Orde dels Nou Ànguls
L'Orde dels Nou Ànguls (abreviat ONA o O9A) és un cult satànic fundat en Regne Unit, junt en varis grups afiliats d'atres parts del món en la década de 1960, pero millor conegut fins a la década de 1980. Va atraure l'atenció de molts per les seues ideologies neonazis i el seu activisme. En tindre un enfocament "satanista tradicional", s'ha identificat que també inclou creències hermètiques i neopaganas.
D'acort a la pròpia Orde, esta va ser establida en les Marques Galesas de l'oest d'Anglaterra a finals de la década de 1960 per una dòna que anteriorment hi havia estat involucrada en una organisació secreta precristiana. L'Orde també menciona que en 1973, un home cridat "Anton Long" va entrar al grup convertint-se en el seu Gran Mestre. Varis comentaristes acadèmics que han estudiat esta orde, mencionen que el nom "Anton Long" provablement és un pseudónimo de l'activiste britànic neonazi David Myatt, encara que Myatt ho ha negat. Des de finals de la década de 1970, Long va escriure varis llibres i artículs per a propagar idees de l'Orde i en 1988 va començar a produir el seu propi diari, Fenrir. A través d'estos events, va establir relacions en atres organisacions neonazis al voltant del món que es varen fer més forts gràcies a l'internet de la década del 2000.
La ONA promou l'idea de que el història humana puga estar dividida en una série de eones, dels quals cada u conté una civilisació humana. Menciona que el eon actual representa a la civilisació occidental, pero que la seua evolució es veu amenaçada per l'influència dels "macs nazarenos" de la religió judeocristiana, que l'Orde té intenció de combatre-la per a establir un nou orde social i militariste, denominat "l'imperi". Segons algunes órdens religioses, açò és necessari per a que es forme la civilisació galàctica per a poder formar la societat "ària" que colonisarà a la Via Làctea. Es busca crear un camí espiritual en el que es necessita d'un practicant que trenque en els tabús actuals en aïllar-se de la societat, cometre crims i acostar-se a la violència, junt en un sacrifici humà. Els membres de la ONA practiquen la màgia i creuen que són capaces de canalisar l'energia i trencar en les lleis de la física en tal d'ajudar a establir l'Imperi.
La ONA carix d'una autoritat central o una estructura, en lloc d'això, conté una àmplia ret d'associacions, cridades "kolectivas", inspirades en texts originalment escrits per Long i atres membres de la ONA. El grup consta d'ents clandestins denominats "nexones", aixina com bandes conegudes com Dreccs, artistes coneguts com Balobianos i místics coneguts com Rounwytha. El primer nexón va estar basat en Shropshire, Anglaterra occidental, aixina com la majoria dels grups s'han establit en les illes britànica i germàniques, encara que també , hi ha hagut establiments en Europa, Rússia, el sur d'Àfrica, Austràlia i el nort d'Amèrica. La ONA evita qualsevol autoritat o estructura central; en canvi, opera com una àmplia ret d'associats, denominats "kollective", que s'inspiren en els texts que varen ser escrits originalment per Long i atres membres de "Inner ONA". El grup està compost en gran part per cèlules clandestines, que es denominen "nexions". Algunes estimacions acadèmiques sugerixen que la cantitat de persones que estan àmpliament associades en l'Orde es reduïx a mills. Individus d'extrema dreta influenciats per la ONA han perpetrat varis, assessinats, atacs sexuals i actes de terrorisme, i varis polítics i activistes britànics han demanat que la ONA siga proscrita com a grup terroriste.[1]
Història
Orígens

