Oreostylidium subulatum
Oreostylidium subulatum és una espècie fanerógama de la família Stylidiaceae, únic representant del gènero Oreostylidium i endèmica de Nova Zelanda.
O. subulatum és una planta molt menuda en diminutes florés blanques. Té una complicada història taxonómica consistent en alguns intents de moure-la de Oreostylidium al gènero relacionat Stylidium. Esta única espècie va ser inicialment descrita com Stylidium subulatum en 1864, i més vesprada duta al seu propi gènero per Sven Berggren en 1878.
Posseïx la mateixa classe de tricomas glandulares baix de la flor que fa a les espècies de Stylidium ser plantes carnívores, pero en este cas no s'ha provat encara la presència d'enzimes digestives.
Característiques
[editar | editar còdic]O. subulatum és una espècie molt menuda, cespitosa, creix en mates de 2-3 cm d'altura. Fulls de 2 cm de llarc llineals subuladas formant una roseta basal apretada contra el sol; glabras en màrgens sancers. El escape descolla de la roseta de fulls, és prim, erecto, de prop de 2 cm d'altura. Est escape, com en la majoria de les espècies del gènero relacionat Stylidium, està cobert en tricomas glandulares. Cada escape produïx una sola flor. Sàpia-hos (cáliz) erectos, durs, i molt amples (casi tant com el ovari). L'ovari és gran, oblongo, subcilíndrico, adjunt a l'escape.[1]
En comparar l'estructura floral de Oreostylidium subulatum en la de Stylidium turbinatum, O. subulatum té una columna insensible, erecta mentres atres membres del gènero Stylidium, com a S. turbinatum, posseïxen una columna sensible, elongada, que ajuda a cada planta a creuar-se en unes atres.
Les florés són solitàries, actinomorfas, blanques, en cinc pétals que recorden a les de Forstera i de Phyllachne (abdós en les Stylidiaceae, també). Com totes les espècies de Stylidium, O. subulatum també posseïx una columna, que es fusiona en els estams i els carpelos.
Certs estudis sugerixen que la morfologia floral de O. subulatum s'ha desenrollat com un eixemple extrem de pedomorfosis o reducció. Este procés pot haver començat com a resultat de l'aïllament d'eixemplars de O. subulatum en les illes de Nova Zelanda. Els investigadors creuen que esta espècie té el seu orige en Austràlia i es va establir en Nova Zelanda en una molt menuda població i potser fins a de una sola llavor. Per a sobreviure en este nou ambient i posseint una flor dissenyada per a polinisadors específics australianos, l'espècie va fer ràpits canvis en la seua morfologia. L'hipòtesis sugerix que com O. subulatum tenia un linaje comú de ancestros en Stylidium graminifolium es va fer generaliste en polinizarse.[2][3]
Distribució
[editar | editar còdic]O. subulatum és endèmica de regions de montano i subalpinas de Nova Zelanda, pero el ranc no és tan marcat com en atres de la família Stylidiaceae, trobades en Nova Zelanda. Good en 1925, en una revisió de la distribució geogràfica de Stylidiaceae nota que O. subulatum es confina a South Island,[4] encara que reportes més primerencs localisen #espècimen prop de Mount Ruapehu en la North Island.[1][3][5] En l'Illa del Sur, es reporta existint en Swampy Hill prop de Dunedin i de The Grampians prop de Nelson.[5]
Història botànica i taxonomia
[editar | editar còdic]O. subulatum va anar originalment descrita per Sir William Jackson Hooker en 1864 com Stylidium subulatum en el gènero vinculat Stylidium. Hooker va basar la seua classificació en #espècimen de flors imperfectes, trobant relacions en la morfologia del frut i similituts d'hàbitat. Treballant en la morfologia frutal sola, Hooker nota que el seu espècimen recordava a varis membres de Stylidium, subgénero Tolypangium. En 1878, Ferdinand von Mueller propon que lo que seria conegut després com Stylidium subulatum fora inclós dins del gènero relacionat Phyllachne basat en morfologia floral. En el mateix any, Sven Berggren propon moure la seua classificació al gènero per ell creat, Oreostylidium.[2]
En 1887, William Colenso descriu lo que ell va pensar era una nova espècie, Oreostylidium affine, basada en diferències morfològiques específiques de descripcions prèvies de O. subulatum. Va notar que era més insegura la classificació específica d'esta nova espècie:
Colenso també admet en la seua descripció de O. affine que les senyes de la localitat per a abdós O. affine i O. subulatum eren molt similars i que a lo manco un detall morfològic d'esta planta estava danyat, podent afectar el seu anàlisis.[1] O. affine va ser més vesprada posada baix O. subulatum com sinònim.
Oreostylidium permaneix relativament intocada fins que es produïx una extensa revisió dels detalls morfològics de les Stylidiaceae combinat en anàlisis genètics dels gens d'ADN dels cloroplastos rbcL i ndhF en 1998. De #resulta d'eixe estudi es revela que la majoria dels arbreés cladísticos generats de les senyes sugerides fan qu el gènero Oreostylidium siga anidado dins del gènero Stylidium. Sobre la base d'eixes senyes, els autors de tal estudi proponen que O. subulatum siga conegut una volta més per la seua molt primer nom, Stylidium subulatum i que Oreostylidium siga reduït a sinònim de Stylidium.[2] En 2002, un atre estudi basat en evidència molecular va determinar que en molt de l'arbre cladístico parsimonioso, Stylidium graminifolium i O. subulatum estaven estretament relacionats, en O. subulatum una atra volta dins de Stylidium. Basat en càlculs de rellonge molecular i les seues senyes, els investigadors varen concloure que S. graminifolium i O. subulatum compartixen un comú ancestro prop de 3 millons d'anys arrere. També varen concloure que Oreostylidium s'hauria transferit a Stylidium i a O. subulatum, per lo que reprenen el seu nom formal Stylidium subulatum.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Colenso, W. (1887). Art. XXVII.—Noves Plantes Fanogámicas de Nova Zelanda. Hawke's Bay Philosophical Institute, 12 de setembre de 1887. Transactions and Proceedings of the Royal Society of New Zealand, 20: 197.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Laurent, N., Bremer, B., Bremer, K. 1999. Filogenia i interrelacions genèriques de les Stylidiaceae (Asterales), en un cas possible extrem de pedomorfosis floral. Systematic Botany, 23(3): 289-304.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Wagstaff, S.J. and Wege, J. (2002). Patrons de diversificació en les Stylidiaceae de Nova Zelanda [1] archivat en Wayback Machine.. American Journal of Botany, 89(5): 865-874.
- ↑ Good, R. (1925). Sobre la distribució geogràfica de les Stylidiaceae. New Phytologist, 24(4): 225-240.
- ↑ 5,0 5,1 Buchanan, J. (1879). Art. LVI.—Notes on New Zealand Plants. Read before the Wellington Philosophical Society, 21st February, 1880. Transactions and Proceedings of the Royal Society of New Zealand, 12: 380.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oreostylidium subulatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.