Estaurolita
La estaurolita és un mineral del grup VIII (silicat), segons la classificació de Strunz, de color roig obscur tirant a negre, majorment opac, en ralla de color blanc a grisáceo. Cristaliza en forma de cristals ròmbics. La seua durea en l'escala de Mohs oscila entre 7 i 7.5 i la seua fòrmula química completa és (Fe2+,Mg,Zn)2A el9(Si,Al)4O22OH2.
Les concentracions de ferro, magnesi i cinc no es troben sempre en la mateixa mida.
La estaurolita és un mineral metamòrfic que es forma per metamorfisme regional. Este mineral es forma per la fusió de granates, micas i cianita, ademés d'atres minerals metamòrfics.
Va ser descrit en 1792 pel mineralogista francés Jean-Claude Delamétherie, qui li va donar el nom de staurolite, del grec σταυρός stauros ("pica per a una prop", "pica de tortura", d'a on "creu") derivat de la raïl indoeuropea sta ("estar de peu"), en el sufix litos que significa "pedra". Este nom fa referència a la simetria que presenta la estaurolita, que és la seua traça més característica. René Just Haüy va intentar renombrarlo com staurotida, pero es va reconéixer la prioritat de Delametherie.[1]
Propietats
[editar | editar còdic]Una propietat especial de la estaurolita és que en ocasions es troba cristalizada de manera simètrica, pot presentar macla penetrativa formant ànguls de 60° i 90°. Els cristals macroscòpics tenen forma prismàtica. A voltes són més grans que els minerals que es troben al seu entorn.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Journal de physique, de chimie, d'histoire naturelle et dones arts.Cuchet.Pariu:LXIXISSN 1770-6483..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estaurolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.