Per a alguns acadèmics ha segut difícil trobar l'informació exacta i verificable sobre els orígens de la ONA, donat a la privacitat que ha guardat el grup per a protegir-se.[3] De la mateixa manera que atres organisacions amagades, l'Orde manté la seua història en "misteri i llegenda", creant una "narrativa mística" dels seus orígens i desenroll.[3] La ONA diu ser part dels descendents de les tradicions paganes i precristianas que varen sobreviure la cristianisació de Bretanya i varen ser transmeses des de l'Edat Mija per mig de grups chicotets o "temples" basats en les marches de gálicas, eixecutades en una zona fronteriça entre Anglaterra i Gales i liderades per un Gran Mestre o Mestra.[6] D'acort a l'Orde, a finals de la década de 1960, una gran Mestra d'un dels grups, es va unir al temple del Sol i al Nocturn per a poder formar la ONA,[9] abans d'invitar a persones externes.[12]
Segons el relat de l'Orde, un dels que la Gran Mestra va iniciar en el grup va ser "Anton Long", una persona que es descrivia a sí mateixa com un ciutadà britànic que va passar la seua joventut visitant Àfrica, Àsia i el Mig Orient.[13] Long va afirmar que abans d'entrar a la ONA, es va interessar en l'ocultisme per varis anys en fer contacte en grups de sèus en Fenland en 1968, ans que es mudara a Londres i s'unira a grups que practicaven màgia ceremonial en un estil de l'Orde Hermètica de les Golden Dawn, aixina com la d'Aleister Crowley.[3] També va mencionar un llauger acostament a un grup satànic de sèu en Mánchester, El Temple Ortodox del Príncip, dirigit per Ray Bogart, en el qual va conéixer a la Gran Mestra de la ONA.[16] Segons l'Orde, Long es va unir a la ONA en 1973, el primer en cinc anys, per lo que es va convertir en el hereu de la Gran Mestra.[19]
L'Orde també conta que quan la Gran Mestra va viajar a Austràlia, Long va assumir el lloc de Gran Mestre.[9] El grup va afirmar que Long va implementar la següent estava de l'estratègia sinistra per a conseguir que les ensenyances anaren depreses a llarga escala. fer conegudes les ensenyances a llarga escala.[22] Des de finals de la década de 1970, Long va promoure l'establiment de nous grups de la ONA, que varen ser coneguts com els "temples"[23] i a partir de 1976 va autorisar l'edició de texts de les tradicions i mits per a aixina estendre les seues ensenyances.[27] Estos texts per lo general estaven escrits en anglés, encara que incloïen passages del clàssic grec, aixina com térmens en sánscrito i àrap,[28] reflectint la fluïdea que tenia Long per a eixos idiomes. Despuix d'examinar estos texts, el historiado Nicholas Goodrick-Clarke va dir que en ells, Long "evoca a un món de bruixes, hechiceros, orgies, sacrificis de sanc, cabanyes solitàries i boscs".[29]

La verdadera identitat de "Anton Long" seguix sent un misteri per als membres d'Orde i els acadèmics que el han estudiat.[30] No obstant, en un contratemps en 1988 de la revista antifascista Searchlight, es va afirmar que "Anton Long" era un pseudónimo de David Myatt, una figura prominent del moviment britànic neonazi.[22] Naixcut a principis de la década de 1950, Myatt s'havia involucrat en varis grups neonazis, servint, en un principi, com el guardaespales de Colin Jordan del moviment britànic, abans d'unir-se a la milícia del Combat 18 i convertir-se en el fundador i líder del Moviment Nacional Socialiste.[34] El seu text de Una Guia Pràctica per a la Revolució Ària, en el que va advocar per la militància violenta llista per a ajudar a les causes neonazis, va ser citat com una influència en el bombarder de les taches de Londres David Copeland.[37] En 1988, Myatt es va convertir a l'islam i es va mantindre com un practicant Musulmà per huit anys, temps en el que va impulsar una yihad violenta contra els aliats occidentals d'Israel.[40]
Goodrick Clarke recolza l'idea de que Myatt era Long,[41] en els seus estudis religiosos, l'erudit Jacob C. Senholt també confirma la que Myatt és Long;[42][43] va escriure que el seu acostament al moviment neonazi, aixina com l'islamisme radical, va representar rols perspicaces que Myatt havia adoptat de les estratègies sinistres de la ONA per a debilitar a la societat occidental,[44] una opinió recolzada per l'acadèmic del satanisme, Per Faxneld.[45]
