Parc nacional Phong Nha-Kẻ Bàng

Parc nacional Phong Nha-Kẻ Bàng

El Parc Nacional Phong Nha-Kẻ Bàng és un parc nacional en la província de Quảng Bình en Vietnam, a uns 450 quilómetros al sur d'Hanói, 50 quilómetros al nort de Đồng Hới, 310 quilómetros al nort de Đà Nẵng i 1.250 quilómetros al nort de la ciutat Ho Chi Minh. El parc va ser reconegut en l'any 2003 com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco. El parc comprén una superfície de 85.754 ha i una zona de protecció de 195.400 ha. Este parc es va crear per a protegir una de les dos majors zones de karst del món, aixina com per a preservar l'ecosistema de bosc de regió calcàrea de la zona de la cordillera Annamita en la costa centre-nort de Vietnam.

Este parc té 300 coves en una llongitut total de 70 quilómetros; espeleòlecs britànics i vietnamites han explorat solament 20 d'ells. Hi ha molts rius, cascades i corrents subterràneus.

El subsol del Parc Nacional Phong Nha-Kẻ Bàng és una de les dos regions de pedra calcàrea més grans del món; per lo tant el lloc alberga varis centenars de coves i grutas. Els llarcs passages subterràneus són embellits per estalactitas i estalagmitas. En 2005, va ser descoberta ací una nova espècie de geco.

En abril de 2009, uns exploradors britànics varen descobrir una nova cova, cridada Hang Són Doong, que podria considerar-se la cova més gran del món. També varen descobrir 20 noves coves en una llongitut total de 56 quilómetros.

Història d'exploració

Inscripcions Champa gravades en esteles i altars trobats en la caverna, posen de manifest que estes cavernes estaven habitades quan este sector formava part de regne de Champa, molt temps ans que el poble vietnamita aplegara fins a ací en la seua expansió cap al sur. En 1550, Dương Văn An va ser el primer vietnamita en escriure sobre la caverna de Phong Nha. La caverna es troba representada en 9 urnes en la ciutadella d'Huế de la dinastia de Nguyễn.

En 1824, el Rei Minh Mang va nomenar la caverna de Phong Nha “Vaig donarệo ứng chi thần” (Hán Tự: 妙應之神); també va ser nomenada per reis de Nguyen com “Thần hiển linh” (Hán Tự: 神顯靈). A finals del Sigle XIX, Léopold Michel Cadière, un sacerdot catòlic francés va conduir una expedició per a explorar la caverna de Phong Nha en la que va descobrir manuscrits Champa. Posteriorment va declarar la caverna de Phong Nha “la caverna número un d'Indochina”. En juliol de 1924, un explorador anglés, Barton, va declarar que la caverna de Phong Nha està en segon lloc despuix del gouffre de Padirac (França), i Cuevas del Drach (Espanya) sobre la seua bellea [9]. En 1935, un habitant local va descobrir accidentalment una bella caverna a 1 km de l'entrada de la caverna Phong Na, a una altura d'uns 200 m. Li la va cridar caverna de Tiên Sơn (lliteralment, caverna de conte de fades), o caverna Seca, pel fet de que el seu interior s'assembla als contes de fades, i no hi ha riu subterràneu.

En 1937, l'oficina del turisme del Governador Francés en Huế va publicar un fullet turístic de Quảng Bình en la que s'incloïa la caverna de Phong Nha. Este lloc d'excursió es considerava en segon lloc en l'Indochina francesa. Abans de 1990, va haver vàries exploracions conduïdes per Vietnamites i grups estrangers pero el sector seguia sent mal conegut. De 1990 en avant, es produïx un canvi de direcció en les activitats, tant d'exploració com d'investigació, en lo que es varen obtindre varis documents per a presentar-los a l'UNESCO per a que considerara la zona com Patrimoni de l'Humanitat.

