Pagoda coreana
Les '___protected_title_0___', denominades ___protected_title_1___ (en hangul: 탑), són una estructura pròpia dels temples budistes que varen aplegar a la regió durant el periodo dels Tres Regnes. Varen derivar de la pagoda chinenca, que a la seua volta va evolucionar a partir de l'estupa índia. Mentres que en China el material característic és la rajola i en Japó s'utilisa la fusta, en Corea es va desenrollar principalment la pagoda de pedra.[2][3][4]
Història
[editar | editar còdic]Les pagodas es varen crear en l'Índia a pur de montículs de terra, i es varen exportar a China, a on es varen alçar en fusta. Este método es va estendre als Tres Regnes de Corea i després a Japó; no obstant, la tradició de les pagodes d'Àsia Oriental va divergir, en China usant rajoles, Coreja pedra i Japó continuant en la fusta.[5][6][7][8][9]
Les pagodes de pedra coreanes varen ser creades per primera volta en Baekje a principis del sigle VII, i després varen ser heretades per la Cadira unificada; el 90% de les pagodes d'este regne estaven fetes de pedra.[5] La tradició de la pagoda de pedra es va propagar per la gran abundància de granit d'alta calitat en Corea,[10] lo que també va donar lloc a atres creacions de granit com el Seokguram i Cheomseongdae. Goryeo, un estat devotamente budiste, també va heretar la tradició d'utilisar la pedra.[11]
Rellevància en el budisme
[editar | editar còdic]
La pagoda es considera la tomba de Buda i ocupa un lloc preeminent en els temples budistes coreans. La seua finalitat inicial va ser la de preservar les parts del cos del sabio. Posteriorment va prendre la funció de representar al propi Buda, per lo que es va convertir en un símbol d'adoració. Despuix de la restauració de vàries pagodes, es varen trobar en el seu interior vàries relíquies, entre elles escritures de sutras.[13] En el temps, la centralidad de les pagodes en els temples va entrar en decliu; en alguns casos varen aplegar a desaparéixer dels terrenys dels temples. No obstant, la pagoda continua sent un element integral del temple budiste coreà.[14]
Les decoració budistes i el seu simbolisme abunden en les pagodes. Entre els temes de relleus més comuns s'inclouen els Dotze Generals Celestials, els Dharmapala i els Quatre Reis Celestials.[14]
Arquitectura
[editar | editar còdic]
Les pagodes són estructures religioses en més de mil eixemplars registrats en Corea del Sur. El material més utilisat a partir del sigle VI és el granit. És comú classificar-les segons el número de pisos, destacant especialment les impars. Entre elles, les de tres pisos són les més comunes. Les proporcions entre les diferents parts de la pagoda seguixen un cànon geomètric i aritmètic. D'esta manera, els components de l'estructura es reduïxen segons aumenta la seua altura. Sobre la seua forma, moltes pagodes coreanes són de planta quadrada, pero també les hi ha de planta circular i poligonal.[15]
Dos de les pagodes més rellevants de Corea, Seokgatap i Dabotap (abdós en el temple Bulguksa) varen servir com a prototip per al restant d'estructures similars. Seguint el format de les pagodes de fusta, Seokgatap es va completar en el 742 durant el regnat de Gyeongdeok de Cadira. Conta en tres pisos i 10,4 m d'altura. Destaca en la simpleza i en la proporcionalitat present entre seccions. Com a prototip de pagoda coreana, les posteriors es varen basar principalment en el disseny de Seokgatap.[13][16]
Construïda el mateix any que Seokgatap, Dabotap diferix en gran mida en el format típic de pagoda de Cadira. Esta és considerada el pináculo de l'art en pedra de la Cadira unificada per la seua singularitat i la seua ornamentació.[13][16]
Goguryeo
[editar | editar còdic]
Les pagodes del regne de Goguryeo (37 a. C.-668 d. C.) eren típicament de forma octogonal i es construïen en fusta. Este disseny es va popularisar posteriorment durant la dinastia Goryeo (918-1392). La planta poligonal, símbol de santitat, va ser popular fins a principis de la Dinastia Joseon (1392-1910). Un eixemple d'este tipo de pagoda es troba en el temple Woljeongsa.[14]
Baekje
[editar | editar còdic]Les pagodes de Baekje (18 a. C.-660 d. C.) varen seguir el prototip de pagoda de fusta. Els ràfols d'estes s'estenien de manera àmplia en una vora llaugerament tornada cap a dalt. Estes pagodes tenien un chicotet grau de ahusamiento a mida que guanyaven altura. Una mostra en pedra de cóm es veen estes pagodes de fusta es pot trobar en el temple Mireuksa.[14][1]
Cadira
[editar | editar còdic]
Originalment, el regne de Cadira (57 a. C.-935 d. C.) usava fusta per a construir pagodes. L'eixemple més conegut es pot trobar en el temple Hwangnyongsa en Gyeongju. En el temps, les pagodes varen començar a alçar-se en rajoles de pedra cincelados, com en el temple Bunhwangsa, també en Gyeongju. La raó de la popularitat de les rajoles durant el regnat de Cadira és que era difícil issar grans peces de pedra en una estructura alta. En el temps, i en l'alvanç de la tecnologia, estes rajoles varen desembocar en les pagodes de pedra comunes que poblen Corea.[14]
També va ser durant el regne de Cadira que les pagodes es varen construir en parells. Es considerava que les pagodes bessones tenien un poder místic que ajudaria a defendre a la nació. Un eixemple d'estos parells es pot vore en el temple Gameunsa en l'est de Gyeongju.
