Pabelló Naulakha
El pabelló Naulakha (Plantilla:Lang-ur: en inglés: Naulakha Pavilion) és un chicotet pabelló monumental pakistaní de el XVII, ubicat en un dels costats del pati del Sheesh Mahal (Palau dels Espills), en la secció nort del fort de Lahore, en Lahore. Revestit de marbre blanc i en una particular coberta abovedada, alberga una chicoteta cambra personal o casita d'estiu per a l'emperador. És un dels 21 monuments situats dins del recint del fort de Lahore, en el seu frontera occidental que oferix una vista panoràmica de l'antiga ciutat de Lahore.[1]
L'edificació originalment tenia incrustacions de pedres precioses i semipreciosas i donava al riu Ravi. En 1981, com a part del conjunt «Fort i jardins de Shalimar en Lahore», Naulakha va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO. El pabelló és ara un dels llocs més característics de Lahore i ha influït en el disseny arquitectònic d'edificis notables, inclosa l'embaixada de Pakistan en Washington D. C.
Etimologia
[editar | editar còdic]Quan el pabelló va ser construït en 1633 pel emperador mogol Sha Jahan (r. 1627-1658) com una chicoteta casa d'estiu, costava al voltant de 900 000 rúpies, una cantitat exorbitante en eixe moment.[2] Es diu «naulakha», que en idioma urdu significa «per valor de 9 lakhs de rúpias».[3] Això també va fer que la paraula «naulakha» fora d'us comú per a significar 'alguna cosa preciós'.[4]
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El fort de Lahore va ser construït en 1566 baix el govern del emperador mogol Akbar el Gran (r. 1556-1605) en l'ubicació d'un fort anterior construït en fanc. El complex de mampostería de rajola massiç va ser ampliat i modificat més alvance pels emperadors que li varen seguir. L'emperador Shah Jahan va ser un home romàntic, que ya havia construït el Taj Mahal en Agra i, despuix va mamprendre esta chicoteta obra mestra en Lahore, construïda en 1633 com una chicoteta casa d'estiu que va costar al voltant de 900 000 rúpies, una cantitat exorbitante en l'época.[5]
El pabelló Naulakha es troba entre els edificis que varen ser erigits o reconstruïts entre 1628 i 1634 baix el govern de Shah Jahan.[6] Pel seu interés personal en el disseny i la construcció, les tradicions arquitectòniques de Shah Jahan manifesten una característica simetria i accents jeràrquics. El pabelló Naulakha és part del bloc Shah Burj, en la secció noroest del fort, que en realitat va ser construït pel seu predecessor Jahangir.[6]
En 1927, l'edifici va ser catalogat pel Departament d'Arqueologia de l'Índia britànica. En 1975, va ser catalogat com a monument protegit baix la Llei d'Antiguetats pel Departament d'Arqueologia de Pakistan, mentres que en 1981, com a part del gran conjunt del «Fort i jardins de Shalimar en Lahore», va ser inscrit com Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO.[7]
Més recentment, l'edifici i els seus materials han començat a mostrar signes de danys i decoloraació per la contaminació atmosfèrica. Els contaminants, com el diòxit de sofre i atres emissions, ya han afectat al marbre blanc del propenc Sheesh Mahal.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 2021-03-07.
- ↑ Rajput (1963), pp. 8-9
- ↑ Els mogoles varen consolidar un sistema monetari en tota l'Índia, en el que varen adoptar el sistema de numeració indi, en el que un lakh denota 100.000 unitats.
- ↑ Dogar (1995), p. 65
- ↑ «A Gem of the Lahore Fort: The Naulakha Pavilion - Sadaf Shahzad - Youlin Magazine» (en en). www.youlinmagazine.com. Consultat el 2021-10-05.
- ↑ 6,0 6,1 Koch (1991), p. 114
- ↑ Khan (1997)
- ↑ «[2]». Consultat el 2021-03-07.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Asher, Catherine EG (1992) Arquitectura de Mughal Índia. Prensa de l'Universitat de Cambridge.ISBN 0-521-26728-5
- Burki, Shahid Javed (1991) Diccionari històric de Pakistan. Prensa espantapájaros.ISBN 0-8108-2411-6
- Chaudhry, Nazir Ahmed (1998) Lahore: Entreveges d'una herència gloriosa. Publicacions Sang-i-Meel.ISBN 969-35-0944-7
- Dogar, Muhammad Aasim (1995) Esplendor del fort de Lahore. Editors Ilm Dost.
- Fergusson, James (1967) Història de l'arquitectura índia i oriental. Editors Munshiram Manoharlal.
- Haider, Zulqarnain (1978) Pietra Dura Decoració de Naulakha en Lahore Fort. ( Mujallah-i-Taḥqĭq, Kullīyah-i-ʻUlūm-i-Islāmiyah va Adabiyāt-i-Sharqiyah ). Facultat d'Aprenentage Islàmic i Oriental de l'Universitat del Punjab.
- Khan, Ahmed Nabi (1997) Estudis d'arqueologia islàmica de Pakistan. Publicacions Sang-i-Meel.ISBN 969-35-0717-7
- Kipling, Rudyard (1996) Escrits sobre escritura. Prensa de l'Universitat de Cambridge. 241 pàgines.ISBN 0-521-44527-2
- Koch, Ebba (1991). Arquitectura mogol: un resum de la seua història i desenroll, 1526-1858. Prestel.ISBN 3-7913-1070-4
- Rajput AB (1963) Arquitectura en Pakistan. Publicacions de Pakistan
- Taher, Muhammad (1997) Enquesta enciclopèdica de la cultura islàmica. Publicacions Anmol.ISBN 81-7488-487-4
- Turner, Jane (1996) El diccionari d'art. Arboleda.ISBN 1-884446-00-0
- Wilber, Donald Newton (1964) Pakistan, la seua gent, la seua societat. Prensa HRAF
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pabellón Naulakha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.