Papelería
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La papelería, es referix a les ferramentes, materials i suministraments escolars i d'oficina utilisats per a escriure, imprimir, dibuixar i realisar diverses tasques creatives, educatives i administratives. Açò inclou productes com paper, quaderns, llàpissos, bolígrafs, carpetas, borradors, i atres materials relacionats.[1] En un context més ampli, la papelería pot comprendre tot lo necessari per a l'organisació i gestió de documents i tasques en entorns educatius i laborals. Els elements de subjecció, els instruments d'escritura, els utensilis, les màquines i els envasos que venen les papelerías no es consideren papelería, sino material d'oficina.
Història de la papelería
[editar | editar còdic]Originalment, el terme "papelería" es referia a tots els productes venuts per un paperer, el nom del qual indicava que la seua llibreria estava en un lloc fix. Per lo general, es tractava d'un lloc propenc a una universitat i de caràcter permanent, mentres que en el comerç medieval ho realisaven principalment venedors ambulants (com a agricultors i artesans) en mercats i fires. Era un terme únic usat entre els sigles XIII i XV en la cultura del manuscrit. Aixina, les papelerías eren llocs a on es encuadernaban, copiaven i publicaven llibres. Estes tendes a sovint prestaven llibres a estudiants universitaris propencs a canvi d'una tarifa. Els llibres es prestaven per seccions, lo que permetia als estudiants estudiar-los o copiar-los, i l'única forma d'obtindre la següent part del llibre era tornar la secció anterior.[2]
En alguns casos, les papelerías es varen convertir en l'opció preferida dels estudiants per a trobar llibres, en lloc de les biblioteques universitàries per la colecció més àmplia de llibres de les papelerías.[3] El Honorable Companyia d'Impressors i Periòdics (en anglés: Worshipful Company of Stationers and Newspaper Makers) anteriorment tenia el monopoli de l'indústria editorial en Anglaterra i era responsable de la regulació dels drets d'autor.[4]
En el seu sentit més modern de material d'escritura (a sovint personalisat), la papelería ha eixercitat un paper important en el còdic d'etiqueta, sobretot a partir de l'época victoriana. Algunes costums que abans es consideraven ofensives, com enviar una targeta de visita per a respondre a una invitació de boda, hui es consideren totalment apropiades. És possible que moltes d'estes costums socials hagen segut definides pels propis fabricants d'artículs de papelería, i la seua influència era tal (sobretot en Anglaterra) que el nom de les empreses s'incloïa en els títuls dels llibres relacionats en el tema.[5]
L'us i la venda d'artículs de papelería conformen un sector de caseta, cada volta més amenaçat per l'us creixent de les computadores i el correu electrònic. Ya que este àmbit està intrínsecament lligat al paper i al procés d'escritura, en l'indústria s'utilisen diverses tècniques de producció, depenent del tipo i la calitat del producte final desijat. Les tècniques més comunes són el gravat, l'impressió tipogràfica, l'impressió en relleu i la termografía. L'impressió litogràfica indirecta s'utilisa habitualment per a productes informals o, en qualsevol cas, de baix cost.
Usos de la papelería
[editar | editar còdic]Impressió
[editar | editar còdic]L'impressió és el procés d'aplicar colorant a una superfície per a crear un cos de text o ilustracions. Açò a sovint es conseguix a través de la tecnologia d'impressió, pero es pot fer a mà utilisant métodos més tradicionals. La forma més antiga d'impressió és el bloqueig de fusta.
Tipografia
[editar | editar còdic]
La tipografia és el procés d'impressió de vàries còpies idèntiques que pressiona paraules i dissenys en la pàgina. L'impressió pot estar entintada o cega, pero generalment es realisa en un sol color. Es poden agregar motius o dissenys, ya que moltes màquines tipogràfiques usen plaques mòvils que deuen ser colocades a mà. L'impressió tipogràfica va seguir sent el principal método d'impressió fins a el XIX.
Documents individuals
[editar | editar còdic]Quan es necessita produir un sol document, pot ser escrit a mà o imprés per una impressora de computadora. Algunes imprentes poden produir vàries còpies d'un document original utilisant paper de vàries parts. Escriure en una màquina d'escriure és obsolet, ya que va ser reemplaçat en gran mida per la preparació d'un document en un processador de texts i impressió del document.
Termográfico
[editar | editar còdic]
L'impressió termográfica és un procés que involucra vàries etapes pero que pot implementar-se en un procés de fabricació de baix cost. El procés consistix en imprimir els dissenys o el text desijats en una tinta que permaneix humida, en lloc de secar-se al contacte en el paper. Després, el paper es espolvorea en un polímero en pols que s'adherix a la tinta. El paper s'aspira o s'agita, mecánicament o a mà, per a eliminar l'excés de pols i després es calfa fins a casi la combustió. La tinta humida i el polímero s'unixen i se sequen, açò dona com resultat una superfície d'impressió elevada similar al resultat d'un procés de gravat.
Realce
[editar | editar còdic]
L'estampat en relleu és una tècnica d'impressió utilisada per a crear superfícies elevades en el paper convertit. El procés es basa en matrius acoplades que pressionen el paper en una forma que es pot observar tant en la superfície frontal com en la posterior. Es requerixen dos coses durant el procés d'estampat: un troquel i un estoc. Açò dona com resultat un efecte tridimensional (3D) que emfatisa un àrea particular del disseny.
Gravat
[editar | editar còdic]
El gravat és un procés que requerix tallar un disseny en una placa feta d'un material dur. La placa de metal es polix primer per a que el tall del disseny puga ser fàcilment visible per a la persona. Esta tecnologia té una llarga història i requerix una cantitat significativa de habilitat, experiència i perícia. La placa terminada generalment es cobrix en tinta i després la tinta s'elimina de totes les parts no gravades de la placa. Després, la placa es pressiona en paper baix una pressió substancial. El resultat és un disseny llaugerament elevat en la superfície del paper i cobert de tinta. Pel cost del procés i l'experiència requerida, molts consumidors opten per l'impressió termográfica, un procés que dona com resultat una superfície d'impressió en un relleu similar, pero a través de diferents mijos a un cost menor.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:DLE
- ↑ Murray (2009). The Library: An Illustrated History (en Inglés), Skyhorse Publishing, pp. 65–66. ISBN 9781602397064.
- ↑ Murray (2009). The Library: An Illustrated History (en Inglés), Skyhorse Publishing, p. 56. ISBN 9781628733228.
- ↑ «Copyright Timeline: A History of Copyright in the United States» (en inglés). Association of Research Libraries. Consultat el 26 d'abril de 2026. «The Licensing Act of 1662 confirmed that monopoly and established a register of licensed books to be administered by the Stationers’ Company.»
- ↑ (2002) Crane's Blue Book of Stationery: The Styles and Etiquette of Letters, Notes, and Invitations (en Inglés), Dalton (Massachusetts): Crane & Co., Inc.. ISBN 0972292101.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papelería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.