Anar al contingut

Paraleloedro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cinc tipos de paraleloedros

Gaveta

Prisma hexagonal

Dodecaedre ròmbic

Dodecaedre allargat

Octaedre truncat

En geometria, un paraleloedro és un poliedre que pot ser traslladat sense rotacions en l'espai euclídeo tridimensional per a omplir l'espai com un panal de mel en el que totes les còpies del poliedre es troben cara a cara. Hi ha cinc tipos de paraleloedros, identificats per primera volta per Evgraf Fedorov en 1885 en els seus estudis de sistemes cristalográficos: el gaveta, el prisma hexagonal, el dodecaedre ròmbic, el dodecaedre allargat i l'octaedre truncat.[1]

Classificació

Tot paraleloedro és un zonoedro, construït com la sumixca de Minkowski d'entre tres i sis segments de llínea. Cada u d'estos segments de llínea pot tindre com a llongitut qualsevol número real positiu, i cada aresta d'un paralelodedro és paralela a un d'estos segments generadors, en la mateixa llongitut. Si la llongitut d'un segment d'un paralelóedro generat a partir de quatre o més segments es reduïx a zero, el resultat és que el poliedre degenera a una forma més simple, un paralelóedro format a partir d'un segment menys.[2] Com un zonoedro, estes formes tenen automàticament 2 Ci simetria,[1] pero són possibles simetria adicionals en una elecció adequada dels segments generadors.[3]

Els cinc tipos de paraleleedros són:[1]

  • Un paralelepípede, generat a partir de tres segments de llínea que no són tots paralels a un pla comú. La seua forma més simètrica és el gaveta, generat per tres segments de recta perpendicular de llongitut unitària.
  • Un prisma hexagonal, generat a partir de quatre segments de recta, tres d'ells paralels a un pla comú i el quarto no. La seua forma més simètrica és el prisma recte sobre un hexàgon regular.
  • El dodecaedre ròmbic, generat a partir de quatre segments de recta, dels quals no hi ha dos paralels a un pla comú. La seua forma més simètrica està generada per les quatre diagonals llargues d'una gaveta.
  • El dodecaedre allargat, generat a partir de cinc segments de llínea, un dels quals és paralel a un pla comú en dos parells disjuntos dels atres quatre. Es pot generar utilisant una aresta de la gaveta i les seues quatre diagonals llargues com a generadors.
  • l'octaedre truncat, generat a partir de sis segments de llínea en quatre conjunts de tres segments coplanares. Es pot incrustar en l'espai de quatre dimensions com el 4-permutoedro, els vèrtiços del qual són totes les permutació dels números (1,2,3,4). En l'espai tridimensional, la seua forma més simètrica es genera a partir de sis segments de llínea paralels a les diagonals de les cares d'una gaveta.

Qualsevol zonoedro que les seues cares tinguen la mateixa estructura combinatòria que una d'estes cinc formes és un paraleloedro, independentment dels seus ànguls o llongituts d'aresta particulars. Per eixemple, qualsevol transformació afí d'un paraleloedro produirà un atre paraleloedro del mateix tipo.[1]

Name Cube
(paralelepípede)
Hexagonal prism
Gaveta elongado
Rhombic dodecahedron Elongated dodecahedron Truncated octahedron
Images (colors indicate parallel edges)
Número de generadors 3 4 4 5 6
Vèrtiços 8 12 14 18 24
Arestes 12 18 24 28 36
Cares 6 8 12 12 14
Mosaic
Nom de mosaic i Diagrama de Coxeter-Dynkin Cúbic Prismàtic hexagonal
Dodecaédrico ròmbic
Dodecaédrico allargat Cúbic bitruncado

Simetria

Quan es subdividen segons les seues grups de simetria, existixen 22 formes de paralelóedros. Per a cada forma, els centres de les seues còpies en la seua panal formen els punts d'una de les 14 ret de Bravais. Ya que hi ha menys celosías de Bravais que formes simètriques de paralelóedros, certs parells de paraleloedros s'assignen a la mateixa celosía de Bravais.[3]

Colocant un extrem de cada segment de llínea generador d'un paraleloedro en l'orige de l'espai tridimensional, els generadors poden representar-se com vectores tridimensionals, les posicions dels seus extrems oposts. Per a esta colocació dels segments, un vèrtiç del paraleleedro estarà en l'orige, i el restant estarà en posicions donades per sumes de certs subconjunts d'estos vectores. Un paraleleedro en g vectores pot ser parametrizado d'esta manera per 3g coordenades, tres per a cada vector, pero només algunes d'estes combinacions són vàlides (pel requisit de que certs triples de segments es troben en plans paralels, o equivalentemente que certs triples de vectores siguen coplanares) i diferents combinacions poden donar lloc a paraleleedros que diferixen només per una rotació, transformació d'escala, o més generalment per una transformació afí. Quan s'eliminen les transformacions afins, el número de paràmetros lliures que descriuen la forma d'un paraleleedro és zero per a un paralelepípede (tots els paralelepípedes són equivalents entre sí baix transformacions afins), dos per a un prisma hexagonal, tres per a un dodecaedre ròmbic, quatre per a un dodecaedre allargat, i cinc per a un octaedre truncat.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Alexandrov, A. D. (2005). Convex Polyhedra, Springer, pp. 349–359.
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada dienst
  3. ↑ 3,0 3,1 Tutton, A. E. H. (1922). Crystallography and Practical Crystal Measurement, Vol. I: Form and Structure, Macmillan, p. 567.


Referències