Anar al contingut

Oxivanita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La oxivanita o oxyvanita és la forma mineral del òxit de vanadi V3+2V4+O5. Va ser descoberta en 2008 en l'àrea del llac Baikal (Rússia), sent descrita per primera volta per L. Z. Reznitsky, E. V. Sklyarov, T. Armbruster, Z. F. Ushchapovskaya, E. V. Galuskin, Yu. S. Polekhovsky i I. G. Barash. El seu nom fa referència al oxigen i al vanadi presents en el seu composició.[1][2]

Propietats

[editar | editar còdic]

La oxivanita és un mineral negre de lluentor resinoso. Té una durea entre 7 i 7,5 en l'escala de Mohs i una densitat de 4,66 g/cm³ (valor calculat, no experimental). És un mineral fràgil que mostra fractura concoidea.[2][3]

Cristaliza en el sistema monoclínic, classe prismàtica (2/m), sent el seu contingut de vanadi propenc al 66%.[4] Forma una série mineralógica en la berdesinskiíta (V3+2Tu4+O5), en la qual el Tu4+ substituïx al V4+.[1]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]

La oxivanita es presenta com a menuts grans anhédricos (sense forma definida ni cares fàcilment reconeixibles) de 0,1 - 0,15 mm. És un mineral accessori en roques metamòrfiques de cuarzo-diópsido que contenen cromo i vanadi. Ademés de cuarzo i diópsido, apareix associat a tremolita, calcita, natalyita, goldmanita, eskolaíta, titanita, ilmenita i rútil.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 (2010).Geology of Ore Deposits.52(7)
    574-583.Consultat el 11 de maig de 2018.
  2. 2,0 2,1 2,2 Oxyvanite (Mindat.org)
  3. Oxyvanite (Mineralienatlas)
  4. Oxyvanite mineral data (Webmineral.com)