Anar al contingut

Papir 9

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Image de el 𝔓9

El Papyrus 9 (en la numeració Gregory-Aland), designat com 𝔓9, i cridat el Papir de Oxirrinco 402, és una còpia antiga del Nou Testament en grec. És un manuscrit en papir de la Primera Epístola de Juan, datada paleográficament a principis de el III.[1]

Descripció

El Papir 𝔓9 va ser descobert per Bernard Pyne Grenfell i Arthur Surridge Hunt en Oxirrinco, Egipte. Actualment el Papir 𝔓9 està guardat en la Biblioteca Houghton, en l'Universitat de Harvard, en el Museu Semítico Inv. 3736, Cambridge (Massachusetts).[1][2]

El text que sobreviu és un fragment d'un full que conté els versículs 4:11-12, 14-17, escrits en una columna per pàgina. El còdex original tenia 16 llínees per pàgina. El text en el manuscrit va ser escrit molt descuidadament, evidenciat per l'escritura crua i irregular, també el manuscrit conté algunes grafies incomprensibles.[1]

Text

El text grec d'este còdex és una representació del tipo textual alejandrino. Aland ho va ubicar en la Categoria I.[3] The manuscript is too brief for certainty.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada philip1
  2. ↑ «Handschriftenliste». Münster: Institute for New Testament Textual Research. Consultat el 23 d'agost de 2011.
  3. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Aland


Referències