15 cm Nebelwerfer 41

El 15 cm Nebelwerfer 41 (15 cm NbW 41) era un lanzacohetes múltiple alemà amprat durant la Segona Guerra Mundial. Va ser amprat per les Nebeltruppen del Heer, l'equivalent alemà del Cos Químic del Eixèrcit dels Estats Units. Estes estaven encarregades del desplegament de les armes químiques i els proyectils fumígenos. El seu nom es traduïx com llançador de boira.

Els soldats nortamericans ho varen malnomenar Mimi la chillona i Minnie gimiente a causa del característic sò que produïen les seues eixides en ser llançats.

Història i desenroll

Soldats alemans recarregant un 15 cm Nebelwerfer 41 en Rússia.

El desenroll d'eixides s'havia iniciat durant la década de 1920 i va mostrar els seus fruts a fins de la década de 1930. Les eixides li oferien a les Nebeltruppen el llançament de grans cantitats de gas venenós o mescla fumígena simultàneament. Despuix de la Batalla de França en 1940, es va suministrar a les tropes el 15 cm Nebelwerfer 41, un lanzacohetes múltiple que podia llançar eixides en ogives químiques (gas venenós o fum) i d'alt poder explosiu. Les eixides eren llançades des d'un llançador de sis tubos montat sobre un afuste modificat de 3,7 cm PaK 36, tenint un alcanç màxim de 6.900 m. Durant la guerra es varen produir aproximadament 5.500.000 eixides de 150 mm i 6.000 lanzacohetes múltiples.

Munició

Diagrama esquemàtic del 15 cm Wurfgranate 41 Spreng.

De la mateixa manera que tots els models d'eixides alemanes, els 15 cm Wurfgranate 41 estaven estabilisats per rotació per a incrementar la seua precisió. Una característica molt inusual de l'eixida era que la seua motora estava al front, en les toveres d'escape comprenent dos terços del seu cos des del nas, en un intent per optimisar la detonació i l'efecte de les esquirlas, ya que l'ogiva estaria damunt del sol quan detonaria. Este disseny va demostrar ser massa complex per a produir-se en temps de guerra i no va ser copiat en els posteriors models d'eixides. El motor consistia en sèt vares de combustible sòlit i l'anell d'escape tenia vintissís filtre Venturi perforades en un àngul de 14° per a oferir rotació. Les eixides estaven disponibles en ogives d'alt poder explosiu i químiques (fum o gas venenós). Les eixides químiques es varen acumular en les atarassanes, pero no varen aplegar a amprar-se en combat. En Field Rocket Equipment of the German Army 1939-45 es menciona al fosgeno i el gas mostaça com els principals agents químics, pero no es descriu com s'identificaven les eixides a través del còdic d'anells de colors. En German and Japanese Solid-Fuel Rocket Weapons es descriu el còdic d'anells de colors, pero solament oferix còdics obscurs, com a M/HA, per al tipo d'agent químic contingut en l'ogiva.

Tipo	Designació	Llongitut	Pes	Pes explosiu	Càrrega explosiva
Alt poder explosiu	15 cm Wurfgranate 41 Spreng	979 mm	31,8 kg	2,5 kg	TNT
Fumígeno	15 cm Wurfgranate 41 Nebel	1,02 m	35,9 kg	3,9 kg	30/70 pedra pómez polvorisada/trióxido de sofre
Químic	15 cm Wurfgranate 41 Gelbring	1,02 m	?	3,5 l	M/HA
	15 cm Wurfgranate 41 Grünring	1,02 m	?	2,5 l	HN-3
	15 cm Wurfgranate 41 Grünring/Gelbring	1,02 m	?	2,6 l	H

Galeria

• 
  Vista frontal del 15 cm Nebelwerfer 41 del Museu de Roc Island Atarassana.
• 
  Vista posterior.
• 
  L'eixida Wgr. 41 per a 15 cm Nbw 41 del Steven F. Udvar-Hazy Center.
• 
  Un 15 cm Wurfgranate 41 Spreng desmontat.

Bibliografia

Engelmann, Joachim. German Rocket Launchers in WWII. Schiffer Publishing, 1990 ISBN 0-88740-240-2
Bull, Stephen (2004). Encyclopedia of military technology and innovation, Greenwood Publishing Group. ISBN 1-57356-557-1.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre 15 cm Nebelwerfer 41.

Lanzacohetes i canons sense reculada alemans (en anglés)
15 cm Nebelwerfer 41 

• Archivat el 7 de novembre de 2020 archivat en Wayback Machine. (en anglés)