Pala i el Centauro

Pala i el Centauro

Pala i el Centauro, coneguda en italià com Pallade che doma il centauro, és un quadro realisat al temple sobre tela de 207 centímetros d'alt i 148 cm d'ample, realisat entre l'any 1482 i 1483 pel pintor italiano Sandro Botticelli per encàrrec de Lorenzo vaig donar Pierfrancesco de Médici. Es conserva en la Galeria dels Uffizi de Florencia. ya que el nom llatí de Pala Atenea és Minerva, el quadro és conegut també com Minerva i el centauro.

Forma part de les obres profanes que Botticelli va pintar en els anys 1480, despuix de la seua estància en Roma per a pintar els murs de la Capella Sixtina. Immediatament despuix d'esta experiència romana, realisa algunes de les seues obres mitològiques i poètiques més belles, molt vinculades d'una manera o una atra al mecenage dels Médici: els quatre panels pintats al temple representant la novela de Boccaccio Nastagio degli Onesti, la célebre Primavera, El naiximent de Venus i també esta Pala i el Centauro.

El terme «profà», ya que no ilustra escenes religioses sino mitològiques, marca un gir en la carrera de l'artiste. L'artiste es vincula sobretot a una pintura rica en símbols en els que es mescla l'antiguetat en el cristianisme, mentres que el Renaixença posava llavors al dia la perspectiva.

La tela va ser pintada per a les bodes de Lorenzo il Popolano (en Semiramide Appiani) o potser del seu germà Giovanni, i va poder portar un mensage matrimonial, entés com la bellea femenina que doma la fogositat masculina. Un inventari que data de 1499, que no es va descobrir fins a 1975, conté una llista de les propietats de Lorenzo vaig donar Pierfrancesco i el seu germà Giovanni i confirma que en el XV esta pintura de "Pala i el Centauro" (encara que el títul és convencional) penjava sobre la porta de la mateixa habitació que la Primavera, en el palau familiar de la Via Llarga (Florencia). Que es tracta d'un encàrrec dels Médici es mostra en el vestit clar que vares vore, puix en ell es representen anells entrellaçats en diamants engastats, un emblema de dita família. Giorgio Vasari menciona l'existència d'esta pintura, pero fins a 1895 no es va localisar, en l'andana del Palau Pitti de Florencia, lo que evidencia l'escàs aprecie que va existir durant sigles per l'obra de Botticelli.

El nuet paisage d'esta pintura fa que la mirada se centre en les dos figures. Un centauro ha sobrepassat els llímits, internant-se en territori prohibit. Du carcaj i arc. Este ser lujurioso, mitat cavall i mitat home, és controlat per una nimfa guardiana armada en un escut que li penja del muscle i una alabarda, i li ha agarrat pels cabells. La dòna ha segut identificada com la deesa Pala Atenea (equivalent a Minerva, la deesa llatina dels artesans). També s'ha vist en ella a l'amazona Camila, casta heroïna de la Eneida de Virgilio. Pala du en els braços, el tors i el cap branques d'olivera.

Lo que no es discutix és el contingut moral de la pintura, en la que la virtut i la castitat vencen a la sensualitat, a la brutalitat de l'instint, segons els preceptes de Ficino. Les dos parts de l'ànima humana, lluitant entre elles, estan representades per la naturalea dual del centauro. Este últim potser va ser inspirat per algun relleu clàssic, encara que l'expressió patètica, entre irritada i trista, és enterament de Botticelli.

Una atra interpretació del quadro fa referència a la llabor política de Lorenzo de Médici com pacificador. Aixina, Pala seria la senyoria florentina de Lorenzo el Magnífic que en aquell periodo estava en Nàpols per a evitar la guerra, simbolisada pel Centauro, entre el Papa i el Rei de Nàpols, en la seua célebre funció de "fidel de la balança" dels potentados italians de finals de el XV. Esta interpretació justificaria la corona i la decoració de la roba en rams d'olivera, lo que és notori que simbolisa la pau.

Esta pintura marca el final del periodo mediceo de Botticelli, puix d'ací en avant la temàtica de les seues pintures canvia i es convertix crecientement en religiosa.

RESUMEN

Va ser pintada en 1482. La deesa del saber, Minerva es presenta vestida en un vestit semitransparente adornat en tres anells entrellaçats que formen l'escut dels Médici. Al seu costat, un centauro la mirava en gest de dolor i és controlat per la deesa, ya que ella, ho agarra del pèl mentres que subjecta un arma. La perspectiva està perfectament captada, unint referències arquitectòniques i paisage.

Vore també

• Anex:Obres de Sandro Botticelli