Pal de Mallorca

El pal de Mallorca és un licor en indicació de procedència, de color obscur, en una densitat elevada i un aroma característic, elaborat en l'illa de Mallorca des de la mitat del sigle XIX. S'obté per mig de la maceración hidroalcohólica de quina i genciana i l'adició de sucre caramelizado. Les corfes de la quina contenen diverses substàncies, com la quinina, que li donen un sabor amarc i astringente, pero que té propietats antipiréticas i antipalúdicas. La genciana és una planta perenne que es caracterisa pel seu intens amargor. És tonificante i estimulant de la secreció salival i dels sucs gàstrics. També va ser usada com a remei per a combatre el paludisme.
Etimologia
[editar | editar còdic]El seu nom prové de la corfa de la quina (coneguda com a pal quina), originària de Sudamérica i que va ser coneguda en Espanya a través de la comtesa de Chinchón.
Història
[editar | editar còdic]La comtesa, en l'any 1638, va emmalaltir en Llima, va ser tractada en quina i es va curar. Quan va retornar a Espanya va dur en si corfa de quina, la qual va adquirir una gran popularitat com a remei per a les «febres» i es va estendre cap a atres llocs europeus.
En les illes Balears hi havia moltes zones del llitoral que eren pantanosas i que constituïen un excelent mig de cultiu per als mosquits, portadors de les denominades «febres». Això va donar lloc a que acceptaren en facilitat els extractes de quina i genciana, introduïts pels comerciants que venien a intercanviar espècias i atres productes com a remei per a combatre les febres.
En el temps, i en l'objectiu de millorar el desagradable sabor d'estos extractes, se'ls varen afegir concentrats de sucres de raïm, de figas secs i de garrofa. Estos extractes azucarados es recalentaban en la finalitat de concentrar-los i, en conseqüència, el sucre s'anava caramelizando i enfosquint i el sabor obtingut emmaixquerava el amargor.
Este aixarop tenia una vida relativament llimitada ya que el producte fermentava en facilitat, en la qual cosa es va optar per afegir-li alcohol. Naixia aixina el pal, que poc a poc va vore llimitada la cantitat de quinina i de genciana, aumentant l'alcohol i el sucre. Al final s'ha relegat el seu valor medicinal i s'ha convertit en una aperitiu apreciat i reconegut en l'entorn.
El 1993, es va aprovar el Reglament de la Denominació Geogràfica Pal de Mallorca, la qual cosa permet per una part protegir el nom geogràfic, i per una atra evitar la competència deslleal i garantisar la calitat del producte.
En l'actualitat, existixen 8 elaboradors registrats, la producció anual dels quals és de 120 754 litros.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Palo de Mallorca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.