Esporopolenina

Image SEM de grans de polen.

La esporopolenina (en anglés Sporopollenin) és un politerpeno impermeable resistent als agents químics que es troba en la paret de les esporas i l'exina del gra de polen. És de fet el component majoritari de les mateixes. La seua estabilitat química és molt elevada per lo que es conserva be en els substrats i sediment a on puguen depositar-se els grans de polen. La capa exterior d'exina té freqüentment intrincados patrons de disseny (vore image la dreta), lo que permet usar el material recuperat de sediment recents o antics per al seu estudi palinológico sobre les poblacions de plantes i foncs en el passat.

La composició química de la esporopolenina no es coneix en exactitut, per la seua inusual estabilitat química i resistència a la degradació per enzimas i per agents químics forts. Els anàlisis químics revelen l'existència d'una mescla de biopolímers, contenint principalment cadenes llargues de àcit grassos, fenil-propanoides, fenolés i traces de carotenoides. Experiments en marcadors han revelat a la fenilalanina com el seu principal precursor pero té carbó molecular provinent d'atres fonts. Pot dir-se que la esporolenina deriva de diversos precursors que estan vinculats químicament per a formar una estructura rígida.

Anàlisis de microscopía electrònica revelen que les cèlules superficials que rodegen el gra de polen en formació en les anteras tenen un sistema secretor altament actiu que conté vesícules lipofílicas. Es creu que estes vesícules contenen els precursors de la esporopolenina. Alguns inhibidors químics del desenroll dels grans de polen aixina com mutágenos que afecten a la esterilidad del polen té efectes provats sobre la secreció d'estes vesícules en les cèlules.