Conca del Solimõés
La conca del Solimõés és una conca sedimentaria en el noroest de Brasil que pren nom del riu Solimõés. La conca ocupa un àrea aproximada de 440.000 km2.[1] Al nort la conca llimita en l'escut guayanés i al sur en del escut brasiler central, per tant és una conca intracratónica.[1][2] Els arcs d'Iquitos i Envira constituïxen el llímit occidental de la conca i l'arc del Purús és el llímit oriental.[1][3]
La conca té una farcidura sedimentario que es dividix en una part d'edat paleozoica i una atra d'edat meso-cenozoica.[1] Se sol considerar que la conca consistix de dos sbucuencas; la subcuenca de Jandiatuba a l'oest i la subcuenca del Yuruá a l'est. Entre abdós subcuencas es troba l'alt de Carauri.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2021).Anais dona Acadèmia Brasileira de Ciências.93(suplement 2)doi:10.1590/0001-3765202120201642.
- ↑ Eiras, Jaime F. (1998) «Geology and Petroleum System of the Solimõés Basin, Brazil», ABGP/AAPG International Conference and Exhibition, Rio de Janeiro, Brazil
- ↑ 3,0 3,1 (2016).Brazilian Journal of Geology.46(2)
- : 301-328.doi:10.1590/2317-4889201620160066.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca del Solimões» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.