No obstant, Myatt ha negat, ya vàries voltes, el haver tingut alguna participació en la ONA,[48] o de que haja utilisat el pseudónimo de "Anton Long",[49] Ademés, estudis religiosos realisats per George Sieg, expressen consternació en esta associació, ya que ell afirma que no existix relació alguna entre l'estil d'escritura, personalitat i to entre Myatt i Long[50] Jeffrey Kaplan, un acadèmic especialiste en l'extrem dret, també va sugerir que Myatt i Long eren persones distintes,[51] utilisant els estudis religiosos de l'acadèmic Connell R. Monette que dia que el pseudónimo de "Anton Long" va poder haver segut utilisat per moltes persones.[52]
Aparició pública
La ONA va cridar l'atenció a principis de la década de 1980.[53] Durant les décades de 1980 i 1990, va estendre el seu mensage a través de varis artículs i revistes,[22] com la de Nox de Stephen Sennitt,[54] aixina com la publicació de volums com The Black Book of Satan,[55] i Naos.[56] En 1988, va escomençar en la publicació del seu propi diari, titulat Fenrir.[60] Entre atres materials que ha escrit i han ajudat a la publicitat, estan els tractats filosòfics, instruccions de rituals, cartes, poesies i la lliteratura gòtica.[63] U dels seus principals texts es titula com The Black Book of Satan.[64] També ha produït la seua pròpia música, un joc de tarot, conegut com el Tarot Sinistre, un joc de taula, conegut com el Joc de l'Estrela.[65] Ademés, la ONA va establir enlacies en atres grups satànics neonazis; el seu distribuïdor internacional va ser el neozelandés Kerry Bolton, el fundador de l'Orde Negra,[66] que és descrita com un adepte de la ONA[67] i té accés a una biblioteca privada en material d'ocultisme i de propietat de l'Orde the Jarls de Baelder.[68] D'acort a Monette, actualment el grup mantens associats i més grups en els Estats Units, Europa, Brasil, Egipte, Austràlia i Rússia.[2] Uns d'estos grups associats és el Temple de Sanc en E.U., el qual ha publicat varis texts a través de Ixaxaar Press,[69] mentres que un atre grup, també de E.U., L'Acceptació de l'Estrela Blanca, que ha segut designat com el "Flagship Nexion" de la ONA.[70]
En escomençar la década de 1990, L'Orde va declarar que estava entrant a la segona etapa de desenroll, en la que deixaria arrere el seu enfocament anterior de reclutament i divulgació pública davant la comunitat d'ocultisme i que millor se centraria en perfeccionar les seues ensenyances; la tranquilitat dels seus resultats va fer que alguns ocultistes pensaren que la ONA havia desaparegut.[71]
En el 2000, la ONA va establir presències en l'internet, usant-ho com un mig per a comunicar-se en uns atres i distribuir els seus escrits.[22] En el 2008, la ONA va anunciar que estava entrant a la tercera etapa de desenroll, en la que de nou se centraria en la seua promoció, utilisant rets socials, blogs en llínea, fòrums, Facebook i Youtube per a difondre el seu mensage.[71] En el 2011, la "Vella Guàrdia", un grup relacionat en l'Orde, va declarar que es retirarien de l'activitat pública junt en el grup.[72] En març de 2012, Long va anunciar que ell també es retiraria de l'activitat pública, encara que segons pareix si va permanéixer de manera activa en l'Orde.[28]
Creències i estructura

La ONA descriu a les seues creències com a pertanyents a una "tradició mística i sinistra", afegint que "ni és, ni mai serà satanista o estrictament de la trayectòria de la mà esquerra, pero usa el "satanisme" i el LHP com "formes causals"; açò és, com a tècniques, experiències, proves i reptes" per a facilitar l'alvanç del practicant espiritual.[73]
