Pascua Lama

Pascua Lama

Mapa en l'extensió territorial del proyecte Pascua Lama

Pascua Lama va ser un proyecte a càrrec de l'empresa minera Barrick Gold, en sèu en Toronto, Canadà, que involucra a Chile i Argentina i que consistix en explotar una mina a cel obert de la que s'extraurà principalment or, ademés d'argent, coure i uns atres minerals, a 4500 m s. n. m. en territori fronteriç. En Chile, se situa en la Regió d'Atacama, específicament en la comuna d'Alt del Carmen en la província de Huasco, mentres que en l'Argentina, en el Departament Iglésia en la província de Sant Joan.

L'inversió estimada serà de 2300-2400 millons de dólars, en una vida útil d'a lo manco 23 anys. La cantitat de reserves calculades és de 18 millons d'onces d'or, 731 millons d'onces d'argent i 662 millons de lliures de coure. En un percentage de depòsits del 75% del costat chilé i 25% de l'argentí. Barrick Gold estima que Pasqua-Lama crearà 6500 ocupacions directes durant l'etapa de construcció i 1.660 llocs de treball durant els, a lo manco, 23 anys d'operació, encara que sense especificar si dites places laborals seran de procedència nacional o estrangera. Esta perspectiva de nous llocs de treball ha generat el respal per part d'alguns alcaldes chilens, que han eixit en defensa del proyecte.

El método d'extracció de l'or amprant lixiviación en cianur i la possibilitat de contaminació de l'aigua dels glaciars molt pròxims a la zona d'extracció han generat un fort rebuig al proyecte per part de certs sectors, tant en l'Argentina com en Chile.

El 18 de giner de 2018 la Superintendencia de Mig ambient va anunciar la clausura definitiva de Pascua Lama després de realisar un procediment sancionatorio, a on es varen establir 33 càrrecs en contra del proyecte miner, 5 d'ells de gravetat suficient com per a determinar la clausura total i definitiva. En octubre del mateix any, el tribunal ambiental de Antofagasta va fallar a favor del tancament del proyecte. En març de 2019, davant els reclams de l'empresa, la Cort Suprema de Chile va deixar sense efecte la mida. El 17 de setembre de 2020, el Tribunal Ambiental de Antofagasta va confirmar el tancament definitiu de Pascua Lama mantenint una multa de $ 7 000 000 000 pesos chilens. Barrick Gold va anunciar que no apelarà a dita decisió, pero no va descartar tancar-li les portes al proyecte.

Història

El primer registre d'activitats d'exploració minera en la zona és de 1977. En eixe any, els geòlecs de Companyia Minera Sant Josep, varen recolectar mostres geoquímicas de la superfície i varen portar a terme medicions geofísicas. Durant la década dels '80, les exploracions varen continuar i en 1987 la companyia australiana Bond Gold International va adquirir Companyia Minera Sant Josep, pero després de dos anys tots estos actius varen passar a mans de la companyia canadenca LAC Minerals. El programa d'exploracions va continuar i en 1993 LAC Minerals va començar estudis de llínea de base ambiental i factibilidad. En 1994, Barrick va adquirir els actius de LAC Minerals.

El Tractat d'Integració i Complementación Minera, celebrat entre Chile i Argentina en decembre de 1997, i ratificat per llei nacional per abdós governs en el 2000, va fixar el marc llegal per al desenroll de la mineria a través de la frontera. El monte de l'inversió s'ha estimat en 950 millons de dólars. El Proyecte té una vida útil de 20 anys segons les actuals reserves, i anualment produirà unes 5.000 tonellades de coure contingut en concentrats, 615.000 onces d'or i 18,2 millons d'onces d'argent.

