Anar al contingut

Parc Natural del Carrascal de la Fuente Roja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc Natural del Carrascal de la Fuente Roja
Localisació
TiposEspai natural / Bosc
ProvínciaAlacant
Dimensions
Superfície2298 ha

El parc natural del Carrascal de la Font Roja[1] ()[2] és un espai natural protegit espanyol situat en la província d'Alacant, Espanya.[3]

Senyes bàsiques

El parc natural del Carrascal de la Font Roja va ser declarat parc natural el 13 d'abril de 1987 per la Generalitat Valenciana. Es troba en la comarca de la Hoya d'Alcoy, al nort de la província d'Alacant, entre els térmens municipals d'Alcoy i Ibi, sent este últim municipi qui té la major part del parc en el seu terme municipal. El Carrascal pertany a Ibi i el parage de la Font Roja a Alcoy. Este parc natural és un dels espais naturals millor conservats del territori valencià. L'espai natural protegit comprén unes 2298 hectàrees, i comprén l'alliniació montanyosa de l'Alt de Sant Antonio (L'Alt de Sant Antoni), El Carrascal de la Font Roja (El Carrascar de la Font Roja) i La Teixereta. El cim de la Serra de Menachaor[4] (Serra del Menejador), en 1356 m d'altura, és la cota més elevada del parc.

Orografia

Bajando desde El Menejador

Immersa en el sistema Bètic, la serra presenta una orientació i una història geològica típiques d'esta cordillera. El massiç ho constituïxen bàsicament roques calcàrees de l'era geològica terciaria. La Cova Gelada, molt pròxima al Santuari de la Font Roja, prova l'existència dels processos de karstificació que comunament s'associa a este tipo de roca.

Clima

Nevero del Menejador

El parc presenta un clima mediterràneu en influències continentals i d'alta montanya segons l'altura. Per l'orientació noreste-suroest de la serra els vents humits de la costa es frenen en l'ala nort de la serra produint un major volum de precipitacions en dita ala. En el cim d'esta es poden trobar restants d'alguns prehistòrics neveros o pous destinats a conservar la neu.

Flora

Per les diferències climàtiques existents en el parc, est té diversos ecosistemes.

En les zones més fredes i humides del parc (ala nort) i en les zones situades a partir de 1250 metros d'altura, podem trobar el bosc caducifoli format per espècies com el quejigo, el fresno, l'arce, el teixixc o el mostajo. Esta zona del parc és molt important per l'escassea d'este tipo de bosc en la Comunitat Valenciana. Una part molt important del parc es troba coberta per un bosc de carrasca, en el qual apareixen de manera aïllada eixemplars propis del bosc caducifoli, junt en un sotabosc format per la hedra, la lligabosc, la rossa o el durillo en les zones més humides i el coixí de monja, la sàlvia de Mariola, l'aliaga, la pebrella o el tomello en les més seques.

També és possible trobar zones cobertes per boscs de pi carrasco pels repoblaments realisats en zones degradades anteriorment cobertes per carrascas.

Fauna

L'existència d'un bosc ben conservat i de diferents unitats paisagístiques en el parc, com són els riscales, les pedrizas, les pinades i els cultius, favorixen la presència d'una fauna rica i variada.

Petirrojo

Associades a formacions boscoses es troben espècies com el petirrojo (Erithacus rubecula) i el reyezuelo llistat (Regulus ignicapillus), el pinzón vulgar (Fringilla coelebs), el carbonero comú (Parus major), l'agateador comú (Certhia brachydactyla), el gayo (Garrulus glandarius) i el cárabo comú (Strix aluco).

Entre els mamífers, el javalí (El seu scrofa) destaca per la seua abundància; estan també presentes l'arruí (Ammotragus lervia), la gineta (Genetta genetta), la comadreja (Mustela nivalis), el gat montés (Felis sylvestris), o el teixó (Meles meles).

Constituïx també un dels últims reductes de nidificació d'espècies ornitológicas en les comarques del sur valencià com és el gavilà comú (Accipiter nisus) o l'azor comú (Astur gentilis) entre uns atres. D'entre totes les espècies de fauna que habiten el Parc, hi ha unes poques que cal destacar per la seua escassea o rarea com són l'àguila perdicera (Hieraaetus fasciatus), la garduña (Dimarts foina), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el muçol real (Bubo bubo) i el buitre leonado (Gyps fulvus). Esta última espècie ha segut introduïda recentment en la zona i encara que no nidifica en este parc sí que s'ha reproduït en èxit durant el 2005 en la veïna serra de Mariola, de tal manera que és fàcil observar-la ací. En la fauna d'invertebrats és rellevant pel seu caràcter relíctico la presència de la palometa Euphydryas desfontanii.

El solà és regne de diferents espècies de reptils com la lagartija colilarga (Psammodromus algirus), l'escurçó hocicuda (Vipera latastei), la culebra d'escala (Elaphe scalaris), la culebra plana meridional (Coronella girondica) i el fardacho ocelado (Lacerta lepida).

Accessos

La manera més senzilla d'accedir al parc és per la carretera CV-797 que partix des d'Alcoy. La ciutat està situada a uns 9 quilómetros del parc. Existix un atre accés des de la carretera CV-795 que va des d'Alcoy a Bañeres, prop de l'ermita de Polop es troba la conexió en la carretera CV-797 cap a la Font Roja.

En determinats periodos d'alta afluència, especialment fins de semana, festius o dates senyalades, l'accés en vehícul privat per la carretera CV-797 pot estar regulat per mig de reserva prèvia de plaça d'aparcament junt al santuari. La mida afecta a l'accés motorisat, no a l'accés a peu, en bicicleta o per mig de transport públic habilitat, i té com a finalitat evitar la saturació de l'entorn i favorir la conservació del parc.[5][6]

Història

L'aprofitament agropecuario mai ha segut rellevant, per les rigoroses condicions climàtiques i al caràcter agrest del terreny que han dificultat els cultius en les cotes més elevades de la serra. No obstant, durant el XVIII, el comerç de la neu va jugar un important paper en les comarques de la montanya, que va propiciar el naiximent de l'indústria heladera en Ibi i atres municipis pròxims. Testimoni d'este comerç ho trobem en construccions d'alt valor arquitectònic i també etnològic, com les caves o pous de neu.

Vore també

Referències

Bibliografia