Cadira unificada
[editar | editar còdic]L'apogeu cultural de la Dinastia Unificada de Cadira (668-935 d. C.) va desembocar en el pináculo de l'art en el budisme: d'este periodo són Dabotap i Seokgatap. L'estil de les pagodes va evolucionar, puix es varen tornar més elaborades, i es va agregar una porta en la cara de l'estructura. Degut a que els sers divins i les deidades eixercitaven un paper cada volta més important en els ritos budistes de l'época, les pagodes de la Cadira unificada també varen començar a decorar-se en ells.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Craig Lewis. «Korea’s Oldest Stone Buddhist Pagoda Officially Unveiled after 20-year Restoration Project» (en en). Consultat el 20 d'abril de 2021. Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ HELLO from Korea (en en), 길잡이미디어, p. 52. ISBN 9788973753741.
- ↑ The New History of Korean Civilization (en en), iUniverse, p. xii. ISBN 9781462055616.
- ↑ «Pagoda architecture» (en en).
- ↑ 5,0 5,1 Smiles of the Baby Buddha: Appreciating the Cultural Heritage of Ky?ngju (en en), 창 Changbi Publishers, pp. 26–28. ISBN 9788936470562.
- ↑ (2006) Encyclopaedia of South East and Far East Àsia (en en), Anmol Publications, p. 2368. ISBN 9788126126460. «Des de China a Corea i des de Corea fins a Japó, la pagoda va evolucionar en varietat d'estils i materials: les pagodes de rajola varen ser més numeroses en China, les de pedra varen predominar en Corea i les de fusta varen ser les més populars en Japó.»
- ↑ “Korea Journal” (en) 17. Korean National Commission for UNESCO..
- ↑ Religion in Korea: Harmony and Coexistence (en en), Seoul Selection. ISBN 9781624120459.
- ↑ The Ancient Arts of Korea (en en), Ministry of Culture and Information, p. 73. «A diferència de les pagodes chinenques de rajola, les gents de Cadira varen usar pedres de granit en la construcció de la base de les pagodes de mampostería, provablement degut a que en Cadira la població era més habilidosa en la tècnica de la modelació de la pedra, i el granit de calitat és abundant en la península de Corea.»
- ↑ (2006) Encyclopaedia of South East and Far East Àsia (en en), Anmol Publications, p. 2368. ISBN 9788126126460.
- ↑ K-architecture: Tradition Meets Modernity (en en), 길잡이미디어, pp. 35–36. ISBN 9788973755820.
- ↑ «Three Kingdoms Period» (en en). Consultat el 21 d'abril de 2021.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «Korean Buddhist Pagoda – embodying the stability of Buddhism» (en en). Consultat el 21 d'abril de 2021.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 «Tap – The Korean Pagoda: 탑» (en en). Consultat el 21 d'abril de 2021.
- ↑ «Evaluation of geometrical characteristics of Korean pagodes» (en en). Departament d'Arquitectura i Ingenieria Arquitectònica de l'Universitat Nacional de Seül (2017). Consultat el 21 d'abril de 2021.
- ↑ 16,0 16,1 «Pagodes of Bulguksa Temple» (en en). Consultat el 20 d'abril de 2021.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pagoda coreana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.