Anar al contingut

Ourisia polyantha

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ourisia polyantha és una espècie d'Angiospermae pertanyent a la família de les Plantaginàcees. És endèmica de la cordillera dels Andes del centre de Chile. En 1835, Eduard Poeppig i Stephan Endlicher varen descriure O. polyantha. Les plantes d'esta espècie són menudes, perennes, molt ramificadas i sufruticosas, en fulls sancers i decusadas. Les flors són solitàries, en corola regular i càliç regular. El càliç i la corola tenen chicotets pèls glandulares. El tubo de la corola és roig, pero groc i glabro per dins.

Taxonomia

Ourisia polyantha Poepp. & Endl. pertany a la família Plantaginaceae.[1][2][3] Dos botànics europeus, l'alemà Eduard Poeppig i l'austríac Stephan Endlicher, varen descriure O. polyantha en 1835 en la seua publicació Nova Genera ac Species Plantarum.[4]

El material original va ser recolectat en decembre de 1828 per Poeppig en la cordillera dels Andes en Chile.[4] L'holotip es conserva en el Herbario W del Museu d'Història Natural de Viena.[5][6] Ourisia diazii Phil. és un sinònim de O. polyantha que va ser descrita en 1864 per Rudolfo Amant Philippi.[6][7][8] L'holotip de O. diazii va ser recolectat en les montanyes propenques a Tinguiririca en giner de 1861 per Wenceslao Díaz Gallecs i es troba en el herbario en el Museu Nacional d'Història Natural de Chile.[6] També hi ha un isotipo en el Herbario PH en l'Acadèmia de Ciències Naturals, EE. UU.[6][9][10]


Ourisia polyantha és una de tres espècies del subgénero Ourisia Suffruticosae Meudt. Les atres dos espècies d'este subgénero són O. serpyllifolia i O. microphylla. Estes tres espècies andinas compartixen un hàbit sufruticoso i molt ramificat, en fulls sésiles i opostes a decusadas. També tenen flors solitàries. En este subgénero, el càliç i la corolla són regulars en chicotets pèls glandulares, i les llavors són rectangulars, llineals, i oblongas a estretament oblongas.[6]

Ourisia polyantha es distinguix de O. microphylla per les coroles roges per fòra, grogues per dins del tubo, i més llargues que 15 mm (front a coroles rosades o blanques, i menys de 15 mm de llarc) i els seus estams de més de 16 mm de llarc, en filaments adherits prop de l'obertura del tubo (front a estams de menys de 5 mm de llarc, en filaments adherits a la mitat del tubo de la corola).[6]

Es distinguix O. polyantha de O. serpyllifolia pels seus fulls sancers decusadas (front a fulls dentadas i no decusadas), coroles roges que són glabras per dins (front a coroles liles que són grogues i peludes per dins), estil en forma de S (front a un estil clarament doblat just baix de l'estigma) i anteres reniformes o en forma de renyó (front a anteres llineals).[6]