Monette descriu a la ONA com una fascinant mescla de hermetisme tradicional i el satanisme, junt en alguns elements pagans.[30] Faxneld descriu a la ONA com "una forma perillosa i extrema del Satanisme".[45] Jeffrey Kaplan i Leonard Weinberg ho descriuen com "Un grup Nacional, Socialiste, orientats al Satanismo",[74] mentres que Nicholas Goodrick Clarke també considera que es tracta de "un cult Nazi Satànic", el qual "combina al paganisme en elogis a Hitler".[75] Va afegir que la ONA "celebra l'obscurantisme i la part destructiva de la vida per mig de l'anticristianisme, elitisme i les doctrines socials Darwinistas."[41] Considerant la manera en que la ONA ha sincretizado tant al Satanismo com al Heathenry, el historiador de religió, Mattias Gardell, va descriure les seues perspectiva espiritual com "un camí satànic de nacions".[76] Per un atre costat, l'acadèmic George Sieg, va sugerir que la ONA devia ser categorizada com "post-Satànica", ya que ha "superat (sense abandonar-ho per complet) la seua identificació en el paradigma original satànic".[77]
Paganisme i Satanismo Tradicional
La ONA descriu al seu ocultisme com un "Satanismo Tradicional";[82] i com una "mística i sinistra tradició".[73]
Segons Jesper Aagaard Petersen, un acadèmic especialiste en Satanismo, l'Orde presenta "una nova i reconeixible interpretació del Satanisme i la trayectòria de la mà esquerra"[83] i per a aquells involucrats en el grup, el Satanismo no és una simple religió, sino un estil de vida.[53]
L'Orde postula al Satanisme com un guany difícil i individual de autodominio i superació de Nietzchean, en un émfasis en el creiximent individual a través d'actes pràctics de risc, destrea i resistències.[84] Per lo tant, "l'objectiu del Satanisme de la ONA és crear a un nou individu a través de l'experiència, la pràctica i el desenroll personal en graus altament individuals i basats en l'actes propis dels iniciats, en lloc de realisar rituals ceremoniales".[85] Llavors el Satanismo, segons la ONA, requerix aventurar-se en el regne de lo prohibit i illegal per a que el practicant deixe anar tot el seu condicionamiento cultural i polític.[13] L'Orde, intencionalment s'ha caracterisat per proveir "una espiritualitat agressiva i elitista".[30] En els seus estudis religiosos, l'acadèmic Graham Harvey va afirmar que la ONA encaixava en l'estereotip del Satanista, "millor que atres grups", pels molts actes illegals i realment impactants que l'Orde practicava.[86]
La ONA critica a grups Satànics més grans com l'Iglésia de Satán i el Temple de Set,[89] els que sembles ser una "simulació satànica" perque adopten el "glamour associat en el Satanisme", pero tenen "por d'experimentar la seua verdadera realitat".[53] A la seua volta, l'Iglésia de Satán també ha criticat lo que varen descriure com "l'insistència paranoica de que l'Orde diu ser l'única defensora de la tradició satànica".[51] Kaplan afirma que estos comentaris reflectixen "les tensions intramurales" que són molt comuns en el "món del Satanismo".[51] En estes crítiques, Anton Long va escriure que la ONA "no afirma ser l'organisació pionera, aixina com no reclamen algun tipo d'autoritat...Quan en el passat, nosatres hem dit coses que uns atres interpreten com alguna cosa en contra del Temple de Set o La Vey, nosatres simplement assumim el rol d'adversaris, desafiant lo que sembla estar convertint-se en un dogma acceptable."[90]
Encara que la concepció de sí mateixa de tindre orígens precristiano i la descripció del Satanisme com un "paganisme militar", la ONA no advoca pel restabliment de sistemes de creències precristiana; en un tracto, la ONA afirma que "tots els deus del passat de les moltes tradicions occidentals, han segut superades per les forces satàniques".[53] No obstant, Goodrick Clarke va notar que "les idees i rituals del grup", es basen en "una tradició nativa", en referències del concepte precristiano anglosaxó wyrd i en émfasis en cerimònies eixecutades en equinoccios, junt en la producció d'incens utilisant arbres indígenes, lo que sugerix l'idea de tindre un "arraïlat en naturalea anglesa".[91] Els practicants deuen passar per "pelegrinages negres", aixina com per llocs ceremoniales prehistòrics en zones al voltant de Shropshire i Herefordshire en terres angleses.[29]
Per una atra part, Monette escriu que "una examinaació crítica dels texts clau de la ONA, sugerix que les connotacions satàniques podrien ser cosmètiques i que els seus mits centrals i la seua cosmologia són verdaderament hermètiques en influències paganes."[28]
