Passer iagoensis

El cheu de Cap Vert o cheu gran (Passer iagoensis)[1][2] és una espècie d'au passeriforme de la família Passeridae. És endèmica de l'archipèlac de Cap Vert, en l'oceà Atlàntic oriental, prop d'Àfrica occidental.
Descripció
És un cheu menut, en uns 12,5 a 13 centímetros de llarc i una llongitut alar de 5,5 a 6,9 centímetros.[3] El seu plomall és similar al del cheu comú (Passer domesticus), i de manera similar presenta dimorfisme sexual. El mascle té el píleu i una ralla ocular de color negre o negre o grisáceo, la nuca grisa i una chicoteta taca blanca en la part inferior de la front. Els costats del cap, especialment per damunt de l'ull, són d'un ric color canella. Els escapularis són de color blanc i marró, mentres que el restant de les parts superiors són de color marró tacat de negre i beige. Les galtes i les parts inferiors són de color gris pàlit i la gola i la barbeta estan marcades en un chicotet pitet negre. La femella és de color marró grisáceo, en les ales i el pit de negre rayado i les parts inferiors de color gris pàlit. És molt similar a la femella del cheu comú pero té una llista superciliar pàlida més evident. Els jovenils s'assemblen a les femelles adultes, pero els mascles jóvens són més castanys des d'una edat primerenca, en el rastre d'un pitet negre en la barbeta.[3][4] En 1898, el ornitòlec Boyd Alexander va reportar que els adults comencen la muda a principis de febrer, i algunes aus seguien en muda a finals de maig.[5]
Taxonomia

Va ser arreplegat per primera volta per Charles Darwin durant la primera parada del segon viage de el HMS Beagle en l'illa de Santiago (St. Iago).[6] Va ser descrit per a ell en 1837 pel zoòlec John Gould, en el Proceedings of the Zoological Society of London, i li va donar el nom de Pyrgita iagoensis.[7] En el moment en que Gould va escriure The Zoology of the Voyage of H.M.S. Beagle en Darwin i atres tres zoòlecs en 1841, ho va colocar en el gènero Passer, a on permaneix.[6][4]
Dins del seu gènero, el cheu de Cap Vert ha segut considerat un dels Exhibition of Mr. Darwin's Birds, and description of a New Species of Wagtail (Motacilla leucopsis) from India africans, un grup que també inclou espècies tals com el cheu gran (Exhibition of Mr. Darwin's Birds, and description of a New Species of Wagtail (Motacilla leucopsis) from India). Estes aus varen ser tractades generalment com a espècies distintes fins que Reginald Ernest Moreau va escriure en 1962 Exhibition of Mr. Darwin's Birds, and description of a New Species of Wagtail (Motacilla leucopsis) from India, agrupant el de cheu de Cap Vert i els cheus rojosos continentals com una sola espècie Exhibition of Mr. Darwin's Birds, and description of a New Species of Wagtail (Motacilla leucopsis) from India.[6] Esta taxonomia va ser seguida en freqüència fins que J. Denis Summers-Smith, una autoritat mundial en cheus, va argumentar en la década de 1980 que moltes diferències en la morfologia i comportament del cheu de Cap Vert i la separació en els atres cheus rojosos per uns 5000 quilòmetros, són motius suficients per a l'estatus d'espècie.[6][8][9] Els estudis d'ADN mitocondrial i nuclear des de llavors han sugerit que pot ser un parent propenc del cheu comú (Exhibition of Mr. Darwin's Birds, and description of a New Species of Wagtail (Motacilla leucopsis) from India) i el cheu morú (Exhibition of Mr. Darwin's Birds, and description of a New Species of Wagtail (Motacilla leucopsis) from India) i no dels cheus rojosos.
El ornitòlec francés Émile Oustalet va descriure un espècimen de Branco com una espècie separada Passer brancoensis en 1883,[6][10] que va ser reconeguda com la subespècie Passer iagoensis brancoensis per W. R. P. Bourne, qui va afirmar observar diferències entre cheus de diferents illes. Segons Bourne, les aus de Passer iagoensis iagoensis en les illes més boscoses del sur són més obscurs i més grans, i ademés es comporten de forma similar al cheu comú i moruno, competint en ells pels millors hàbitats alterats per l'home. Posteriorment va escriure que les variacions que va vore incloïen dos tendències clinaels, es tornen més obscures cap al sur, i de tamany més chicotet més alluntat de la costa continental. Charles Vaurie, examinant les diferències en el plomall i les medicions de espècimen en els museus més importants, no va trobar cap variació significativa, i tampoc Vaurie ni Summers-Smith varen reconéixer cap subespècie.[6]
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1464.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Catorzena part: Orde Passeriformes, Famílies Malaconotidae a Passeridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (1): 199-205. ISSN 0570-7358. Consultat el 18 de febrer de 2015.
- ↑ «Cheu de Veta Verda (Passer iagoensis) (Gould, 1838)». en Avibase. Consultat el 18 de febrer de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Clement, Harris & Davis 1993, pàg. 455–456
- ↑ 4,0 4,1 Gould 1838, p. 95
- ↑ Summers-Smith 1988, p. 100
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Summers-Smith 1988, pàg. 93–95
- ↑ Gould, J.(1837).«Exhibition of Mr. Darwin's Birds, and description of a New Species of Wagtail (Motacilla leucopsis) from Índia».Proceedings of the Zoological Society of London.V: 77–78.
- ↑ Summers-Smith, J. Denis (2009). Handbook of the Birds of the World. Volume 14: Bush-shrikes to Old World Sparrows, Barcelona: Lynx Edicions. ISBN 978-84-96553-50-7.
- ↑ Summers-Smith, D.(1984).«The Rufous Sparrows of the Cape Vert Islands».Bulletin of the British Ornithologists' Club.104(4): 138–141.
- ↑ (1883).«Description et Énumération dones Espèces».Actes de la Société Linnéenne de Bordeaux.38(en fr)
Bibliografia
- Clarke, Tony; Orgill, Chris; Dudley, Tony (2006). A Field Guide to the Birds of the Atlantic Islands, Londres: Christopher Helm. ISBN 0-7136-6023-6.
- Clement, Peter; Harris, Alan; Davis, John (1993). Finches and Sparrows: an Identification Guide, Princeton, Nova Jersey: Princeton University Press. ISBN 0-691-03424-9.
- Gould, John (1838). Darwin, Charres (ed.). The Zoology of the H.M.S. Beagle, under the command of Captain Robert Fitzroy, R. N., during the years 1832 to 1836. Part III: Birds, London: Smith, Elder, and Company.
- Snow, D. W.; Perrins, C. M. (1998). The Birds of the Western Palearctic, Concise edició (vol. 2), Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-854099-X.
- Summers-Smith, J. Denis (1988). The Sparrows, illustrated by Robert Gillmor, Calton, Staffs, Anglaterra: T. & A. D. Poyser. ISBN 0-85661-048-8.
- Williamson, M.H. (1996). Technology in the Third Millennium. Volume 15: Biological Invasions, Springer. ISBN 978-0-412-59190-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Passer iagoensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.