L'idea del proyecte va sorgir fa varis anys i en 2001 les autoritats chilenes varen aprovar l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) que va presentar l'empresa Barrick, pero l'iniciativa es va postergar fins a 2004, quan es va reprendre l'idea de desenrollar-la. El Tractat d'Integració i Complementación Minera firmat en 1997 pels presidents d'Argentina i de Chile, i el Protocol Adicional Específic subscrit en agost de 2004 pels cancellers d'abdós països –que resol aspectes pràctics per a la futura operació d'esta faena transfronterer– varen aportar elements per a que es puga portar a terme Pasqua–Llepe.

En Chile l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) va ser aprovat a mitan de febrer de 2006, d'acort a la Resolució N.º 024 En tant el llavors President argentí, Kirchner, en una visita a Sant Joan va demanar "que es desenrolle la mineria en respecte al mig ambient"i va demanar respectar el mig ambient en la construcció de mines.

Controvèrsia i conflictes ambientals

La mineria com a activitat econòmica sempre ha estat rodejada de controvèrsia. Els seus opositors aleguen que un efecte ambiental inevitable és el que es produïx com a conseqüència de la cianuración de l'or, procés tòxic que és el més freqüentment utilisat en l'extracció aurífera. No obstant, hi ha els qui asseguren que està demostrat que les empreses socialment responsables són capaces de controlar la producció, us i eliminació d'este element sense dur complicacions a les persones o el mig ambient.

El exalcalde d'Huasco, Chile Juan Sabando, ha restat importància als cuestionamientos ecològics, explicant que els habitants de la ciutat portuària no han participat en les protestes i afirmant que són persones "estrangeres, religiosos", en definitiva, “persones que no coneixen del quefer diari de la província” els que s'oponen al proyecte.

L'evaluació de l'impacte ambiental i les aprovació d'EIA i IIA en Chile i Argentina en 2006 establixen que Barrick no va a remoure gèl o glaciars, ya que fer-ho seria una violació dels permissos concedits per les autoritats pertinents com està establit expressament en la Resolució de Calificació Ambiental: “La companyia solament accedirà al mineral de manera tal que no es produïxca cap removiment, reubicació, destrucció ni intervenció física dels glaciars Bou 1, Bou 2 i Esperanza”. L'exigència referida a la protecció d'eixes masses de gèl es troba entre les més de 400 condicions incloses en l'aprovació del proyecte en Chile.

Greenpeace va criticar durament el proyecte en 2005, alegant, entre atres coses, que es remouran part dels tres glaciars (Bou 1, Bou 2 i Esperanza) que es troben sobre l'àrea de la mina, ademés del maneig de perilloses substàncies tòxiques tals com el cianur de sodi, i la contaminació de les aigües que conformen la conca del riu Huasco; ademés de representar un perill per a les tradicionals activitats agrícoles de la zona. Les crítiques varen ser preses en conte i es varen realisar modificacions al proyecte en l'any 2006, lo que va permetre finalment la seua aprovació. Greenpeace du actualment una campanya contra la Barrick Gold per a frenar el proyecte.

Conforme als requisits estipulats per les autoritats en l'aprovació del proyecte, l'empresa està obligada a mantindre la calitat d'aigua establida en la llínea base -que es va determinar en anterioritat a l'inici del proyecte- en un punt ubicat aproximadament 45 km aigües dalt de la comunitat més propenca. Junt en això, la calitat de l'aigua que ixca de la propietat minera, uns 30 km aigües avall del proyecte i 15 km aigües dalt de la comunitat més propenca, deurà ser monitoreada per a mantindre els estàndarts que s'apliquen en Chile per a l'aigua potable.

Els opositors al proyecte sostenen que es voria afectat el suministrament d'aigua dels 70.000 agricultors en el vall de Huasco per la lliberació de cianur, àcit sulfúric i mercuri en la vall. A açò la Barrick respon que la mineria d'or no utilisa àcit sulfúric, ni mercuri i que usa una solució de cianur molt diluïda, que es dissol quan és expost a l'aire o a atres oxidants. La situació es va agravar en 2012 en manifestacions galliponteres contra el proyecte en Chile, Argentina i Canadà.

