Pas de Loibl
El pas de Loibl (alemà: Loiblpass) o pas de Ljubelj (eslové: prelaz Ljubelj) és un passe d'alta montanya en la cadena de Karavanke dels Alps Calizos del Sur, que unix Àustria en Eslovènia. La carretera del pas de Loibl és la conexió més curta entre la ciutat carintia de Ferlach i Trž@ič en l'Alta Carniola i part de la ruta europea I652 de Klagenfurt a Naklo.
Geografia
El pas de montanya està situat just en la frontera austro-eslovena a 1.367 metros sobre el Adriático, a l'est del massiç de Stol. La carretera de montanya (Loiblpass Straßi, B 91), una de les més escarpades dels Alps orientals, serpentea des de l'àmplia vall del Drava en numeroses curves tancades fins al cim del pas, paralela a la riera Loiblbach i al pintoresc coll Tscheppa (Čepa) en vàries cascades. Des del pas de Kleiner Loibl (Sapotnica), un chicotet camí es bifurca a la remota vall de Bodental. Des de 1963-64 el tràfic passa per un túnel de dos carrils a 1.069 m baix la cresta de la montanya. Al sur del pas, la carretera (N.º 101) baixa per Podljubelj a Trž@ič en la vall del Sava i després a l'autopista A2. Els passos de montanya propencs són el pas de Wurzen en l'oest i el de Seeberg Saddle en l'est.
Anteriorment una de les conexions vials més importants entre la capital de Carintia, Klagenfurt, i Kranj en Carniola, l'importància del pas de Loibl ha disminuït des de 1991, quan es va obrir el túnel de l'autopista Karawanken, de 7.864 m de llongitut, que conecta l'autopista austríaca Karawanken (A 11) des de Villach en l'autopista A2 eslovena a Liubliana. Hui en dia el pas està tancat per al tràfic pesat. Els controls fronteriços es varen suprimir quan Eslovènia es va incorporar al espai Schengen, en efecte a partir del 21 de decembre de 2007, pero s'han restablit temporalment per a l'entrada en Àustria a raïl de l'aument del número de creus fronteriços illegals durant la "crisis migratòria en Europa" de 2015-2016.
Història
Des de l'antiguetat s'han utilisat diferents senderes que conectaven Virunum, en la província romana de Noricum, en Emona (en l'actual Liubliana). En l'época migeval, l'importància estratègica del pas de Loibl va tornar a aumentar, quan en el XI l'emperador Enrique III va separar la Marca sudoriental de Carniola de la de Carintia. Els patriarques d'Aquileia, que varen governar el margraviato a partir de 1077, varen confiar el manteniment de la carretera del pas als monges cistercienses de la llavors recent creada abadia de Viktring, que varen fer erigir un hospici i una capella dedicada a Sant Leonardo. No obstant, els monges varen tindre que competir en les reclamacions dels senyors locals del castell d'Hollenburg (Humberk), que es varen fer càrrec de les possessions en 1488. A partir de 1335, tant les facendes imperials de Carintia com les de Carniola en el nort i el sur varen ser governades pels ducs d'Àustria dels Habsburgo.
El pas es va convertir en una important ruta comercial en acabant de que la ciutat de Trieste passara al càrrec dels archiducs dels Habsburgo a finals del XIV. Des d'al voltant de 1560 les facendes carintias varen fer ampliar l'antic camí de ferradura i construir un túnel de 150 m de llarc baix la cresta dels Karawanks, un primerenc eixemple d'ingenieria moderna que més vesprada va tindre que ser eliminat per falta de seguritat. Es va planejar un atre intent en el XVII; no obstant, quan en 1728 l'emperador Carlos VI va recórrer les terres de la monarquia dels Habsburgo, encara va tindre que travessar el pas Loibl, detenint-se en la taverna Deutscher Peter al nort del pas. A partir de llavors va ordenar l'ampliació de la carretera de montanya com a part de la ruta de llarga distància des de la capital austríaca, Viena, fins al port de Trieste. Dos obeliscs varen ser erigits en el cim del pas per a commemorar la seua estància.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paso de Loibl» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.