Anar al contingut

Oxivanita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'oxivanita o oxyvanita és la forma mineral del òxit de vanadi V3+2V4+O5. Va ser descoberta en 2008 en l'àrea del llac Baikal (Rússia), sent descrita per primera volta per L. Z. Reznitsky, E. V. Sklyarov, T. Armbruster, Z. F. Ushchapovskaya, E. V. Galuskin, Yu. S. Polekhovsky i I. G. Barash. El seu nom fa referència al oxigen i al vanadi presents en el seu composició.[1][2]

Propietats

La oxivanita és un mineral negre de lluentor resinoso. Té una durea entre 7 i 7,5 en l'escala de Mohs i una densitat de 4,66 g/cm³ (valor calculat, no experimental). És un mineral fràgil que mostra fractura concoidea.[2][3]

Cristaliza en el sistema monoclínic, classe prismàtica (2/m), sent el seu contingut de vanadi propenc al 66%.[4] Forma una série mineralógica en la berdesinskiíta (V3+2Tu4+O5), en la qual el Tu4+ substituïx al V4+.[1]

Morfologia i formació

La oxivanita es presenta com a chicotets grans anhédricos (sense forma definida ni cares fàcilment reconeixibles) de 0,1 - 0,15 mm. És un mineral accessori en roques metamòrfiques de cuarzo-diópsido que contenen crom i vanadi. Ademés de quars i diópsido, apareix associat a tremolita, calcita, natalyita, goldmanita, eskolaíta, titanita, ilmenita i rútil.[2]


Referències