Parc natural de la Serra de Basa

Archiu:Parque Natural de Sierra de Baza (Granada).png

Parc natural de la Serra de Basa

El Parc Natural Serra de Basa està situat al nordest de la província de Granada, llimitant en la província d'Almeria i formant en els relleus de les Serres dels Filabres la continuació cap a l'est de les cordillera bètiques. Ubicat en un entorn semiárido de la Hoya de Basa, i caracterisat per unes precipitacions escasses i de distribució irregular, s'eleva el massiç montanyós de la Serra de Basa fins a superar els 2200 m s. n. m., sent el Calar de Santa Bàrbara en 2269 m s. n. m. el cim d'este parc natural, que va ser declarat espai natural protegit per la Llei 2/1989, de 18 de juliol, per la que s'aprova l'Inventari d'Espais Naturals Protegits d'Andalusia i s'establixen mides adicionals per a la seua protecció, contant en una extensió total de 53 649 ha, distribuïda entre els térmens municipals de Basa, Dólar, Gor, Caniles i Valle de Zalabí.

Clima

En la serra hi ha una major humitat, i es registren unes precipitacions sensiblement superiors a la dels terrenys de l'altiplà que la circunda, fent d'este lloc lo que en encert ha segut definit com a illa bioclimàtica, en la que el seu caràcter montanyós, junt en la seua gran extensió, produïxen una elevada heterogeneïtat, que fa d'este espai natural un lloc de gran riquea i varietat botànica i faunística. En ell, el paisage, particularment modelat per l'home, que ha habitat este lloc des de fa a lo manco 7000 anys, constituïx un element fonamental i definidor, conferint-li una identitat pròpia com a territori.

L'microclima reinante en este entorn serrà permet que junt a la vegetació esclerófila pròpia del mont mediterràneu, es localise una atra vegetació residual d'époques més humides, com ocorre en els acerales, uns boscs caducifolios que podem trobar en les valls més humides de la zona calcàrea del parc, en els que es localisen casi 1500 espècies de plantas diferents, moltes d'elles endèmiques i de gran bellea com el narcissus nevadensis, la genciana, que creix en prats humits molt localisats, primaveres i un llarc etcétera. Aun cuando la verdadera joya botànica d'esta Serra de Basa és el pi selvat, del que els eixemplars de la Serra de Basa, junt en els de Serra Nevada, són els boscs autòctons d'esta espècie de distribució més meridional en Espanya.

Flora

Un dels paisages més singulars i peculiars d'esta Serra és el dels seus boscs de galeria, que a modo de venes de vida, destaquen entre les immenses extensions de pinada de reforestació. La vegetació natural d'estos sotos i ribera forma part de l'ambient atlàntic i centreeuropeu, que està integrada per flora eurosiberiana, delatada pel seu caràcter caducifolio, i que en llocs en clima típicament mediterràneu, com la Serra de Basa, està condicionada a la presència d'aigua abundant. De modo que boscs de ribera mediterràneus, com estos, rodejats d'una zona especialment àrida, en la que com hem significat a penes se superen els 350 mm anuals, constituïxen comunitats relicticas o residuals d'aquells boscs caducifolios postwümienses, immersos en un paisage xerofítico, de modo que constituïxen formacions vegetals intrazonales de singular valor ecològic, en la que destaca la presència de sauces i atres espècies de ribera com àlbers blancs, el àlber temblón, en els seus inconfundibles i característics fulls rojos en autumne i especialment àlbers negres (Populus nigra), que alcancen un gran tamany i gruixa en esta serra.