Palais Concert

Palais Concert

El Palais Concert va ser un célebre café-cine-bar ubicat en l'intersecció del Jirón de l'Unió i de l'avinguda Emancipació en el districte de Lima, Perú. La firma d'ingeniers que es va encarregar del proyecte va ser la del célebre ingenier i arquitecte francés Gustave Eiffel.

Inaugurat en 1913, el Palais va ser important per reunir a la societat intelectual limeño d'aquella década, representada en la persona del escritor Abraham Valdelomar (1888-1919) a qui se li adjudicaria la creació de la frase sobre el centralisme limeño que formaria part de la tradició oral limeño, encara que no existixca una font escrita que senyale que ell la pronunciara:

El Perú és Llima, Lima és el Jirón de l'Unió, el Jirón de l'Unió és el Palais Concert i el Palais Concert, soc yo.

Entraria en decadència en la década de 1920, fins a tancar les seues portes l'any 1930.

Història

Abraham Valdelomar freqüentava, junt en atres intelectuals, lo que en antany era el bar-café.

El Palais Concert o Casa Barragán va ser manat a construir per Genaro Barragán Urrutia, acabalat hacendado; tenia per objecte construir un dels edificis més luxosos de Lima. En el primer pis es va alçar la Confitería-Bar i en el sòtol una gran sala que albergava un teatre i un dels primers cines de Lima; el segon i tercer pis era la residència de la família Barragán.

El dimarts 29 de febrer de 1913, a les 6 de la vesprada, en el local del cantó de l'antic carrer Baquíjano, es va inaugurar el Palais Concert, com a imitació del Café de la Paix de París. Fet a tot lux i gust, esta confitería i bar tenia cine, teatre de varietats i una orquesta femenina composta per senyoretes que tocava valses vieneses. La decoració era estranya per als limeño de llavors: profusió de llums elèctriques, espills en les columnes i parets, llunes en blanc i groc que separaven els ambients, portes i finestres en llunes vitró, escales de marbre i nayes ben allumenades. La cerimònia d'inauguració va estar presidida pel llavors alcalde de Lima Nicanor Carmona Vílchez, qui despuix de pronunciar un breu discurs va brindar en champany. El local, en les seues modernes màquines, fabricava els seus propis gelats, pastes i confits. Des del dia de la seua inauguració, el local es va convertir en el principal punt de trobada de la societat limeño i el seu aforament era desbordat quan es rebia l'Any Nou. Segons la revista Varietats, la pobra "vida nocturna" de llavors milloraria notablement en l'obertura del Palais Concert, lloc de trobada social i intelectual de Lima.

Rosa Barragán filla de Genaro Barragán, constructor, del Palais Concert va contraure matrimoni el 27 de decembre de 1919 en l'ilustre piurano Luis Antonio Eguiguren en la capella de l'edifici. El matrimoni va ser celebrat pel llavors Arquebisbe de Lima, Mons. Emilio Lissón. Entre els testics de la boda va estar don Augusto Pérez Araníbar i don Pedro Oliveira qui en 1897, va ser un dels fundadors del Banc Internacional del Perú.

D'un estil afrancesado, el Palais Concert va servir com a punt de reunió del Grup Colónida, agrupació de lliterats liderats per Valdelomar que varen editar la Revista Lliterària Colónida, que fora calificada per l'important escritor marxiste José Carlos Mariátegui com "vagament iconoclasta, imprecisament renovadora". Aixina mateix, José Carlos Mariátegui i César Vallejo varen ser uns atres dels escritors que freqüentaven el Palais Concert. La seua ubicació, just enfront de la cridada "Casona Jiménez" (Jr. de l'Unió 701, casona declarada monument per Resolució Ministerial 0928-ED del 23 de juliol de 1980), va propiciar aixina mateix numeroses trobades de caràcter social entre els intelectuals en dita casona, tots amics i colaboradors del periodiste i després diplomàtic consular Carlos Pérez Cánepa fundador i amo dels semanaris de publicació nacional Suramérica i Lulú, en les pàgines de la qual varen publicar els escrits de tots els intelectuals ya mencionats, a saber, Valdelomar, Mariátegui i Vallejo, aixina com Leonidas Yerovi (fundador del semanari còmic Mones i Monadas), el poeta José Sants Chocano i atres escritors de l'época.

Reconversió

En els últims anys, el Palais Concert va deixar de ser un lloc cultural per a passar a ser comercial, puix en ell es varen instalar tendes, pollerías, sabateries i fins a una discoteca en el sòtol anomenada “Discoteca Cervell”, la qual va ser clausurada en 2009.

En l'any 2011, la tenda detallista Ripley va afirmar invertir $8 millons en el proyecte de reacondicionamiento dels ambients del celebérrimo local i posterior compra de mercaderia per a convertir-l'en una tenda per departaments.

En abril de 2011, un grup d'activistes, despuix de registrar en vídeo l'inici de les obres de construcció de Ripley sense tindre el proyecte aprovat, en acció de protesta va crear un colectiu cridat Ret del Patrimoni Cultural, que a través de la seua iniciativa Salvem el Palais Concert busca concientizar a la ciutadania sobre el valor intrínsec i el significat d'este monument per a la història del Perú. Per un atre costat, proponen que el Palais Concert siga destinat com lo que va anar originalment, un centre de cultura i art per al centre històric de Lima.

En octubre de 2012, el Palais Concert va ser reobert convertit en una tenda Ripley.

Bibliografia

• Basadre, Jorge: Història de la República del Perú. 1822 - 1933, Octava Edició, corregida i aumentada. Tom 14, pág. 3461. Editada pel Diari "La República" de Lima i l'Universitat "Ricardo Palma". Imprés en Santiago de Chile, 1998.
• Tauro del Pi, Alberto: Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Tercera Edició. Tom 17. Lima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-166-9.