Cosmologia Eónica i Nazisme
La ONA establix que l'evolució còsmica està guiada per "dialectes sinistres" d'energies eónicas alternes.[92] La ONA dividix el història en una série de Eones, creent que cada u va ser dominat per una civilisació humana que va emergir, es va desenrollar i va morir.[95] Establix que cada Eón va durar aproximadament 2000 anys, en la seua respectiva civilisació humana, ocupant 1500 anys del periodo.[96] Sosté que despuix de 800 anys de creiximent, cada civilisació enfronta problemes, resultant en una "Era de Problemes" que durava entre 398 i 400 anys. L'etapa final de cada civilisació durava aproximadament 390 anys, que era controlada per un militar i fort règim imperial, despuix del com la civilisació caïa.[29] La ONA assegura que l'humanitat ha vixcut durant cinc Eones, cada u en una civilisació associada: Primal, Hiperbóreo, Sumerio, Helènic i Occidental.[97] Abdós, Goddrick Clarke i Senholt, han declarat que este sistema de Eones està inspirat pel treball d'Arnold J. Toynbee,[100] junt en Senholt, sugerint que també va posar haver segut influenciat per les idees de Crowley sobre els Eones Telémicos.[96] No obstant, la ONA ha declarat que el seu concepte "no té res a vore en Crowley",[101] pero sí està basat en els treballs de Toynbee i Spengler.[102]
La ONA afirma que les civilisacions occidentals actuals tenen un esperit fáustico i que recentment ha sobrepassat la seua Era de Problemes, en la seua etapa final, un imperi de govern militar que va començar entre 1990 i el 2001 i durarà fins al 2390.[29] Despuix d'açò, seguirà un periodo de caos del com sorgirà el sext Eon, el Eon del Fòc, el qual serà representat or la civilisació Galàctica en a on la societat Ària colonisarà la Via Làctea.[105] No obstant, l'Orde sosté que a diferència de les civilisacions eónicas anteriors, la civilisació occidental ha segut infectada en la distorsió "Mac/Nazareno", que s'associa en la religió judeocristiana.[109] Les escritures del grup establixen que mentres la civilisació occidental alguna volta va ser "l'entitat pionera, impregnada de valors elitistes en un gran camí de guerrers a seguir", en l'impacte de l'ètica del mac/nazareno, es va tornar una societat neurótica i obsessionada, abraçant al capitalisme i al comunisme, aixina com a la falsa democràcia i el dogma de l'igualtat racial.[29] Ells creuen que estes forces mac/nazarenas representen una tendència contra-evolutiva que amenaça en impedir el sorgiment de l'imperi occidental i en això, l'evolució de l'humanitat, per lo que este enemic còsmic deu ser derrotat per la força de la voluntat.[109] Abdós Goodrick Clarke i Sieg varen notar que estes idees, en relació en el "l'ànima del mac" i la "distorsió cultural" es varen derivar dels judeus, per obra d'Oswald Spengler i Francias Parker Yockey.[115]
La ONA va premiar a l'Alemània Nazi com "una expressió pràctica de l'esperit satànic... una racha de llum luciferina d'energia, en una alternativa nazarena pacífica i avorrida."[116] Recolzant a la negació del Holocaust,[116][117] varen afirmar que el Holocaust va ser un mit construït per l'establiment del mac/nazareno en la finalitat de denigrar a l'administració Nazi despuix de la Segona Guerra Mundial i desaparéixer els guanys de la civilisació.[116] El grup creu que és necessària una revolució neonazi per a derrocar el domini del mac/nazareno de la societat occidental i aixina establir un Imperi per a permetre-li a l'humanitat l'entrar a la civilisació galàctica del futur.[120]