Descrpción

Les plantes de Ourisia polyantha són herbes perennes, sufruticosas i molt ramificadas. Els brots són llenyosos en la base, en fulls oposts i decusadas (en quatre rencs) a lo llarc de les branques. Les branques medixen entre 7 i 26 cm de llarc i entre 0,4 i 1,0 cm d'alt. mm d'ample i glabras, llevat per uns pocs i diminuts pèls glandulares prop de les puntes de les branques. Les fulles són sésiles, d'1,6 a 6,3 cm. mm de llarc per 0,6–3,8 mm d'ample (relació llarc:ample 1,6–2,4:1). La làmina pot ser elíptica, àmpliament elíptica, ovada o ròmbica, més ampla en la mitat o baix d'ella, en un àpiç redonejat a subagudo, base cuneïforme i vores planes. Les fulles són glabras, pero alguns fulls prop de les puntes de les branques tenen pocs i diminuts pèls glandulares. Les flors són solitàries i axilars, i cada planta pot tindre fins a 30 o més flors. Les bràctees estan absents en els nucs de floració. Les flors naixen en un pedúncul de fins a 10,7 cm de llarc. mm Medix aproximadament 1,5 mm de llarc i sol ser glabra, encara que a voltes té pèls glandulares curts i densament distribuïts. El càliç medix 3,9–5,4 mm de llarc, regular, en tots els lòbuls dividits fins a la base i cobert de pèls glandulares curts escassament distribuïts. La corola medix 20,9–25,8 mm de llarc (inclosos els 15,7–22,3 tubo de la corola d'1,5 mm de llarc), regular, tubular a tubular-embotit, de color escarlata aterciopelado a roig anaranjado intens,[11] i en diminuts pèls glandulares en l'exterior, i groc i glabro en l'interior, en excepció d'alguns pèls glandulares en la base dels filaments de dos o els quatre estams. Els lòbuls de la corola són de 2,7 a 4,4. de mm de llarc, esteses i obovadas. Hi ha 4 estams fins a 22,1 mm de llarc que són didinamos, en dos estams llarcs que estan inclosos dins del tubo de la corola o que apleguen a l'obertura del tubo, i dos estams curts que també estan inclosos dins del tubo de la corola o que apleguen a l'obertura del tubo; un estaminodio curt 0,3–1,7 mm de llarc també està present. L'estil és 16.0–20.7 mm de llarc, inclós, en un estigma capitado o que no es distinguix de l'estil. L'ovari medix entre 1,5 i 3,1 cm. mm de llarc i cobert de diminuts pèls glandulares. Els fruts són càpsules de 3,1 a 3,6 cm. mm de llarc i 2,6–3,6 mm d'ample en dehiscencia loculicida i parcialment septicida i pedicels de fins a 7,8 mm de llarc. Hi ha al voltant de 270 llavors diminutes en cada càpsula i les llavors medixen entre 0,6 i 0,8 cm. mm de llarc i 0,2–0,3 mm d'ample, rectangular, linear-oblongo a estretament oblongo, en una coberta de llavor reticulada de dos capes en retículas primàries llargues, estretes i rectangulars i retículas secundàries subregulares.[6]

Ourisia polyantha tenen flors i fruts principalment de decembre a febrer, pero la floració pot variar d'octubre a març i la fructificació fins a març.[6]

No es coneix el número de cromosomes de Ourisia polyantha.[6]

Distribució i hàbitat

Ourisia polyantha és endèmica de Chile, pudiendose trobar tant en la cordillera dels Andes com en la cordillera de la costa[12] des de 33 a 35° latitut S. Es troba en la Regió Metropolitana de Santiago i la Regió d'O'Higgins.[6][13][14] Esta espècie és rara i creix en zones humides entre les roques en tallats verticals en àrees montanyoses des de 1360 a 2400 m sobre el nivell del mar.[6][15]

Filogenia

Es va incloure un individu de O. polyantha en els anàlisis filogenético de totes les espècies del gènero Ourisia utilisant marcadors de seqüenciació d'ADN estàndar (dos marcadors d'ADN ribosómico nuclear i dos regions d'ADN de cloroplasto ) i senyes morfològiques.[16][17] En eixos análisi, sempre hi ha alt respal per al clado sufruticoso que inclou Ourisia polyantha, i també té alt respal la relació entre O. polyantha com a espècie germana d'una atra espècie sufruticosa, O. serpyllifolia.[16][17]

Cultiu

Ourisia polyantha ha segut cultivada en èxit per entusiasta de la jardineria de roques, els qui han creat híbrits interespecíficos artificials entre O. polyantha i una atra espècie sufruticosa, O. microphylla, als que se'ls ha donat el nom de Ourisia × bitternensis M.Sheader & A.Sheader,[18][19]

Sinonímia

  • Ourisia diazii Phil.

