Parc nacional del Kilimanjaro

El mont Kilimanjaro se situa en el nort de Tanzània, junt a la frontera en Kènia. És el punt més alt d'Àfrica, en una altitut de 5895 m. Este antic volcà, en el cim cobert de neus perpètues, s'alça en mig d'una planicie de la sabana, oferint un espectàcul únic. El mont i les selvas circumdants, en un àrea de 75 353 ha posseïxen una fauna rica, incloent moltes espècies amenaçades d'extinció. Constituïx el Parc Nacional del Kilimanjaro, va ser inscrit per l'Unesco en l'any 1987 en la llista dels llocs que són Patrimoni de la Humanitat.

El complex del mont Kilimanjaro en les seues selves, havia segut considerat com una reserva de caça pel govern colonial alemà a principis de el XX, en 1921 va ser ya considerat com a reserva forestal, fins que, en 1973, va ser declarat com parc nacional.

El mont Kilimanjaro va tindre senyals de gran activitat volcànica en el Pleistoceno, no es troba totalment aïllat en la planicie africana, està acompanyat per tres cons volcànics, orientats en un eix este-suroest: el més antic, Shira, a l'oest, en una altitut de 3962 m, Mawenzi a l'est, en una altitut de 5149 m i, entre ells, Kibo, que és el més recent i mostra encara senyals d'activitat, en forma de fumarolas. Entre Kibo i Mawenzi hi ha una replanell d'aproximadament 3600 ha, cridada la “cadira” (“the saddle”, en anglés), que forma la major àrea de tundra d'altitut d'Àfrica.

En el parc, una gran varietat d'animals pot ser observada. Tots els animals es poden trobar a la vora del bosc en les altures del Kilimanjaro: damanque, duiker gris i varis rosegadors. En algunes àrees, les diablancitas (bushbuck) i duiker roig es poden avistar sobre el bosc. Els búfalos del Cap habiten habitualment en el bosc montano, i algunes voltes en páramo i praderies. Els elefants són comuns entre rius Namwai i Tarakia, i s'adinsen alguna cosa més altes. Les mones blaves colobos blancs i negres de l'est i crío de mont i lleoparts són comuns en els boscs montanos.^[1]