Panta rei

Per a l'escultura de la Plaça del Sigle, en Màlaga, vore Panta rei (Escultura)

"No és possible banyar-se dos voltes en el mateix riu."

Panta rei (Πάντα ῥεῖ; "Τodo fluïx" en grec clàssic) és un concepte atribuït per Platón al filòsof presocrático Heráclito, que esquematiza la seua suposta opinió de que tot està en canvi contínuament.

Fonts i interpretacions

Heráclito ha passat a l'història com el model de l'afirmació del devindre. La seua filosofia es basa en la tesis del fluix universal dels sers: «Panta rei» (πάντα ρεῖ), tot fluïx. El devindre està animat pel conflicte: «La guerra (pólemos) és el pare de totes les coses», una lluita que és al mateix temps harmonia, no en el sentit d'una mera relació numèrica, com en els pitagórico, sino en el d'un ajust de forces contrapostes, com les que mantenen tensa la corda d'un arc. El fragment potser més conegut de la seua obra diu:

ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομεν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εἶμεν τε καὶ οὐκ εἶμεν τε.

En els mateixos rius entrem i no entrem, [puix] som i no som [els mateixos].

Cleantes, Stoicorum Veterum Fragmenta, I, 519
Diels-Kranz, Die Fragmente der Vorsokratiker, 22 B12

Platón baix la figura de Sócrates en el Crátilo (402a i 440c) dona una caracterisació general sobre la doctrina del fluix perpetu, que vincula el apotegma en una atra famosa cita:

Tot es mou i res permaneix i en el mateix riu no nos banyem dos voltes.

Platón, Crátilo, 402a i 440c
Diels-Kranz, Die Fragmente der Vorsokratiker, 22 A6

En vàries ocasions, el filòsof ateniense atribuïx el pensament a Heráclito, d'una manera més o menys vaga i junt a atres autors.

També yo et vaja parlar d'una doctrina que no és res vulgar. Afirma, en efecte, que cap cosa té un ser únic en sí mateixa i per sí mateixa i que podries donar-li cap denominació justa, ni dir que és d'una classe determinada. [...] Certament, tot lo que diem que és, està en procés d'aplegar a ser, a conseqüència de la translació, del moviment i del la mescla d'unes coses en atres[...]. Efectivament, res és jamas, sino que està sempre en procés d'aplegar a ser. I en açò un darrere l'atre tots els sabio, llevat Parménides, estan d'acort, tant Protágoras com Heráclito i Empédocles[...].

Platón, Teeteto, 152d-i

Les doctrines d'Homero, d'Heráclito i dels que pertanyen a esta estirp que afirma que tot està en moviment, com si fora una corrent. vénen a coincidir en lo mateix en la d'el sabio Protágoras, que diu que l'home és medida de totes les coses, i en la de Teeteto, que sosté que, si això és aixina. la percepció es convertix en saber.

Platón, Teeteto, 161d

Aristóteles indica que Platón va ser impulsat a concebre la teoria de les Formes com a idees immutables, per a poder concebre un objecte de coneiximent estable, havent-se persuadit junt als heraclíteos -entre els que es trobava Crátilo, mestre de Sócrates- de que totes les coses sensibles fluïxen constantment i per lo tant no pot haver verdader coneiximent d'elles (Metafísica, I, 6, 987a i XIII, 4, 1078b). També indica que Heráclito va concebre que tot, llevat una sola cosa, fluïx i es troba somés a la generació (Sobre el cel, III, 1, 298b).

És important notar que en estes fonts no apareix lliteralment la frase Πάντα ῥεῖ. Només un autor tardà, Simplicio de Cilicia (Física, 1313, 11) li l'atribuïx a Heráclito tal com li la coneix i li l'enuncia posteriorment.

Recentment, i sobre la base de la diferència d'estes fonts, s'ha generat controvèrsia sobre l'atribució de la doctrina del fluix perpetu. Autors com W. K. C. Guthrie i Gregory Vlastos consideren que este pensament és enterament compatible en la doctrina heraclítea de l'identitat dels contraris, i que és un concepte fonamental dins de la concepció del pensador efesio. Mentres que G. S. Kirk sosté que és improvable que Heráclito sostinguera que una pedra o un caldero de bronze estaven somesos a canvis continus, i que contradiguera obertament la senya aportada pels sentits, en una etapa del pensament en el que Parménides no hi havia encara negat la seua veracitat.

En esta discussió es troba en disputa l'autoria del fragment 12 de la recopilació d'Hermann Diels, transmesa per Ari Didimo, (DK 22 B 12: "Aigües distintes fluïxen sobre els que entren en els mateixos rius. S'escampa (...) i es junta (...) es reunix i se separa (...) s'acosta i es va.") que per a Kirk és una cita autènticament heraclítea, i que significa que despuix dels canvis subyacer una unitat que depén de l'equilibri i la mida; pero Guthrie rebuja esta cita i preferix la versió platònica, que està vinculada a una expressió de Crátilo i l'escola heraclítea contemporànea de Platón, que coneixem també a través d'Aristóteles (Metafísica, 1010a13) i atres autors antics de la talla de Plutarco. Per a Eggers Lan, la cita platònica realisada de memòria i per lo tant poc fiable, va generar els malentesos posteriors.

Vore també

• Reología

Bibliografia

• Hermann Diels i Walther Kranz (ed.), Die Fragmente der Vorsokratiker, 6.ª ed. Zuric 1968.

• Guthrie, William Keith Chambers (1999 reimp. 1993). «Heráclito», Història de la filosofia grega, Madrit: Editorial Gredos, pp. 380-463. ISBN 84-249-0949-6.

• Eggers Lan, Conrado (1978). «Heráclito», Els filòsofs presocráticos, Madrit: Editorial Gredos, pp. 311–397. ISBN 84-249-3511-X.

• Kirk, Geoffrey Stephen (ed. ing. Cambridge University Press 1983, ed. esp. 1987). «Heráclito d'Éfeso», org/details/losfilosofospres00kirk Els filòsofs presocráticos, Història crítica en selecció de texts, 2ª edició, Madrit: Editorial Gredos, pp. org/details/losfilosofospres00kirk/page/n296 265-310. ISBN 84-249-1249-7.