En conseqüència, referències positives al nazisme i el neonazisme es poden trobar dins del material escrit del grup.[121] Evoca al líder nazi Adolfo Hitler com una força positiva, específicament en el text de la Missa Negra,[122] també coneguda com La Missa d'Herejía.[123] No obstant, en alguns texts de la ONA, se subralla que els membres deuen adoptar el neonazisme i el racisme, no fòra d'una creència genuïna de l'ideologia nazi, si no com una part de la "estratègia sinistra" per a alvançar per l'evolució eónica.[126] Una versió del Negre, produït en massa per un grup australià de la ONA, el Temple de ELLOS, reemplaçant l'elogi a Hitler per elogiar al militar islamiste Osama Bin Laden,[127] mentres que les escritures de Chloe Ortega i Kayla DiGiovanni, publicistes clau de E.U. basades en la White Star Acception, que Sieg va determinar com una plataforma anarquista que caria de la condena del sionisme i el respal del racisme ari present en les escritures de Long.[128] Per lo tant l'Orde és molt més políticament oberta que atres grups satànics en tractar de desestabilisar a la societat moderna a través de mijos màgics i pràctics.[129]
L'iniciació i el camí del sèptim doblez
El sistema base de la ONA es coneix com "El Camí del Sèptim Doblez" o "Hebdomadry"[133] i es descriu en un dels texts primaris de l'Orde conegut com Naos.[134] El sistema del Sèptim Doblez es reflectix en la cosmologia simbòlica del grup, "l'arbre Wyrd", en el que es troben sèt cossos celestials, la Lluna, Venus, Mercurio, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn.[135] El terme wyrd va ser adoptat del vell anglés, que fa referència a la sòrt o el destí.[135] Monette ho va identificar com un "sistema hermètic", destacant que l'us de sent cossos planetaris havia segut influenciat pels texts àraps migevals Ghayat al-Hakim i Shams I-Maarif.[134]
El Camí del Sèptim Doblez també es reflectix en el sistema d'iniciació de grups, el qual té sèt graus pels quals cada membre pot progressar gradualment.[133] Estos són: (1) Neófito, (2) Iniciació, (3) Adepte Extern, (4) Adepte Intern, (5) Mestre/Mestra, (6) Gran Mestre/Mousa i (7) Immortal.[141] El grup ha revelat que són molt pocs els que conseguixen alcançar el quint o sext grau[142] i en un artícul de 1989, la ONA va establir que en eixe punt, només hi havia hagut quatre individus que havien alcançat l'etapa de Mestre.[142]

La ONA no inicia als membres per sí sola, sino que més be espera que els individus s'inicien sols.[143] Es requerix que els iniciats estiguen en una bona condició física, per lo que es recomana un règim d'entrenament a seguir.[65] S'espera que els nouvinguts tinguen una parella màgica del sexe opost[91] o del mateix sexe si és que són homosexuals.[144] A partir d'ahí, el practicant deu mamprendre reptes personals i cada volta més difícils per a aixina poder passar a través dels distints graus.[143] La major part de les proves que li permeten al iniciador procedir a la següent etapa, són públicament revelades al públic. Es creu que el verdader element d'iniciació radica en l'experiència i només es conseguix a través de la realisació de vàries proves.[145] Per eixemple, part del ritual que es va convertir en un Adepte Extern, involucra una prova en la que el membre prospecte deu trobar un lloc solitari per a quedar-se ahí, immòvil, per una nit sancera sense moure's o dormir.[148] El procés d'iniciació per al rol de l'Adepte Intern exigix al practicant retirar-se de la societat humana per tres mesos, d'un equinoccio a un solstici o, moltes voltes, per sis mesos,[149] temps en el que deuen viure en un estat salvage sense les conveniència modernes o el contacte en la civilisació.[153] La següent etapa, el Ritual d'Abisme, involucra al candidat vivint solament, en l'obscuritat i aïllat en una caverna, per un més llunar.[154] D'acort a Jeffrey Kaplan, un acadèmic especialiste de l'extrema dreta, este repte físic i mental d'iniciació reflectix "la concepció de sí mateixa de la ONA, com una organisació de vanguarda, composta per una chicoteta cambra d'èlits nietzcheanas."[121]
