Pars compacta
La pars compacta (SNpc)[1] és una porció de la substància negra, situada en el mesencèfal. Està formada per neurones dopaminérgicas i situada medial a la pars reticulata. La malaltia de Parkinson es caracterisa per la mort de neurones dopaminérgicas en esta regió.[2]
Anatomia
En els sers humans, els cossos de les cèlules nervioses de la pars compacta estan coloreats de negre pel pigment neuromelanina. El grau de pigmentació aumenta en l'edat. Esta pigmentació és visible com una franja negra distintiva en seccions cerebrals i és l'orige del nom donat a este volum del cervell. Les neurones tenen dendritas especialment llargues i grosses (François et al.). Les dendritas ventrales, en particular, descendixen profundament en la pars reticulata. Atres neurones similars estan distribuïdes més escassament en el mesencèfal i constituïxen "grups" sense vores ben definides, encara que continus a la pars compacta, en posició prerubral. A estes se'ls ha donat, en treballs primerencs en rates (sense molt respecte per les subdivisions anatòmiques), el nom de "àrea A8" i "A10". La pars compacta pròpiament dita ("A9") sol subdividirse en un nivell ventral i un atre dorsal, sent este últim positiu per a la calbindina.[3] El nivell ventral es considera A9v. El nivell dorsal A9d està vinculat a un conjunt que comprén també A8 i A10,[4] representant A8, A9d i A10 el 28% de les neurones dopaminérgicas. Les neurones de la pars compacta reben senyals inhibidores dels axones colaterals de les neurones de la pars reticulata.[5]
Les neurones dopaminérgicas de la pars compacta proyecten molts dels seus axones a lo llarc de la via nigroestriatal fins al estriado dorsal, a on lliberen el neurotransmissor dopamina. Existix una organisació en la que les neurones dopaminérgicas de les franges (les més baixes) van al estriado sensoriomotor i les més altes al estriado associatiu. Els axones dopaminérgicos també inervan atres elements del sistema de ganglis basals, com el pàlit lateral i medial,[6] la substància negra pars reticulata i el núcleu subtalámico.[7]
Funció
La funció de les neurones dopaminérgicas de la substància negra pars compacta (SNc) és complexa. Contràriament a lo que es creïa en un principi, les neurones de la SNc no estimulen directament el moviment: en canvi, eixerciten un paper indirecte en regular la funció més directa del cos estriado, contribuint al control motor fi, com s'ha confirmat en models animals en lesions de la SNc.[8] Aixina que, l'estimulació elèctrica de la substància negra no produïx moviment, pero la falta de neurones de la pars compacta té una gran influència en el moviment, com demostren els síntomes de la malaltia de Parkinson. "Les neurones dopaminérgicas s'activen davant estímuls nous i inesperats, davant recompenses primàries [...] durant l'aprenentage".[9] Es creu que les neurones dopaminérgicas estan implicades en l'aprenentage per a predir qué comportaments conduiran a una recompensa (per eixemple, menjada o sexe). En concret, se sugerix que les neurones dopaminérgicas es disparen quan una recompensa és major que l'esperada prèviament; un component clau de molts models d'aprenentage per reforç. Esta senyal pot utilisar-se llavors per a actualisar el valor esperat d'eixa acció. Moltes drogues recreatives, com la cocaïna, imiten esta resposta de recompensa, lo que explica la seua naturalea adictiva.
Referències
- ↑ «Porció Compacta de la Substància Negra». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual de Salut.. OMS,OPS,BIREME.
- ↑ Kim, S. J.; Sung, JY; Um, JW; Hattori, N(2003).«Parkin Cleaves Intracellular -Synuclein Inclusions via the Activation of Calpain».Journal of Biological Chemistry.278(43): 41890–9.doi:10.1074/jbc.M306017200.
- ↑ (1999).«Dopaminergic cell group A8 in the monkey: anatomical organization and projections to the striatum».Journal of Comparative Neurology.414(3): 334–347.doi:<334::AID-CNE4>3.0.CO;2-X 10.1002/(SICI)1096-9861(19991122)414:3<334::AID-CNE4>3.0.CO;2-X.
- ↑ (1991) The substantia nigra and its relations with the striatum in the monkey (vol. 87), pp. 81–99. doi:10.1016/S0079-6123(08)63048-4. ISBN 9780444811813.
- ↑ (1994).«Synaptic connections between pars compactar and pars reticulata neurones: electrophysiological evidence for functional modules within the substantia nigra».Brain Research.660(2): 216–224.doi:10.1016/0006-8993(94)91292-0.
- ↑ Lavoie, B., Smith, Y., Parent, A.(1989).«Dopaminergic innervation of the basal ganglia in the squirrel monkey as revealed by tyrosine hydroxylase immunohistochemistry».The Journal of Comparative Neurology.289(1): 36–52.doi:10.1002/cne.902890104.
- ↑ Cragg S.J.; Baufreton J.; Xue Y.; Bolam J.P.(2004).«Synaptic release of dopamine in the subthalamic nucleus».European Journal of Neuroscience.20(7): 1788–1802.doi:10.1111/j.1460-9568.2004.03629.x.
- ↑ Pioli, E.Y.; Meissner, W.; Sohr, R.; Gross, C.E.(2008).«Differential behavioral effects of partial bilateral lesions of ventral tegmental area or substantia nigra pars compactar in rats».Neuroscience.153(4): 1213–24.doi:10.1016/j.neuroscience.2008.01.084.
- ↑ Schultz, W.(1992).«Activity of dopamine neurons in the behaving primat».Seminar in Neuroscience.4(2): 129–138.doi:10.1016/1044-5765(92)90011-P.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pars compacta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.