Anar al contingut

Paper carbó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Paper carbó
Full de paper de calc.

El paper carbó (també cridat en alguns països paper pasante, paper calque, paper calca o paper carbónico) és una làmina que permet fer còpies simultàneament en utilisar màquines d'escriure, impressores d'impacte o simplement escritura a mà.

Este método de còpia du impregnat tinta, cera o carbó (d'ahí el nom paper carbó) per una de les seues cares, la que es traspassa a un nou full baix la pressió que eixercix la màquina d'escriure o el llapis, en colocar el paper de calc entre el full original i el full a on es farà la còpia. Ya que actua baix pressió no és útil per a realisar massa còpies. No obstant, cal senyalar que el seu orige no està, ni molt manco, dilucidat del tot: entorn a 1592, l'escritor llerenense Luis Zapata de Chaves i Portocarrero escrivia en la seua miscelànea coneguda com a Vària història: «Invenció de agora és dur tinta en pols, que es pot dur secreta en un llenç o en un paper sense derramar-se, que són una miqueta pardos, i, tirant-los en un plat o en qualsevol got i damunt una poca d'aigua, es tornen tinta negra i fina. Escríbese, també, en suc d'una llima en paper, que queda, com abans, tan blanc, i, en aplegant-ho al fòc, s'assemblen les lletres clares. També es tracta, en el sen, un paper negre que, sense ploma ni tinta, s'escriu en un palillo posat davall en paper blanc» (cap. 188, "D'invencions noves"), lo que constituïx un antecedent molt previ a l'invenció decimonónica del paper carbó.

En anglés, a la còpia creada se li crida carbon copy (còpia de carbó). En l'actualitat es continua usant esta denominació en els sistemes de correu electrònic en senyalar en les sigles «CC» que es tracta d'una còpia d'un original.

En 1801 Pellegrino Turri, un inventor italià, va inventar el paper de carbó[1] per a proporcionar la tinta per a la seua màquina d'escriure mecànica, una de les primeres. Ralph Wedgwood va obtindre la primera palesa per al paper carbó en 1806.[2]

Referències