirania del ducado de Milà varen tornar a desnugar les hostilitats entre Francisco I de França i Carlos I d'Espanya (que des de 1519 era ademés emperador del Sacre Imperi Romà Germànic), donant pas a la guerra italiana de 1542-1546, un conflicte extraordinàriament costós per als participants en ell.

L'acort

Els térmens de l'acort incloïen:

• Carlos i Francisco cessarien les hostilitats restaurant el statu quo de 1538, any de la firma de la treua de Niza;
• Carlos renunciava als seus drets sobre el ducado de Borgoña;
• Francisco renunciava als seus drets sobre el regne de Nàpols i els territoris de Flandes i Artois;
• El duc Carlos de Valois, duc de Angulema, fill del rei de França, contrauria matrimoni en la filla de Carlos, María de Habsburgo, o en la seua neboda Ana de Habsburgo-Jagellón. En el primer cas la nóvia rebria com dote els Països Baixos i el Franc Comtat; en el segon el ducado de Milà;
• Abdós parts firmants es donarien assistència mútua contra els otomans.