Paragonita
La paragonita és un mineral de la classe dels filosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la mica”. Va ser descoberta en 1843 en la vall de Chironico, en el cantón del Tesino (Suïssa), sent nomenada aixina del grec paragon que significa "induir a error", en alusió a la seua semblança en el talc.[1]
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un alumini-filosilicato de sodi, hidroxilado i anhidro, que conté fulls de mica compostes d'anells de tetraedres i octaedres. Dins del grup de la mica és considerat una mica rara en sodi.
Forma una série de solució sòlida en la moscovita (KAl2(Si3Al)O10(OH)2), en la que la substitució gradual del sodi per potassi va donant els distints minerals de la série. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea una miqueta de potassi.
Presenta tres politipos:
- Paragonita-1M
- Paragonita-2M1
- Paragonita-3T
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Mineral metamòrfic format en esquistos i gneisés baix un ampli ranc de condicions de pressió i temperatura. És rar de trobar, pero pot presentar-se en grans cantitats, en filitas de metamorfisme de grau mig a baix, en gneisses en biotita i moscovita, en vetes de cuarzo, sediment de gra fi i roques en glaucofana.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: cianita, estaurolita, moscovita, cuarzo, glaucofana, clorita, granate, turmalina, calcita o actinolita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Schaller, W.T. i R.E. Stevens, 1941. "The validity of paragonite as a mineral species": American Mineralogist: 26: 541-545.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paragonita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.