Anar al contingut

Ormosia coccinea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ormosia coccinea (Aubl.) Jacks.jpg
Ormosia coccinea (Ormosia coccinea)
Archiu:Ormosia coccinea + Abrus precatorius, threaded seeds with beads 2.jpg
Detalle de dos collars realisats en llavors (dalt: Ormosia coccinea; avall: Abrus precatorius) combinades en contes negres.
Archiu:Ormosia coccinea (Aubl.) Jacks.jpg
Fulls i flors

Ormosia coccinea (coneguda com tento malumgus o tento vermelho en el amazones de Brasil; cairurú o pionia en Veneçola; chocho en Colòmbia; hairuro o huayro en Equador; huayruro en Perú; huayruro o sirari en Bolívia; o peonía en Cuba) és una espècie botànica de la família de les leguminosas que produïx belles llavors roges en un punt negre que cobrix un terç de la seua superfície. Eixes llavors s'usen en joyeria i atres #decoració. Són venenoses si s'ingerixen.

Esta espècie creix en Centroamérica: Costa Rica, República Dominicana, Puerto Rico, Cuba, Hondures, Nicaragua, Panamà, i gran part de Sudamérica: Guyana Francesa, Guyana, Surinam, Veneçola, Brasil, Colòmbia, Bolívia, Perú i Equador.

Les llavors es coneixen com huayruro en Perú, Nene o chumico en Costa Rica i peonía en Cuba i Veneçola.

Característiques

[editar | editar còdic]

Ormosia coccinea es desenrolla com un arbre gran, de fins a 30 m d'altura, de zones boscoses en un tronc cilíndric vertical, de fins a 9 dm de diàmetro. A lo llarc del tronc es presenten anells horisontals. La corfa és marró o negruzca.

Les flors són purpúreas, aladas i tancades com es presenten en els llegums. El frut és un menut llegum o baïna aplanada, punteada en un extrem i de color vert i roig-anaranjado. En l'interior es troben dins d'una polpa dolça d'una a dos llavors que són negres en una mitat i roges en l'atra. Si s'observa la llavor sola, pot ser fàcilment confosa com a producte d'una atra planta dins de la família de les leguminosas (Fabaceae).

Per eixemple, no abunden els artículs científics al respecte, pero les llavors de O. coccinea no presentarien major toxicitat, mentres que les llavors d'atres espècies com la "abrina" (Abrus precatorius), que són molt similars pero en un clavill blanc en la zona negra, i resulten ser altament tòxiques si s'ingerixen o si un es perfora la pell accidentalment durant el treball artesanal. Per lo que es recomana identificar be el tipo de material en el que s'està treballant. Si ben pugues haver confusions, a diferència de les llavors de A. precatorius de tamany més menut (aprox. 0,5 mm) i molt regular, el tamany de les llavors de O. coccinea és més gran (1 cm o més) i irregular. Atres llavors paregudes presenten les plantes Rhynchosia precatoria i Sophora secundiflora.

Sol succeir este tipo de coincidències respecte a la similitut en les llavors quan es tracta de plantes de la mateixa família pero diferent gènero. Cada família i gènero té una ubicació geogràfica d'orige específica d'acort a un ecosistema autòcton específic. No obstant, per la introducció d'espècies exòtiques, la dispersió i confusió entre plantes o llavors similars es torna alguna cosa molt comuna. Sol ser més senzilla l'identificació si es pot observar l'arbre, l'altitut que alcança, la morfologia dels fulls, els seus #inflorescència, o atres característiques intrínseques de l'espècie.

Història

[editar | editar còdic]

L'us de la Ormosia coccinea per l'home és milenari. En Sudamérica era ya utilisada des d'époques pre-incaicas per a la fabricació d'adorns i joyes. En molts vestigis incas, s'han trobat numeroses llavors de huayruro formant part d'objectes com a collars i braçalets. En restants de la cultura Chachapoyas (en el noreste del Perú) s'han trobat igualment estes llavors.

En Veneçola se seguix usant les pionias per a la confecció d'adorns i amulets. La forta fusta es pot utilisar en la mueblería, encara que el seu us no és tan difòs.

Està prohibida la venda i/o reproducció d'esta llavor en països de la Unió Europea , Anglaterra i Canadà. Això, ya que són considerades alucinógenas i venenoses.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]