Per primera volta en 1990, l'Universitat d'Hanói va acceptar la proposta de cooperació de l'Associació Britànica d'Investigació de Cavernes, lo que va permetre esforços combinats en l'exploració i busca de cavernes i cavitats en la zona. La primera exploració es va portar a terme en 1990 per part d'un grup en membres de l'Associació Britànica d'Investigació de Cavernes i la Facultat de Geologia i Geografia de l'Universitat de Hanói, dirigits per Howard Limbert. Varen explorar exhaustivament una gran part de la Caverna de Vom. En 1992, en una segona exploració composta per un grup de 12 científics britànics i 6 de l'Universitat de Hanói, es varen explorar 7.729 m de la caverna de Phong Nha i 13.690 m de la caverna de Vom, ademés de cavernes i grutas adjacents. En 1994, un grup d'11 científics britànics i 5 professors vietnamites de l'Universitat de Hanói va efectuar una tercera exploració.

A partir dels resultats d'estes tres exploracions, es va posar en mans del govern vietnamita el coneiximent més complet dels sistemes de cavernes i grutas en este parc, per al desenroll de protecció, planificació i turisme del mateix.

Posteriors exploracions es varen realisar en 1999, per part de científics del Centre Tropical Rus-Vietnamita, que varen explorar la zona de Ke Bang, i en 2005, quan científics de l'Associació Britànica d'Investigació de Cavernes varen descobrir una nova caverna que varen cridar Caverna del Paraís (động Thiên Đường). Els científics britànics la varen considerar lmajor i més bella caverna de la zona de Phong Nha-Kẻ Bàng.

El Plantilla:Dona't, el Ministeri d'Informació i cultura vietnamita va publicar una colecció de sagells en paisages de Phong Nha-Kẻ Bàng.

En abril de 2009, es descobrix una caverna d'un tamany de 6,5 km en una cavitat preliminar de 150 m. Este lloc, que forma part de les 20 noves cavitats identificades per un grup d'espeleòlecs britànics, es califica com el més gran del món. Aixina que, despuix de 25 dies d'aventures, des de finals de març, els exploradors, membres de l'Associació d'estudis de les grutas del Regne Unit, varen descobrir el lloc en la regió rocosa a l'oest de Quảng Bình, en el conjunt espeleológico de Phong Nha-Kẻ Bàng.

Localisació

El parc nacional de Phong Nha-Kẻ Bàng, situat en el nort de la cordillera annamitique, en la província de Quảng Bình, en el centre de Vietnam, es va crear a finals de 2001, a raïl d'una decisió del Govern. Ell s' actuava en realitat de rehabilitar la reserva natural de Phong Nha-Kẻ Bàng, d' una superfície de 85.754 hectàrees. Esta regió es considera com un dels més antics relleus càrstics d' Àsia; data de més de 400 millons d' anys. El parc se situa al voltant de 30 quilómetros a l' oest de la Mar de China meridional i la carretera nacional 1, prop de carretera i de 28 quilómetros a l' oest de ferrocarril Saigon-Hanoi i és accedit per la carretera o el carril d' aigua en el barco per l' estuari en mar de sur de China cap a dalt. Hi ha un chicotet aeroport prop del parc accessible en l' helicòpter o els chicotets avions (base aérea de Khe Gat), una base aérea empleada per l'Eixèrcit de l'Aire de Vietnam del Nort durant la guerra de Vietnam, en particular, en la batalla de Đồng Hới. Li parc national de Phong Nha - Kẻ Bàng s'estén pel territori dels municipis (xã) de Tân Trach, Thuong Trach, Phuc Trach, Xuan Trach i Sơn Trạch, del districte de Bố Trạch i una chicoteta part del districte de Minh Hóa en el centre de la província de Quảng Bình, a 40 quilómetros al noroest de Đồng Hới, la capital provincial. El parc es confina a l' oest per la zona càrstica de Hin Namno en la província de Khammouane en Laos. Per la carretera, el parc es troba en aproximadament 450 quilómetros al sur de Hanoï, la capital de Vietnam, i a 260 km septentrionals de Đà Nẵng en el centre del país. Abans de tornar un parc nacional, este sector era una reserva natural que s' estenia sobre 5.000 hectàrees. La reserva va ser declarada oficialment pel Govern vietnamita el 9 d'agost de 1986 i estiu ampliada a 41.132 ha en 1991. El 12 de decembre de 2001, el Primer Ministre vietnamita va transformar esta reserva en parc nacional per la decisió 189/2001/QĐ-TTG. El parc es va crear per a protegir els recursos del bosc, en particular la biodiversitat, i preservar el valor científic de la fauna i la flora, en particular, de les espècies indígenes rares, en la regió de la costa central del Nort. El parc cobrix una superfície total 857,54 km ² dividida en tres zones: la zona estrictament protegida (648,94 km ²), la zona ecològica de restabliment (174,49 km ²) i la zona administrativa de servici (34,11 km ²).

