Papir de Ani

Papir de Ani

El Papir de ani: capítul 125 del Llibre dels morts.

El Papir de Ani és la versió més coneguda del Llibre dels morts. Es calcula que va ser escrit durant la dinastia XIX (font: museu Britànic de Londres) cap a l'any 1300 a. C. i, entre tots els texts del Llibre que s'han trobat, és el que té el major número de capítuls, tots decorats en dibuixos que expliquen cada pas del juí de Osiris.

És un dels papirs majors que nos han aplegat, ya que medix casi 24 m. Forma part dels espolis del Museu Britànic des de 1888, quan ho va sostraure de Luxor Ernest Wallis Budge, agent de compres del museu, en una tomba de la dinastia XVIII.

Es compon de sis seccions. El material està compost per tres capes de papir. Les diverses llongituts s'han unit en gran conte i les reparacions i inserció de noves peces (plaques 25 i 26) s'han realisat en destrea. Quan es va trobar originalment, el papir era d'un color clar, similar al del papir de Hunefer, pero es va enfosquir despuix de ser desenrollado, i algunes seccions s'han encollit llaugerament.

Descripció

Els egiptòlecs estan d'acort en que va ser escrit per tres escrigues, ya que té grafies diferents encara que de la mateixa escola: la confraria de Deir el-Medina, en les ilustracions obra de la mateixa mà, algunes d'elles còpies entre sí. El nom de Ani apareix en una escritura diferent i intercalado en espais en blanc, per lo que pot ser la persona que ho va comprar.

Forma part de l'anomenada «versió tebana» del Llibre, en capítuls sense orde fix. (Des de la dinastia XXVI fins a l'época ptolemaica es va usar la «versió saíta», en un orde fix).

Està compost per tres làmines de papir, pegades entre sí, i dividit en sis seccions d'entre 1,5 i 8 m de llongitut cada una. El text ocupa 23,6 m. Estava enrollado i subjecte en una banda ampla de papir.

Ani

En el text apareix quí és Ani: «Escriga real verdader, escriga i administrador de les ofrenes divines de tots els deus», «Governador del graner dels senyors d'Abidos i escriga de les ofrenes divines dels senyors de Tebas» i «Amat del senyor del Nort i del Sur». És dir, era un alt càrrec pero el seu títul no era honorífic: era escriga verdader i administrador.

La seua esposa, Tutu, era la Senyora de la «Casa de les adoratrices de Amón», i està representada en el sistro i el collar, instruments del seu ofici.

A pesar de que potser va aprofitar un papir anterior i que per tant no tot fora fet per a ell, els dibuixos sí ho varen anar ya que li mencionen a ell i a la seua esposa Tutu. Açò confirma el coneiximent del seu ofici, i provablement ademés de triar als artistes va colaborar en la seua eixecució. Per una atra part, el fet d'estar casat en una sacerdot de Amón fa creibles els seus alts càrrecs.

Tenint en conte que estes còpies del Llibre dels morts costaven una fortuna, i que la majoria de les persones només podien enterrar en elles algun capítul, a voltes sense decorar, este papir de gran tamany i molt decorat nos dona una idea de la posició social i les riquees de Ani.