Anar al contingut

Paradoxa de Jevons

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fàbriques de carbó en Mánchester en el XIX. Les millores tecnològiques varen permetre que el carbó alimentara la Revolució Industrial, aumentant enormement el consum de carbó.

En economia, la paradoxa de Jevons (o també, efecte Jevons; Plantilla:IPAc-en) es referix a la situació en la que el progrés tècnic o les polítiques de l'Estat conduïxen a un aument en l'eficiència en la que s'utilisa un factor de producció, reduint la cantitat que es requerix d'est. No obstant, la caiguda dels preus del mateix promou la seua demanda, per lo que aumenta el seu us en lloc de reduir-se.[1][2][3]

A pesar de que els mercats poden assumir que l'aument en l'eficiència disminuirà el consum del factor en qüestió, poden aplegar a obviar la possibilitat del sorgiment d'este efecte.[4] Concretament, la paradoxa de Jevons implica que l'introducció de tecnologias en major eficiència energètica pugues, a la postre, aumentar el consum total d'energia i, simultàneament, dur a un increment de les emissions.

El nom de la paradoxa prové de l'economiste anglés William Stanley Jevons, qui en 1865 va observar que, si be les millores en la tecnologia es varen traduir en un aument en l'eficiència del carbó, al mateix temps varen produir l'increment del seu us en diverses indústries. Va indicar que, al contrari de lo que sugeriria l'intuïció, el progrés tecnològic no va fer que es reduïra el seu consum com a combustible.[5][6]


Esta situació ha segut objecte d'estudi d'economistes moderns en relació en l'efecte rebote del millorament de l'eficiència energètica. Aixina, ademés de reduir la cantitat requerida per a algun us, l'aument de l'eficiència també reduïx el seu cost relatiu, lo que a la seua volta genera un increment en les cantitats demandades; fenomen que fins a cert punt contrarresta la reducció en l'us del ben. A continuació, l'aument de l'eficiència incrementa els ingressos reals i accelera el creiximent econòmic, lo que promou la demanda per recursos. L'efecte Jevons té lloc quan predomina l'efecte de l'aument de la demanda, i a l'aument de l'eficiència ho seguix un increment en la velocitat en que el recurs és utilisat.[6]

L'observació de Jevons no és una paradoxa des del punt de vista llògic, pero en economia està considerada com tal ya que s'opon a l'intuïció de que la millora de l'eficiència permetria als agents usar menys cantitat d'un recurs.[6][7][8]

Història

[editar | editar còdic]
Gravat de William Stanley Jevons
William Stanley Jevons, de qui la paradoxa rep el seu nom.

En la seua obra de 1865 titulada The Coal Question («La qüestió del carbó»),[9] Jevons va observar que el consum del carbó es va elevar en Anglaterra en acabant de que James Watt introduïra el seu màquina de vapor (alimentada en carbó), que millorava en gran manera l'eficiència del primer disseny de Thomas Newcomen. Les innovacions de Watt varen convertir a este mineral en un recurs usat en major eficiència en relació en el seu cost, fent que s'incrementara l'us de la màquina de vapor en una àmplia gama d'indústries. Açò, a la seua volta, va fer que aumentara el seu consum total, encara que la cantitat necessària per a cada aplicació concreta disminuïra considerablement. Per això, Jevons va deduir que l'aument en l'eficiència tendia a incrementar i no a disminuir l'us del combustible; formalment, que «és una confusió d'idees el supondre que l'us econòmic del combustible és equivalent a un consum disminuït, mentres que lo contrari és lo correcte».[5]

En eixa época, molts en Gran Bretanya es preocupaven perque les reserves de carbó estaven minvant en rapidea, pero alguns experts varen opinar que una millora en la tecnologia reduiria el consum. En el seu lloc, Jevons va argumentar que este punt de vista era errat toda vez que l'aument en l'eficiència tendiria a fomentar el seu us, i com a conseqüència, acreixeria la taxa en la que s'agotaven els recursos carboneros anglesos, per lo que no es podria confiar en la tecnologia com una solució al problema.[5][6]


Si ben Jevons va centrar la seua atenció en el carbó, des de llavors el concepte s'ha estés a atres recursos, com l'us d'aigua,[10] en el que l'efecte es troba en la soci-hidrologia com una paradoxa anomenada «efecte reservorio». En esta, la construcció d'un reservorio per a previndre l'escassea pot en canvi exacerbar eixe risc, ya que l'aument en la disponibilitat hídrica conduïx a més desenroll i després més consum d'aigua.[11]

Existixen debats sobre la magnitut del rebot en l'eficiència energètica i la rellevància de l'efecte Jevons en la conservació energètica: mentres que alguns descarten l'efecte, uns atres es preocupen de que puga ser contraproduent en mires d'alcançar la sostenibilitat en incrementar-se l'eficiència.[4] En particular, alguns economistes ambientals han propost que els auments de l'eficiència estiguen acoplats en polítiques de conservació que mantinguen (o aumenten) els costs d'us per a evitar l'efecte Jevons;[12] dites polítiques (com els imposts verdes o els drets d'emissió) poden ser utilisades per a controlar l'efecte rebote.[13]

