Anar al contingut

Indicació de procedència

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La indicació de procedència és el terme utilisat pel Conveni de París per a la Protecció de la Propietat Industrial per a designar a les indicacions sobre l'orige o la procedència geogràfica d'un producte. D'acort a dit conveni, estes indicacions tindran la mateixa protecció que una marca comercial.[1] Les diferents indicacions de procedència i el seu nivell de protecció dependrà de la llegislació nacional de cada país. Per eixemple, solament els vins elaborats en la regió de Bordeus que seguixquen les condicions establides per a la seua elaboració, podran denominar-se va vindre de Bordeus.[2]

Les indicacions de procedència protegides s'utilisen habitualment en productes alimenticis que posseïxen una Indicació Geogràfica determinada i que tenen alguna calitat o reputació que es deuen a dit lloc d'orige. Estos aliments solen denominar-se «Aliments de calitat certificada» o «Aliments de calitat diferenciada».[3]

Història

[editar | editar còdic]

Els governs han protegit els noms comercials i les marques registrades utilisades en relació en els productes alimentaris identificats en una regió en particular per lo manco des de finals de el Plantilla:SIGLO, en l'us de lleis contra descripcions comercials falses o imitació fraudulenta, que generalment protegixen contra les sugerències de que un producte té una certa orige, calitat o associació quan no ho fa.

Un dels primers sistemes d'indicació de procedència protegida és l'utilisat en França des de la primera part de el Plantilla:SIGLO conegut com appellation d'origine contrôlée (AOC). Els productes que complixquen les normes d'orige i calitat geogràfiques poden estampar un sagell emés pel govern que actua com la certificació oficial de l'orige i les normes del producte al consumidor.

Les indicacions de procedència s'han associat en el concepte de terruño i en Europa com una entitat, a on hi ha una tradició d'associar certs productes alimenticis en regions particulars.

Normativa de l'Unió Europea

[editar | editar còdic]

D'acort en la normativa de l'Unió Europea, es protegixen les indicacions de procedència si el víncul del producte en el mig geogràfic li otorga d'alguna característica especial o diferenciada a atres productes equivalents. En eixa protecció, el producte pot beneficiar-se de la bona reputació de la regió geogràfica i viceversa.

Entre els diferents nivells de règims de calitat en l'Unió Europea, podem trobar els següents:

  • Indicació Geogràfica Protegida (IGP): Producte originari d'un lloc determinat, que posseïx una qualitat determinada, una reputació o una atra característica que puga essencialment atribuir-se al seu orige geogràfic. A lo manco de les seues fases de producció, transformació o elaboració tindrà lloc en la zona geogràfica definida.
  • Denominació d'Orige Protegida (DOP): Producte originari d'un lloc determinat, la calitat del qual o característiques es deguen fonamentalment o exclusivament al mig geogràfic particular, en tots aquells factors naturals i humans inherents a ell. Este producte deu ser elaborat en totes les fases de la seua producció, en la zona geogràfica definida.
  • Especialitat Tradicional Garantisada (ETG): Productes elaborats d'acort a la forma tradicional d'un determinat lloc, que conten en traces específiques diferenciadores d'atres aliments de la seua mateixa categoria. Estos productes agrícoles o alimenticis deuen produir-se a partir de matèries primeres tradicionals, o presentar una composició, modo de producció o transformació tradicional.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Artícul 1.2 del Conveni de París per a la Protecció de la Propietat Industrial.
  2. «BURDEOS: AOC I CLASIFICACIONES».
  3. Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient d'Espanya. «Aliments de Calitat Diferenciada». Consultat el 12 d'abril de 2014.