Per a atres usos d'este terme vore Guanabara.

El Palau Guanabara (antigament conegut com a Palau Isabel) és un edifici situat en el barri de Laranjeiras de la zona sur de la ciutat de Rio de Janeiro, Brasil. És la sèu oficial del govern de l'estat de Rio de Janeiro. Este palau no deu ser confòs en el Palau Laranjeiras ubicat en el mateix barri i que és la residència oficial del governador de l'estat de Rio de Janeiro.[1]

Història

 
El Palau Isabel en 1870.
 
El Palau Isabel en 1865.
 
El Palau Guanabara en 1913.
 
Interior del Palau Guanabara

L'edifici va tindre originalment característiques neoclàssiques. La seua construcció va escomençar en 1853 per impuls del portugués José Machado Coelho, havent segut utilisat com a residència particular fins a la década de 1860. Despuix va ser adquirit per la família imperial brasilera i reformat pel arquitecte José María Jacinto Rebele. En 1865 es va convertir en la residència de la Princesa Isabel i el seu espós, el Comte de Eu,[2] sent llavors conegut com "Palau Isabel". En eixa época, l'accés al palau es donava per la Rúa Paissandu, que, per eixa raó va ser adornada en cent palmeres imperials (Roystonea oleracea).

L'immoble va pertànyer als príncips fins a la proclamació de la república en 1889 quan va ser confiscat pel govern militar i transferit al patrimoni de l'Unió per mig de decret de 1891. La família imperial va intentar recuperar la propietat de l'edifici per 125 anys en el que seria un dels processos judicials més prolongats de l'història del país i que va terminar recent en el 2020 quant el Suprem Tribunal Federal va decidir que el palau pertanyia al Govern Federal i no a la família imperial la que mai va rebre una indemnisació per l'expropiació.[3] Ya en decembre del 2018, la justícia de l'estat de Rio de Janeiro havia decidit que el palau Guanabara no pertanyia a la família imperial.[4]

En 1908, una nova reforma duta avant per Francisco Marcelino de Souza Aguiar, li va donar a la frontera del palau característiques eclèctiques.[2] L'edifici anexe, en sis pisos, a on funciona actualment l'oficina del vicegovernador, les subsecretaria de la Casa Civil i de Govern, només s'inauguraria en 1968.

 
Frontera del Palau en arquitectura eclética.

El palau va ser utilisat com a residència oficial pel president Getúlio Vargas durant l'Estat Novo (1937-1945). Va ser atacat durant el Colp d'Estat de l'Ação Integralista Brasileira en 1938, repelit per la Polícia Especial de la Policia Civil de Rio de Janeiro, reacció reforçada despuix pel Eixèrcit.

 
Jardí simètric del Palácio Guanabara

En 1946, el palau va passar a ser sèu de l'Alcaldia del Districte Federal, deixant de ser la residència oficial de la presidència, la que va retornar al Palau de Catete i, despuix, durant el govern de Juscelino Kubitschek, es mudaria al Palau Laranjeiras, a dos pomes de distància. En 1960, quan la ciutat de Rio de Janeiro va deixar de ser la capital federal, el palau va passar a ser sèu del govern del recent creat Estat de Guanabara.[2] – funció que mantindria també despuix de la fusió de dit estat en l'Estat de Rio de Janeiro en 1975 durant el govern del president Ernesto Geisel.[5] En eixa mateixa época, el Palau va ser donat pel govern federal a l'estat de Rio de Janeiro,[6] i el Palau de Ingá, en Niterói, va deixar d'albergar al govern fluminense.