L'efecte rebote

[editar | editar còdic]

Els economistes han observat que els consumidors presenten una tendència a viajar més quan els seus vehículs consumixen combustible de manera més eficient, generant en això un «rebot» en la demanda de combustibles.[14] Un aument en l'eficiència en la que un recurs és consumit (p. ej., combustible) genera una reducció en la seua cost en relació en lo que es pot conseguir en ell (p. ej., viages). En general, segons la llei de la demanda, una reducció del preu d'un ben o servici incrementarà la cantitat que es demanda; per això, en un menor cost de viage, els consumidors viajaran més voltes o més llunt, aumentant a la seua volta la demanda de combustible. Este increment en la demanda es coneix com a «efecte rebote» i pot o no ser suficientment gran com per a compensar la caiguda original en l'us de combustible deguda a la millora tècnica. Aixina, l'efecte Jevons ocorre quan el rebot és superior al 100 %, excediento els guanys d'eficiència originals.[6]

La magnitut del rebot depén de l'elasticitat preu de la demanda del ben o servici.[15] En un mercat perfectament competitiu a on el combustible és l'únic factor que es requerix per als viages, si el preu del combustible permaneix constant pero es duplica la seua eficiència, el preu de viage es reduïx a la mitat (es pot comprar fins al doble). Si com a resultat es demanda més del doble (més específicament, la demanda és preu-elàstica), llavors el consum de combustible incrementaria, donant lloc a l'efecte Jevons. Si en canvi la demanda és preu-inelástica i la cantitat demandada és inferior al doble, es reduïx el consum de combustible i no ocorre l'efecte Jevons. Encara que l'abstracció servix en fins ilustrativos, este tipo d'escenaris són improvables ya que els bens i servicis generalment requerixen més d'un factor (combustible, capital, treball, etc) per lo que la demanda és sensible a atres preus, en lo que es reduïx el rebot i l'efecte Jevons es fa menys freqüent.[6]

Matemàticament, la paradoxa de Jevons s'expressa de la següent forma:

  • E és l'eficiència en el consum
  • C és el consum instantàneu,
  • N és el número de consumidors,
  • i és l'estat inicial,
  • f és l'estat final.

Per a una unitat, si Ef>Ei, llavors Cf<Ci

Pero lloc que Nf≫Ni, llavors globalment Ci⋅Ei⋅Ni<Cf⋅Ef⋅Nf


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ “{{{title}}}” . Sustainability: Science, Practice, & Policy 5 (1). doi:10.1080/15487733.2009.11908028.
  2. ↑ “Falta un títul per a la referència. Per favor, especifica el paràmetro title. {{{title}}}” . Environmental Sociology 2 (1): 77–87. doi:10.1080/23251042.2015.1106060.
  3. ↑ “Falta un títul per a la referència. Per favor, especifica el paràmetro title. {{{title}}}” . Human Ecology Review 13 (2): 143–147.
  4. ↑ 4,0 4,1 Alcott, Blake. “Jevons' paradox”. Ecological Economics 54 (1): 9–21. doi:10.1016/j.ecolecon.2005.03.020.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Jevons, William Stanley (1866). «VII», The Coal Question, 2dona edició (en anglés), Macmillan and Company. OCLC 464772008.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Alcott, Blake (2008). «Historical Overview of the Jevons paradox in the Literature», JM Polimeni (ed.). The Jevons Paradox and the Myth of Resource Efficiency Improvements (en anglés), Earthscan. ISBN 978-1-84407-462-4.
  7. ↑ (1998).«Another View of Development, Ecological Degradation, and North-South Trade».56(1)
    24-26.doi:10.1080/00346769800000002.
  8. ↑ «Capitalism’s Environmental Crisis—Is Technology the Answer?».Monthly Review.Consultat el 24 d'agost de 2023.
  9. ↑ «The Coal Question» (en en-us). Econlib. Consultat el 2021-10-30.
  10. ↑ “{{{title}}}” . Aquatic Procedia 1: 64–76. doi:10.1016/j.aqpro.2013.07.006.
  11. ↑ “Falta un títul per a la referència. Per favor, especifica el paràmetro title. {{{title}}}” . Nature Sustainability 1 (11): 617–622. doi:10.1038/s41893-018-0159-0. ISSN 2398-9629.
  12. ↑ “{{{title}}}” . Ecological Economics 20 (3): 3–24. doi:10.1016/S0921-8009(96)00077-8.
  13. ↑ “Falta un títul per a la referència. Per favor, especifica el paràmetro title. {{{title}}}” . International Journal of Energy Economics and Policy 5 (1): 69–79.
  14. ↑ “Falta un títul per a la referència. Per favor, especifica el paràmetro title. {{{title}}}” . Policy and Economics.
  15. ↑ “{{{title}}}” . Journal of the Association of Environmental and Resource Economists 2 (1): 133–159. doi:10.1086/680256. ISSN 2333-5955.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paradoxa_de_Jevons&oldid=1154702»