En 2013, la banca canadenca li va llevar US$500 millons de finançament a Barrick i un tribunal chilé va acceptar una orde precautoria de grups indígenes contra el proyecte, en lo que Pascua Lama es va postergar en forma indefinida. Varis proyectes d'empreses canadencs Barrick i Yamana Gold travessen zones de glaciars en la cordillera.

També es diu que l'empresa ha comprat el respal dels agricultors en la "assistència social" i les promeses dels 60 millons de dólars per a obres d'infraestructura, i que el Tractat d'Integració i Complementación Minera va ser aprovat baix la pressió de Barrick. En novembre de 2005, una petició de 18.000 firmes va ser presentada al govern chilé pel Front de Lluita Anti Pascua Lama, una coalició de grups ambientalistas.

Barrick afirma que els 1.500 millons de dólars "serien directament invertits en la província de Huasco en Chile i en la província de Sant Joan en l'Argentina", i que ha "identificat més de 600 proveïdors potencials de la III Regió de Chile". Diu aixina mateix que ha rebut els antecedents de més de 140.000 persones interessades en ser part del proyecte miner.^{cita requerida}

No obstant, les declaracions tranquilisadores de l'empresa canadenca no conseguixen convéncer als opositors al proyecte, com ho demostra el documental de Martin Frigon "Eldorado, la set d'or". Per decret presidencial va ser favorida en llevar-se les retencions a les mineres.

A 2016 comunitats diaguita de Chile varen declarar verse afectandas per proyectes miners com a Pascua Lama i El Morro. En 2016 del costat argentí es va generar una forta polèmica pel l decrete N°349/16, que va eliminar el pagament d'un cànon del 5% a l'explotació i exportació de minerals que havia segut fixat pel president interí Eduardo Duhalde en març de 2002, per a beneficiar a Barrick Gold. Causant crítiques de tot l'arc polític, la diputada Elisa Carrió va afirmar respecte al decret que: "Un país que cuida la seua present i pensa el seu futur posa com a prioritat l'agenda ambiental, no la rendabilitat d'uns pocs. Per lo tant la defensa de l'interés general no deu cedir davant les pressions sectorials, com lo és el lobby miner”, Fernando Solans: va declarar: “en esta decisió, el Govern de Macri premia a les mineres que varen contaminar en millons de litros de cianur els rius de Sant Joan”.Margarita Stolbizer: També va criticar la mida: “els guanys li les duen les empreses multinacionals que deixen passius ambientals i socials impossibles de revertir. No es pot seguir fent concessions”. Alberto Asseff: Diputat del Parlasur i especialiste en geopolítica, va expressar: “... Hi ha molt dany ambiental i està provat per la Justícia chilena en algun sonat cas com el de Barrick. Si invertixen en plantes purificadoras per eixemple podrien beneficiar-se en la desgravació de les seues exportacions”. L'eliminació de les retencions mineres va representar una pèrdua per a l'Estat de 223 millons de dólars en 2017 es va produir un derrame en la mina. A 2017 La seua explotació està frenada per la Justícia chilena per danyar dos glaciars, pero aixina i tot del costat argentí reactiu l'explotació, en 2017 un derrame va provocar estralls en la zona argentina. El 2020 per sentència Rol 5-2018 del Primer Tribunal Ambiental es confirmen la majoria de les sancions dispostes per la SMA en la Resolució Exenta N.º 70 de 2018. Acreditant-se pel Tribunal greus afectació a la salut de la població i al mig ambient de forma tal que la sanció de clausura va ser aplicada 5 voltes per la SMA, sent confirmades 3 de les 5 (devent les atres dos ser recalificadas), al ser respecte d'eixos fets infraccionales l'única sanció susceptible de tutelar els bens jurídics mig ambient i salut de la població. Açò sense perjuí de les atres afectació (al mig humà, a deures d'informació, etc.) per les quals se'ls va sancionar en multes.