Procés de la Família Imperial contra l'Unió

L'immoble, comprat per la família imperial brasilera, va pertànyer a la princesa Isabel fins a la proclamació de la república en 1889 quan va ser confiscat pel govern i transferit al patrimoni de l'Unió Federal. En decembre d'eixe any, el decret 78-A va proscriure formalment a la família imperial i va obligar a l'emperador a liquidar els seus bens en el territori brasiler en el determini de dos anys. Un decret posterior del govern provisorio de 1890 determió que els bens de la família imperial anaren incorporats a l'Unió.[7]

Un tercer decret emés a l'any següent, ya baix la constitució republicana de 1891, va sancionar novament la transferència de la titularitat del palau a favor de l'Unió pero una decisió judicial de l'época en favor del representant llegal de la família imperial va travar l'eixecució de l'orde del president Deodoro dona Fonseca. El principal argument era que, per més que la família imperial haguera perdut els seus drets i privilegis polítics, la revolució política de 1889, consolidada en la constitució de 1891, no va afectar els seus drets privats a la propietat. Aixina, fins a 1894, la titularitat de la família imperial sobre el palau no va ser afectada.[8]


En 1894, el palau va ser confiscat per forces militars i incorporat als bens federals. A l'any següent, la princesa Isabel i el comte de Eu varen demandar davant el Poder Judicial demanant la restitució del ben.[9] En el procés, els successors de la princesa Isabel varen demanar la restitució del Palau de Guanabara i el reconeiximent de la seua titularitat sobre l'immoble, de manera que el palau siga considerat part del patrimoni de la família imperial.[10]

En 1955, els huit nets de la princesa varen iniciar una nova acció, esta volta reivindicatoria a diferència de la primera que va ser una acció posesoria. En 1967, el primer dels casos va ser considerat prescrit per la justícia brasilera pero la família hereua va recórrer eixa decisió. En 1969, els dos processos es trobaven en l'antic Tribunal Regional Federal de Rio de Janeiro lo que va revivar la discussió sobre si les accions estaven o no prescrites.[11] Nou anys més tart, el TFR va ser eliminat per la constitució de 1988.[11]

El 6 de decembre del 2018, entre decisions i recursos d'una acció que es va interpondre en 1895, el Superior Tribunal de Justícia va sentenciar el procés més antic en tràmit del país. En la decisió, el STJ va entendre que el Palau Guanabara pertanyia a l'Unió i no a la família imperial.[12] El procés va ser archivat el 28 d'agost de 2020 despuix de 125 anys.[13]

Vore també

Referències

  1. ↑ Lucena, Felipe (2015-10-04). «História do Palácio Guanabara» (en pt-br). Diário do Rio.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Palácio Guanabara- Um dos principais nayes dona história do Brasil é restaurat i volta ter as característiques dona época dona construção» (en pt-br) (PDF). O Prelo (Març de 2012).
  3. ↑ Teixeira, Matheus (1 de setembre de 2020). «Após 125 anos, STF decidix que Palácio dona Guanabara é dona União i não dona família real» (en pt-br). Folha de S.Paulo. Consultat el 2 de setembre de 2020.
  4. ↑ «Palácio Guanabara é dona União, i não dona família imperial, decidix STJ em ação que dura 123 anos» (en pt-br). g1 (2018/12/6). Consultat el 2025/10/11.
  5. ↑ «Do estat dona Guanabara ao estat do Rio de Janeiro: a fusão» (en pt-br). MultiRio.
  6. ↑ Sandra Machado. «Palácio Guanabara de Portes Abertas. Visite!» (en pt-br). 14/09/2015.
  7. ↑ «notícies.r7.com/ Começa julgamento de ação pela posse do Palácio dona Guanabara» (en pt-br).
  8. ↑ «A odisseia do Palácio Guanabara» (en pt-br).
  9. ↑ «notícies.r7.com/ STJ julga hoje ação dona família real pela posse do Palácio dona Guanabara» (en pt-br).
  10. ↑ «STJ adia julgamento de processo mais antigo do país» (en pt-br).
  11. ↑ 11,0 11,1 «epoca.globo.com/ 120 anos nos labirintos dona Justiça» (en pt-br).
  12. ↑ «g1.globo.com/ Palácio Guanabara é dona União, i não dona família imperial, decidix STJ em ação que dura 123 anos» (en pt-br).
  13. ↑ Teixeira, Matheus (01/09/2020). «Após 125 anos, STF decidix que Palácio dona Guanabara é dona União i não dona família real». Folha de S.Paulo. Consultat el 02/09/2020.

Bibliografia