Paisages nacionals de Finlàndia
Els paisages nacionals de Finlàndia són una distinció oficial creada en 1994 pel Ministeri de Mig ambient de Finlàndia. En motiu del 75.º aniversari de l'independència del país (1992), es va realisar una àmplia consulta per a seleccionar els llocs més evocadors de Finlàndia, de la seua cultura, de la seua història, de la seua identitat i de l'especificidad dels seus paisages. La llista dels 27 llocs va ser proclamada en 1994. En la seua major part, estos llocs eren ya les principals atraccions turístiques nacionals i alguns han segut les principals fonts d'inspiració dels artistes des de el XIX .
Els paisages no estan delimitats estrictament i la nominació no els dona cap estatus llegal particular, sent solament un reconeiximent simbòlic.
Llista de paisages nacionals
| Image | Designació | Localisació | Regió | Descripció |
|---|---|---|---|---|
| Front marítim de Helsinki | Helsinki | Uusimaa | La vista emblemàtica d'Helsinki, la capital del país. La plaça del mercat i el conjunt neoclàssic construït per Carl Ludvig Engel, la fortalea de Suomenlinna i l'espectacular estret de Kustaanmiekka a través del com deu passar el ferry rumbo a Estocolm o Tallin a l'eixida sur del port. | |
| Ciutat vella de Porvoo i la vall del Porvoonjoki | Porvoo | Uusimaa oriental | Un riu descendint una vall agrícola, dominat per la silueta familiar per als finlandesos de la catedral de Porvoo, els almagasens de fusta, res menys que la ciutat de fusta més turística del país. | |
| Tapiola | Tapiola, districte d'Espoo | Uusimaa | Tapiola és, en finés, la llar del Tapio, el deu dels boscs. La gran ciutat jardí d'Espoo és sense dubte lo més exitós de tota l'arquitectura finlandesa dels anys 1960 | |
| Entanque del Snappertunanjoki i Fagervik, d'Ekenäs a Ingå | Municipis d'Ekenäs i Ingå | Uusimaa | Un chicotet riu que fluïx a través d'una vall agrícola rodejada d'eskers . En mig d'este paisage, es dibuixa el castell migeval de Raseborg, la forja històrica i la mansió de Fagervik. | |
| Les viles de forges de Pohja | Municipi de Pohja | Uusimaa | Quatre pobles construïts al voltant dels seus forges des de el XVII, Billnäs, Antskog, Åminnefors i Fiskars, sent este últim el més conegut i el lloc de naiximent de la companyia Fiskars, queproduce objectes de metal des de 1649. | |
| Entanque del Aurajoki | Finlàndia Pròpia | Cor històric de Finlàndia, les vores del riu Aurajoki han estat habitades des de l'Edat de Pedra, i Turku és el lloc de la primera implantació sueca i la primera vila fundada en Finlàndia. | ||
| Archipèlec finlandés | Un archipèlec de 40.000 illes de tots els tamanys, des de les illes Turku a les illes Aland en un llaberint de terra i aigua. Els finlandesos criden a esta curiositat natural única Saaristomeri (mar de l'archipèlec). | |||
| Paisage cultural de Sund | Municipi de Sund | Aland | El paisage típic de les illes Aland, boscs de carrasques, golfs marins, antigues mansions, en la principal atracció del castell de Kastelholm. | |
| El llac Köyliönjärvi, en Köyliö | Köyliö | Satakunta | Va ser sense dubte ací a on va començar el història de Finlàndia (vore Finlàndia Genuïna). El 20 de giner de 1156 , el bisbe Henri, enviat pels suecs per a convertir als finlandesos al cristianisme, va ser decapitat sobre el gèl del llac per un llaurador nou convertit insatisfet, el paisà Lalli. L'event no està atestat històricament, pero els finlandesos tenen al mateix temps un sant patró i un primer héroe nacional, símbol de la resistència als invasores. | |