Bibliografia

• Anon. (1993). Management pla of Phong Nha Nature Reserve Quang Binh province. Unpublished report to Ministry of Forestry, Hanoi.
• Cao Văn Sung & Li Quy An (eds.). (1998). Environment and Bioresources of Vietnam. Gioi Publishers, Hanoi.
• Eames J. C., Lambert F. R. and Nguyen Cu. (1995). Rediscovery of the Sooty Babbler Stchyris herberti in central Vietnam. Bird Conservation International. 5: 129- 135.
• Li Xuan Canh, Truong Van La, Dang thi Dap, ho Thu Cuc, Ngo Anh Dao, Nguyen Ngoc Chinh, Vu Van Dung, Pham Hnat, Nguyen Tahia La teua, Nguyen Quoc Thang and Tran Minh Hien. (1997). A report of field surveys on Biodiversity in Phong Nha Ke Bang forest (Quang Binh Province, central Vietnam). IEBR / FIPI / Forestry College / University of Vinh / WWF Indochina Programme. Unpublished.
• Nadler, T. (1996-1997). Black langur rediscovered. Asian Primats 6 (3 & 4): 10-12.
• Nguyen Binh. (1961). Brief Introduction of Mountainous Minority People of Quang Binh Province. Ethnology 23, Hanoi.
• Nguyen Quang My and Howard Limbert. (1993). Tropical Karst in Vietnam. Hanoi University.
• Nguyen Quang My & Limbert, Howard. (2002). Ky Quan Hang Dong Vietnam (The Wonders of Vietnamese Caves). Trung Tam Ban Do Va tranh Anh Giao Duc, Hanoi.

• Nguyen Quoc Loc, (1984). The Minority Ethnic Groups of Binh Tri Thien Province. Thuan Hoa Publishing House.
• Nguyen Xuan Dang, Pham Nhat, Pham Trong Anh, Hendrichsen, D. K. (1998). Ket qua dieu tra nghien cuu khu he thu o Phang Nha - Ke Bang (survey results of fauna in Phong Nha-Ke Bang). FFI Indochina Programme/IEBR, Hanoi. In Vietnamese.
• Ovel, C. and Nguyen Thi Dao. (1998). LINC: linking Him Namno and Phong Nha through parallel conservation: phase 1 Phong Nha Ke-Bang Nature Reserve, Vietnam Draft project document. WWF Indochina Programme, Hanoi.
• Pham Khang. (1985). The development of karst landscapes in Vietnam. Acta Geològica Polonica. 35 (3-4). pp 305–319.
• Pham Nhat, Do Tuoc and Truong Van La. (1996-1997). Preliminary Survey for the Hatinh Langur in north-central Vietnam. Asian Primats 6 (3 & 4): 13-17.
• Lippold, L. K. (1993). Distribution and status of the Douc Langurs in Vietnam. Asian Primats 5 (1 & 2): 4-6.
• Meijboom, M. & Ho Thi Ngoc Lanh. (2002). He Dong - Thuc Vat / O Phong Nha - Ke Bang Va Hin Namno. Phong Nha-Ke Bang National Park with WWF, Hanoi.
• Pham Nat, Do Tuoc, Truon Van La. (1995). A survey for Hatinh Langur (Trachypithecus francoisi hatinhensis) in North Central Vietnam. WWF/PCT.
• Timmins, R. J., Do Tuoc, Trinh Viet Cong and D. K. Hendrichson. (1999). Preliminary Assessment of the Conservation Importance and Conservation Priorities of the Phong Nha-Ke Bang Proposed National Park, Quang Binh Province, Vietnam. Fauna and Flora International - Indochina Programme, Hanoi.
• Wikramanayake, E.D. et al. (2002). Terrestrial Ecoregions of the Indo-Pacific: A conservation Assessment. Island Press, New York. ISBN 1-55963-923-7
• National Geographic, número de febrer de 2011. Reportage: "En busca de la cova més gran del món", per Mark Jenkins, i fotografies per Carsten Peter.

Vore també

• Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Vietnam