Palaeeudyptes

Palaeeudyptes

Palaeeudyptes és un gènero extint de grans pingüís, que contenen a quatre espècies vàlides. Estes eren provablement majors que casi tots els pingüins actuals, sent les menors del tamany d'un pingüí emperador i les majors medint prop d'1,5 metros d'altura.

De les quatre espècies, dos (P. gunnari i P. klekowskii) són conegudes de numerosos restants trobats en estrats del Eoceno Mig o Superior (34 a 50 millons d'anys) en la Formació El Replanell en l'Illa Seymour, en l'Antàrtida. P. antarcticus, el primer pingüí fòssil descrit, és sol conegut a partir d'un tarsometatarso incomplet trobat en estrats del Oligoceno Superior en la Calcàrea Otekaike (28 a 23, i possiblement fins a fa 34 millons d'anys) en Kakanui, Nova Zelanda, pero s'han assignat de manera tentativa atres numerosos ossos a esta espècie. L'atra espècie neozelandesa descrita, P. marplesi, és coneguda a partir de parts de l'esquelet, majorment ossos dels peus, en roques del Eoceno Mig o Superior en Burnside Mudstone (40 a 34 millons d'anys) en Burnside, Dunedin. A esta espècie també se li han assignat tentativamente varis atres restants adicionals. El problema en estos espècimen neozelandesos és que són a lo manco en part intermijos en tamany entre les dos espècies (Simpson, 1971). Pot ser que P. marplesi simplement haja evolucionat en el més chicotet P. antarcticus. Ossos que no han segut assignats a nivell d'espècie també s'han trobat en l'Illa Seymour, pero en estos casos semblen ser d'individus jóvens o senzillament estan massa danyats com per a tindre valor diagnòstic (Jadwiszczak, 2006).

Adicionalment, un tibiotarso dret incomplet (South Australian Museum P10862) i un húmer esquerre (South Australian Museum P7158) asignables a este gènero varen ser trobats en estrats del Eoceno Superior en Blanche Point Marls en Witton Bluff prop d'Adelaide, Austràlia (Simpson, 1946, 1971). Un atre possible fòssil és un húmer incomplet identificat com Palaeeudyptes recuperat en el sur de Chile (Sallaberry et al., 2010), en llits del Eoceno Mig a Superior en la Formació Ric Térbol, prop de Port Natals, 200 km al sur del Parc nacional Torres del Paine.

El supost gènero Wimanornis, basat en dos húmers de l'Illa Seymour, és aparentment un sinònim més modern de P. gunnari (Jadwiszcak, 2006).

El gènero és l'epònim de la subfamília de pingüins primitius Palaeeudyptinae. En conjunt, les seues característiques osteológicas semblen haver segut alguna cosa menys alvançades que les del lleument menor Archaeospheniscus i estant casi a la parell del jagantesc Anthropornis. La naturalea exacta de la relació dels Palaeeudyptinae en els pingüins moderns és desconeguda.