Palinomorfos neógenos de la Conca de Solimõés
Palinomorfos neógenos de la Conca de Solimõés són estudiats en "da Silva-Caminha et al., 2010". Els tròpics d'Amèrica del Sur tenen la major diversitat de plantes en el món,[1] no obstant, els orígens i processos que conduïxen a esta alta diversitat seguixen sent difícils de conéixer. El registre fòssil i sedimentario neógeno de l'Amazònia dona pistes importants per a comprendre l'evolució de la selva amazónica. Es mostra una llista del registre de polen i espores de dos núcleus de perforació de la formació Solimõés del neógeno preses en el noroest de Brasil, a l'est de l'Arc de Iquitos en el que es varen estudiar 41 mostres palinológicas.[2]
Palinomorfo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Palinomorfo.
Els palinomorfos es definixen com microfósiles en parets orgàniques en tamanys entre 5 i 500 micrómetros. S'extrauen de les roques sedimentarias i dels núcleus de sediment tant física com químicament. Els palinomorfos poden estar composts de material orgànic tal com quitina, pseudoquitina i esporopolenina.
Conca de Solimõés
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Conca del Solimõés.
La conca de Solimõés cobrix un àrea de 600,000 km² en el nort de Brasil. Està llimitada a l'oest pel Arc de Iquitos, que separa la Conca de Solimõés de la Conca de l'Acre; a l'est pel Arc del Purús, que ho separa de la Conca de l'Amazones; i al nort i sur per les roques precámbricas i paleozoicas de l'escut de Guayana i l'escut brasiler, respectivament.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Palinomorfos neógenos de la Cuenca de Solimões» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.