Dins del sistema d'iniciació de la ONA, existix un émfasis en els practicants que adopten "rols d'intuïció" en el que treballen encobert en un grup políticament extrem per un periodo de sis a díhuit mesos, guanyant aixina l'experiència en alguna cosa diferent de la seua vida quotidiana.[157] Entre les tendències ideològiques que la ONA sugerix als membres que adopten els "rols d'intuïció", estan l'anarquisme, el neonazisme i l'islamisme, establint que a banda dels beneficis personals de tal participació, els membres d'estos grup tenen la ventaja d'atentar contra el sistema sociopolític occidental del mac-nazareno i en açò ajuden a conseguir l'inestabilitat de la que una nova orde, és dir, l'Imperi, pot emergir.[158] No obstant, Monette va notar un canvi potencial en els rols d'intuïció recomanats pels grups a través de les décades; va senyalar que mentres la ONA recomanava activitats criminals o militars durant les décades de 1980 i principis de 1990, per a finals de la década de 1990 i el 2000 ya recomanaven adoptar rols budistes o monásticos.[159] Per lo tant, "en la pràctica dels "rols d'intuïció", l'Orde advoca per la transgressió contínua de les normes establides, els rols i les zones de comoditat en el desenroll de l'iniciat... Esta aplicació extrema d'idees amplifica l'ambigüitat de les pràctiques satàniques de antinomia i les del Trayecte de la Mà Esquerra, fent pràcticament impossible el penetrar les capes de la subversió i la lluita contra la dicotomia inherent a les dialèctica sinistres."[160] Senholt sugerix que la participació de Myatt en abdós, el neonazisme i l'islamisme, representa els "rols d'intuïció" de la seua pròpia vida.[161]
El Regne Causal, la Màgia i ho Deus Obscurs
La ONA creu que els sers humans viuen en el regne causal, el qual obedix les lleis de causa i efecte. No obstant, també creuen en el regne no causal, en el que les lleis de la física no apliquen, promovent encara més l'idea de que les energies del regne no causal poden entrar al causal, permetent la màgia.[162] En creure en l'existència de la màgia, la ONA distinguix entre la màgia externa, interna i eónica.[165] La màgia externa es dividix en dos categories. màgia ceremonial, que s'eixecuta per més de dos persones per a conseguir una meta específica[166] i la màgia hermètica, que pot ser eixecutada de forma individual o en parella.[64] La màgia interna està dissenyada per a produir un estat alterat de la consciència del participant, per a aixina conseguir un procés de "Individuación".[64] La forma més alvançada de màgia de la ONA, és l'eónica, que la seua pràctica és solament per a aquells que ya dominen per complet la màgia externa i interna i tenen el grau de gran mestre.[64] El propòsit de la màgia eónica és influenciar a un gran número de persones durant un periodo prolongat de temps, afectant aixina el desenroll de futurs eones.[167] Específicament, s'ampra en l'intenció d'interrompre el sistema sociopolític del món occidental, el qual la ONA creu que s'ha corrompido per la religió judeocristiana.[168]

La ONA utilisa dos métodos per a eixecutar la màgia eónica. La primer consistix en ritos i vores en l'intenció d'obrir una porta, coneguda com el "nexe" cap al "regne no causal" per a poder manifestar energies en el "regne causal" que puguen influenciar al eon existent en la direcció que el practicant requerixca.[170] El segon método involucra en jugar un joc de taula conegut com el Joc de l'Estrela; el joc va ser creat pel grup en peces que representen als diferents eones. El grup creu que quan un iniciat juga, es convertix en el "nexe vivent" i per lo tant en el canal pel qual passen les energies del regne sense causa al regne en causa.[173] Una forma alvançada de joc s'utilisa com a part de l'entrenament per a adquirir el grau de l'adepte intern.[91]
L'Orde promou l'idea dels "Deus Obscurs" existixen dins del regne sense cause, no obstant, s'accepta que alguns membres els interpreten, no com a entitats reals, pero si com a facetes del subconscient humà.[174] Estes entitats són percebudes com a perilloses, per lo que la ONA advertix anar en conte en interactuar en ells.[174] Entre els Deus Obscurs dels que s'ha discutit en l'orde, està, Baphomet, qui és representat com una dòna major en el cap tallat,[175] el nom del qual, segons la ONA, és d'orige grec.[176] Ademés, hi ha entitats el nom de les quals, segons Monette, estan influenciats per figures de fonts clàssiques i d'Astronomia, com Kthunae, Nemicu, and Atazoth.[175]
