Anar al contingut

Papir 103

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El 𝔓103 conté Mateo 13:55-56; 14:3-5

El Papir 103 (en la numeració Gregory-Aland), designat com 𝔓103, és una còpia del Nou Testament en grec. És un manuscrit en papir del Evangeli segons Mateo.

Descripció

El text de Mateo que sobreviu són els versículs 13:55-56; 14:3-5,[1] estan en una condició fragmentada. El tamany original de la fulls era aproximadament d'11 a 16 centímetros. El text està escrit en 20 llínees per pàgina, dona l'impressió que un escriga professional ho va escriure.[2] El text té els noms sagrats en abreviatures. El manuscrit paleográficament ha segut assignat a finals de el II o principis de el III.

Segons Comfort, provablement en conjunt en el Papir 77 varen pertànyer al mateix còdex.[3] El INTF els classifica per separat.[1]

Text

El text grec del còdex és una representació del tipo textual alejandrino. Segons Comfort és un text proto-alejandrino.

En Mateo 13:55, el nom del segon germà de Jesús es llig [...]ης de modo que Ἰωάννης (Juan) i Ἰωσῆς (José) siguen possiblement llectures originals.

Ἰωάννης (Juan) א* D M O Γ 2 28 579 1424 Bizmss vgmss Orígenspt.
Ἰωσῆς (José) K L W Δ Π 0106 f13 22 565 1241 1582mg Bizmss itk,qc cosa,bomss Basilio de Cesarea (El Gran)
Ἰωσῆ (José) 118 157 700* 1071 sirh cobomss
Ἰωσὴφ (Joséf) א2 B C N Θ f1 33 700c 892 lat sirs,c,hmg mae-1 Còdex Schøyen cobomss Orígenspt

Història

El manuscrit va ser descobert en Oxirrinco, en Egipte. Es va registrar en la llista en el número 4403. El text va ser publicat per J. David Thomas en 1997.[4] El INTF ho va ubicar en la llista dels manuscrits del Nou Testament, en el grup dels papirs, donant-li el número 103.[1]

El manuscrit està datat per el INTF per al II.[1] Comfort ho va datar a finals de el II.[2]

Se cita en les edicions crítiques del Nou Testament (NA27).

Actualment el manuscrit està guardat en la Biblioteca Sackler (Papyrology Rooms, P. Oxy. 4403) en Oxford.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Lliste Handschriften (Llista de manuscrits)» (en anglés). Münster: Institute for New Testament Textual Research. Consultat el 27 d'agost de 2011.
  2. ↑ 2,0 2,1 Philip W. Comfort and David P. Barrett. The Text of the Earliest New Testament Greek Manuscripts. Wheaton, Illinois: Tyndale House Publishers Incorporated, 2001, p. 145.
  3. ↑ Philip W. Comfort, Encountering the Manuscripts. An Introduction to New Testament Paleography & Textual Criticism, Nashville, Tennessee: Broadman & Holman Publishers, 2005, p. 73.
  4. ↑ J. David Thomas, The Oxyrhynchus Papyri LXIV (London: 1997), pp. 5-7.


Referències