Galeria

  • Close-up of flower, side view. Note the tiny glandular hairs on the corolla tube, on the calyx, and on the leaves near the tip of the branch.
    Primer pla d'una flor, vista lateral. Noten-se els diminuts pèls glandulares en el tubo de la corola, en el càliç i en els fulls prop de la punta de la branca
  • Cultivated O. polyantha
    O. polyantha, planta cultivada
  • Close-up of flowers of cultivated O. polyantha
    Primer pla de flors d'una planta cultivada d'O. polyantha

Referències

  1. ↑ «Ourisia polyantha Poepp. & Endl.» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-09-25.
  2. ↑ «Catalogue of Life - 2014 Annual Checklist :: Detalls de l'espècie». www.catalogueoflife.org. Consultat el 2024-09-29.
  3. ↑ «Ourisia polyantha» (en es). iNaturalist Chile. Consultat el 2023-10-11.
  4. ↑ 4,0 4,1 Poeppig, Eduard; Endlicher, Stephan (1835). Nova genera ac species plantarum, quas in regno Chilensi Peruviano et in terra Amazonica :annis MDCCCXXVII ad MDCCCXXXII (vol. v.1), Leipzig: Frederick Hofmeister, p. 4. doi:10.5962/BHL.TITLE.453.
  5. ↑ «Holotype of Ourisia polyantha» (en en). Global Biodiversity Information Facility. Consultat el 2024-09-27.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 Meudt, Heidi (2006-04-24). Monograph of Ourisia (Plantaginaceae) (vol. 77), American Society of Plant Taxonomists. ISBN 978-0-912861-77-7. Consultat el 2024-09-29.
  7. ↑ Philippi, Rudolf Amandus(1864).«Plantarum novarum Chilensium Centuriae, inclusis quibusdam Mendocinis et Patagonicis».Linnaea.33: 211.
  8. ↑ «Ourisia diazii Phil. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-09-27.
  9. ↑ «Holotype of Ourisia diazii Phil.». JSTOR Global Plants. Consultat el 2024-09-27.
  10. ↑ «Isotype of Ourisia diazii» (en en). www.gbif.org. Consultat el 2024-09-27.
  11. ↑ «Ourisia polyantha» (en en). Alpine Garden Society. Consultat el 2024-09-29.
  12. ↑ Lavandero, Nicolás (2022-02-13). «Ourisia polyantha» (en es). iNaturalist. Consultat el 2025-05-19.
  13. ↑ Rossow, Ricardo Armant(1993-01-01).«Estudie anatòmic palinológico i sistemàtic de les espècies del gènero Ourisia (Scrophulariaceae, Rhinanthoideae, Ourisieae) d'Amèrica del sur».Consultat el 2024-09-29.(en espanyol)
  14. ↑ Rossow, Ricardo Armant(1986-01-01).«Sinopsis de les espècies austroamericanes del gènero Ourisia (Scrophulariaceae)».Parodiana; Revista de l'Unitat Botanica CEFAPRIN.4(2): 239–265.Consultat el 2024-09-29.
  15. ↑ «Ourisia polyantha» (en en). Alpine Garden Society. Consultat el 2023-10-05.
  16. ↑ 16,0 16,1 Meudt, Heidi; Simpson, Beryl Brintnall(2006-04-18).«The biogeography of the austral, subalpine genus Ourisia (Plantaginaceae) based on molecular phylogenetic evidence: South American origin and dispersal to New Zealand and Tasmania».Biological Journal of the Linnean Society.87(4): 479–513.doi:10.1111/J.1095-8312.2006.00584.X.Consultat el 2024-09-29.
  17. ↑ 17,0 17,1 Meudt, Heidi; Simpson, Beryl Brintnall(2007-10-01).«Phylogenetic analysis of morphological characters in Ourisia (Plantaginaceae): Taxonomic and evolutionary implications».Annals of the Missouri Botanical Garden.94(3): 554–570.doi:[554:PAOMCI2.0.CO;2 10.3417/0026-6493(2007)94[554:PAOMCI]2.0.CO;2].Consultat el 2024-09-29.(en anglés)
  18. ↑ Sheader, Martin(April 2020).«The cultivation of Ourisia microphylla, O. polyantha and their hybrids».International Roc Gardener.124: 47–57.
  19. ↑ Sheader, Martin; Sheader, Anna-Liisa(2004-01-01).«Plant Awards 2003-2004».Bull. Alpine Gard. Soc. Gr. Brit..72(4): 438–441, 450.Consultat el 2024-09-29.(en anglés)

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ourisia_polyantha&oldid=1508451»