| Entanque del llac Vanajavesi | Municipis d'Akaa, Hattula, Kalvola, Hämeenlinna i Valkeakoski | Pirkanmaa i Finlàndia Pròpia | Històricament, una de les vies de comunicació més importants dins del país, des d'Hämeenlinna a Tampere. | |
| Paisage cultural al voltant del llac Rautavesi en Vammala | Municipi de Vammala | Pirkanmaa | Al voltant d'un llac típic, pobles chicotets (Tyrvää, Karkku...) i iglésies migevals. | |
| Tammerkoski | Tampere | Pirkanmaa | El cor de Tampere, vorejat per importants fàbriques, lloc de naiximent del Manchester finlandés. | |
| Paisage cultural de la vila d'Hämeenkyrö | Municipi d'Hämeenkyrö | Pirkanmaa | Una mescla de terres de cultiu i eskers prop de Tampere. | |
| Imatrankoski | Municipi d'Imatra | Karelia del Sur | Els llegendaris ràpits del riu Vuoksi, en el centre d'Imatra, històricament els més grans d'Europa, continguts per un assut. Cada dia en estiu, la companyia propietària de l'assut obri les comportes per als turistes, lo que permet reviure els antics ràpits durant 20 minuts. | |
| Olavinlinna i el llac Pihlajavesi en Savonlinna | Savonlinna | Savonia del Sur | Tal volta la postal més famosa del país, en el major castell migeval que es troba en una chicoteta illa en mig del llac. | |
| Punkaharju | Municipi de Punkaharju | Savonia del Sur | l'esker més famós i icònic del país, en la regió dels llac de Finlàndia. Pertany al sistema de segona Salpausselkä. | |
| Ruta d'Heinävesi | Heinävesi | Savonia del Sur | La via navegable històrica des de Kuopio a Savonlinna, en varis esclusa importants i un complex sistema de canals en el municipi d'Heinävesi. | |
| El tossal i la vila de Väisälänmäki en Lapinlahti | Municipi de Lapinlahti | Savonia del Sur | Un chicotet poble construït en el cim d'una de les majors montanyes de Savo, de 135 m, en vistes al llac Onkivesi. | |
| Mont Koli | Karelia del Nort | |||
| Viles dels tossals de Karelia del Nort | Karelia del Nort | Viles de Öllölä, Kovero, Hattuvaara, Mäkikylät, Kontioniemi, Ahmovaara, Mujejärvi, Maanselkä i Selkie. | ||
| Entanque del Kyrönjoki en Ostrobotnia del Sur | Ostrobotnia del Sur | |||
| Archipèlec de Kvarken | ||||
| Illa d'Hailuoto | Municipi d'Hailuoto | Ostrobotnia del Nort | ||
| Entanque del Oulankajoki, en especial en el parc nacional de Oulanka | ||||
| El tossal d'Aavasaksa i la vall del Torne en Ylitornio | Municipi de Ylitornio | Laponia finlandesa | Tossal de 242 m que es troba a pocs quilómetros al sur del círcul polar àrtic, front a la frontera en Suècia, llimitada pel riu Torne. Oferix des del seu pic un ampli panorama de la naturalea lapona i és el punt més meridional del país per a observar el sol de mijanit. Va ser visitada per Maupertuis (1736-37) per a determinar la forma de la Terra i s'utilisa com un punt de referència en l'Arc geodèsic de Struve en el XIX, lo que li va valdre ser designada patrimoni de l'Humanitat des de 2005 (junt a atres 33 llocs de medició). | |
| Pallastunturi | Municipi de Muonio | Laponia finlandesa | Pallastunturi és un dels principals tunturi de Laponia. Es compon d'un grup de 7 cims coberts de tundra i s'eleva a 807 metros d'altitut (el Taivaskero), que s'eleva 500 m sobre les planures circumdants. Este lloc és part del parc nacional de Pallas-Yllästunturi. | |
| Entanque del Utsjoki, en Utsjoki | Municipi d'Utsjoki | Laponia finlandesa | La frontera nort del país, un paisage desolat de tundra i neu des de novembre a finals de maig, terra dels saamis i les raberes de renos. |
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paisajes nacionales de Finlandia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.