Panzerwerfer
Panzerwerfer era el nom de dos models de lanzacohetes múltiples montats sobre semiorugues alemans amprats durant la Segona Guerra Mundial. Els dos vehículs eren el 15 cm Panzerwerfer 42 auf Selbstfahrlafette SdKfz 4/1 (basat en el semioruga Maultier) i el 15 cm Panzerwerfer 42 auf Schwerer Wehrmachtsschlepper (Panzerwerfer auf SWS).
Desenroll
El Panzerwerfer 42 auf Maultier, SdKfz 4/1 va entrar en producció en abril de 1943 i es va produir fins a març de 1943. Hitler va ordenar la producció del vehícul en giner de 1942, sent provat en combat en el Front de l'Est en l'autumne de 1943. Opel va ser el principal fabricant, produint la majoria de les seues peces, inclús el motor Adam Opel de 6 cilindres i 3,6 l, que tenia una potència de 68 cv i una capacitat de 80 litros. Durant els tres anys en que es va produir, es varen fabricar 300 Panzerwerfer i 289 vehículs de reamunicionamiento Munitionskraftwagen.[1]
Historial de combat
Campanya en l'Unió Soviètica
El Panzerwerfer 42 auf Maultier va ser amprat per a bombardejos a gran escala contra posicions soviètiques, a on el gran bombardeig d'un àrea gran seria més efectiu que els dispars més precisos de l'artilleria. Els bombardejos d'eixides del Panzerwerfer cobrien àrees molt més grans i afegien més elements sicològics al combat: la cantitat de soroll, fum, esquirlas i terra alçada per les eixides en impactar el sol era considerable. El seu ampli us en el Front de l'Est va mostrar que esta arma també podia ser amprada eficaçment en el Front de l'Oest. L'arma va entrar en servici en l'Heer el 14 de maig de 1944, en França.[1]
Campanya en França
Quan els Aliats es varen enfrontar per primera volta al Panzerwerfer 42 despuix dels desembarcs de Normadía, els informes d'inteligència nortamericanes previs al desembarc resaltaven l'us de lanzacohetes múltiples tals com el Nebelwerfer per les tropes alemans, pero ademés, estaven completament desprevenidos davant els efectes d'un lanzacohetes múltiple montat sobre un semioruga blindat, camuflat i en alta movilitat. Els britànics i canadencs varen ser els primers en vore als lanzacohetes múltiples alemans en acció contra concentracions de tropes i posicions Aliades. La 7ª Brigada Werfer va ser enviada a Normandia des de Beauvais despuix del Dia D, aplegant a Falaise el 10 de juny. Al sendemà, l'unitat estava a uns 10 km de Cauen. Va prendre part en l'atac al Pont Orne, que era una posició britànica sobre l'Orne. El 84° Regiment de la brigada, compost pels regiments 83° i 84°, tenia 14 Panzerwerfer llests per a entrar en combat, i el 83° Regiment també tenia el mateix número. Atres unitats Werfer eren el 101° Batalló Werfer SS, el 101° Regiment Stellungs-Werfer i el 102° Batalló Werfer SS, que era part de la 2ª Divisió Panzer SS Dones Reich. La 7ª Brigada Werfer va llançar 8.000 t de municions, principalment contra el Tossal 112 (durant l'Operació Júpiter) per a recolzar la seua recaptura per tancs el 30 de juny.[2] Els britànics eren usualment bombardejats en eixides de Panzerwerfer en Normandia, pero els 15 cm Nebelwerfer varen ser amprats en grans cantitats contra tropes britàniques, nortamericanes i canadenques durant l'estiu de 1944.[1]
Les Ardenas i Berlín
En la Batalla de les Ardenas es varen amprar a gran escala els Panzerwerfer. Els bombardejos més grans i concentrats es varen portar a terme en la regió belga de les Ardenas en 1944, durant l'ofensiva alemana.
Els Panzerwerfer varen ser àmpliament amprats durant abril i maig de 1945, mentres els soviètics alvançaven ràpidament en Berlín i les forces alemanes ampraven l'artilleria d'eixides en modo defensiu. Els lanzacohetes múltiples eren amprats en grans números per a defendre posicions dins d'Alemània i en les rodalies de Berlín, ya que els soviètics alvançaven des de l'est i els Aliats des de l'oest.[1]
Eixercite del vehícul i especificacions del seu armament
El Panzerwerfer 42 auf Maultier pesava 7,1 t, tenia una llongitut de 6 m, un ample de 2 m i una altura de casi 3 m. Podia alcançar velocitats de fins a 40 km/h. Generalment estava armat en un lanzacohetes múltiple 15 cm Nebelwerfer 41, que havia segut especialment dissenyat per a la seua instalació sobre el chassis blindat del semioruga propulsado per un motor Opel. Els ingeniers alemans varen dissenyar este sistema per les molt visibles columnes de fum deixades per les bateries de Nebelwerfer, que necessitaven un tractor d'artilleria per a reubicar-se ràpidament despuix de llançar les seues eixides. El lanzacohetes tenia 10 tubos llançadors i el vehícul generalment transportava 20 eixides, els necessaris per a llançar dos andanadas. L'alcanç efectiu de les eixides del Panzerwerfer era de 4.000 m - 6.500 m, sent el seu alcanç màxim menor a 7.000 m.[1]
Encara que va ser destinat per a oferir fòc de respal i operar molt llunt del radi d'acció de les armes antitanque Aliades, alguns Panzerwerfer també tenien una ametralladora montada sobre la cabina per a defendre's d'atacs d'infanteria.
Notes
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Panzerwerfer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.