Anar al contingut

Palau dels comtes de Rótova

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Palau dels comtes de Rótova

Tal com explica Tortosa (2007) lo primer que observarem en el palau és un conjunt urbà format per un edifici principal barroc, edificat en la segona mitat del XIV[1] i remodelat a finals del XVII. El palau és un dels elements patrimonial arquitectònic més rellevant de Rótova i declarada Be d'Interés Cultural[2] Segons els historiadors, este edifici en el seu orige consistiria en una casa senyorial que ocupava tota una illa de cases del poble. Ademés, actualment encara es pot observar en la frontera l'escut nobiliario de la família propietària elaborat en fusta, declarat Be d'Interés Cultural el 1998.

Per un atre costat, el palau crida l'atenció per una escala imperial elaborada en pedra calcárea i una columna robusta, que actua com a soport d'una marquesina elaborada en teixixques àraps. També, conta en un pati d'armes tancat en una muralla en almenas.

Història

Segons afirma Soldre i Jordà (2007) en la segona mitat del XVII el palau es va deixar d'utilisar pels senyors de Rótova, que varen fixar la seua nova residència en el Palau dels Boil d'Arenós de Valéncia. Els motius varen ser per les poques rendes que produïa la propietat de Rótova, junt en el progressiu abandó de l'edifici i del monopoli feudal per l'endeutament de la casa. Açò va dur a Josepa Balaguer a vendre la senyoria de Rótova a un mercader i llauro ric d'Ador cridat Josep Faus. Els nous propietaris varen convertir la senyoria de Rótova en el centre dels seus negocis, i la seua nova residència, reconstruint entre els anys 1696-1699 el deteriorat palau senyorial a un palau barroc, tal com seguix sent actualment. Quan va prendre possessió Tomás Martínez de la Raga l'any 1759, descendent de la família Faus, es varen trobar noves referències al conjunt del palau, com una almazara. Ademés, va existir un nou monopoli feudal que consistia en una nevera urbana situada baix els alts del palau del senyor.[3]

En l'interior del palau s'han fet excavacions arqueològiques que han permés descobrir restants de ceràmica que abastien des de l'época ibèrica.

L'edifici es dividia en tres parts (l'edifici principal, el pati davanter i els jardins posteriors). Ademés, en l'almagasén exterior s'albergava l'almazara. En l'hort de la part de darrere del palau, encara queden restants de murs que tancaven el recint, encara que ara ha segut ocupat en part per l'actual Passejada del Nou d'Octubre.

Patrimoni

Des de l'any 2004, el palau és propietat i patrimoni del poble de Rótova. Per eixe motiu, es proyecta un us públic que permetrà la seua futura restauració.

En general, el palau ocupa una superfície de 1913,06m², a on es distinguixen les següents parts:

  • El edifici principal del XVI-XVII, en forma de “L” en tres plantes i una superfície plana. En un total de 1181,16m². Ademés, conta en una escala d'accés a la frontera principal.
  • Un pati davanter d'accés de 393,72m² en un tancament exterior format per un mur de mampostería.
  • Jardins posteriors de 742,87m².
  • Edificacions anexes de principis del XX, en una superfície de 300,06m².

Referències

  1. ↑ Chulià, Celia (2025-02-08). «Un descobriment arqueològic que canvia el relat del Palau dels Comtes de Rótova» (en és-és). Cadena SER. Consultat el 2025-02-21.
  2. ↑ «Secció 1a. Béns d'interés cultural - Patrimoni Cultural i Museus - Generalitat Valenciana» (en ca-és). Patrimoni Cultural i Museus. Consultat el 2023-07-05.
  3. ↑ Abel Soldre i Rafa Jordà (2007). Ròtova. Geografia - Història- Patrimoni., Ròtova: Ajuntament de Ròtova. ISBN 978-84-606-4150-6.

Bibliografia

  • Paco Tortosa (2007). Ròtova. Itineraris pel patrimoni cultural, ambiental i paisatgístic. Ròtova: Ajuntament de Ròtova. ISBN 978-84-606-4151-3.
  • Abel Soldre i Rafa Jordà (2007). Ròtova. Geografia - Història- Patrimoni. Ròtova: Ajuntament de Ròtova. ISBN 978-84-606-4150-6.