Una atra d'estes figures no causals, es denomina Vindex, per la paraula llatina "vengador" La ONA creu que Vindex finalment encarnarà com un humà, encara que es desconeix el seu sexe i orige ètnic, i actuarà com una figura mesiánica en derrocar les forces del mac/nazareno en liderar la ONA i establir una nova societat.[179] Sieg va establir comparacions entre esta creència en Vindex i les idees de Savitri Devi, el prominent Hitlerista esotèric, relacionat en l'arribada de Kalki, un avatar del deu hindú Vishnu, en la terra.[180]
Sacrifici humà
Les escritures de la ONA toleren i inclús fomenten el sacrifici humà/assessinat ritual,[183] nomenant a les seues víctimes com opfers.[91]
La ONA menciona al sacrifici humà en varis dels seus documents: "A Gift for the Prince – A Guide to Human Sacrifice", "Culling – A Guide to Sacrifice II", "Victims – A Sinister Exposé" i "Guidelines for the Testing of Opfers".[184] D'acort a les creències de la ONA, l'assessí deu permetre-li a la víctima "auto-seleccionar-se" a sí mateixa; açò es conseguix a través de proves per a vore si la víctima té falles en el seu caràcter. Si este és el cas, es demostra que la víctima és apta per al sacrifici.[187] Aquells que són considerats ideals per al sacrifici són lo que tenen un caràcter baix, com són els membres dels que ells consideren "grups satànics" com l'Iglésia de Satán, el Temple de Set, aixina com els "Nazarenos interferentes", els periodistes, els representants dels negocis i els polítics activistes que interrompen les operacions del grup.[190] La ONA explica que per la necessitat d'esta "auto-selecció", els chiquets mai podran ser víctimes del sacrifici.[193] Aixina mateix, la ONA "desprecia el sacrifici d'animals, establint que és molt millor sacrificar a mundans, donada l'abundància de l'escoria humana".[194]
Despuix, el sacrifici es porta a terme a través de mijos físics i màgics, punt en el qual es creu que l'assessí absorbix el poder del cos i esperit de la víctima, entrant aixina a un nou nivell de consciència "sinistra".[197] Aixina com s'enfortix el caràcter de l'assessí en realçar la seua conexió en les forces no causals de mort i destrucció,[200] es creu que els sacrificis també poden beneficiar a la ONA, ya que remouen de la societat a individus que no valen la pena.[53] Monette ha notat l'absència de nexes en la ONA que admeten que es porte a terme un sacrifici humà, pero que els membres s'han unit a la policia i a grups militars en la finalitat de participar en activitats violentes en assessinats llegals.[201]
La ONA creu que existixen precedents històrics de la seua pràctica de sacrificis humans, expressant la seua creència en una tradició prehistòrica en la que els humans eren sacrificats a una deesa anomenada Baphomet en el equinoccio de primavera ya l'estrela Arcturus en l'autumne.[91] No obstant, la defensa del sacrifici humà per part de la ONA ha generat fortes crítiques d'atres grups satanistas com el Temple de Set, els qui ho consideren perjudicial per als seus propis intents de fer que el satanisme siga més acceptable socialment dins de les nacions occidentals.[91]
El terme "Nou Ànguls"
En els seus ensajos i atres escrits, la ONA oferix vàries explicacions sobre el significat del terme "Nou Ànguls".[202] Una de les explicacions és que es referix als sèt planetes de la cosmologia del grups (els sèt ànguls), a la qual se li va afegir un octau i nové àngul.[202] Una segona explicació és la que es referix a sèt etapes alquímicas "normals" en dos processos adicionals.[202] Una tercera explicació és la que es referix a les nou emanació divines, un concepte que originalment es trobava en texts migevals produïts en la tradició mística i islàmica del Sufisme.[202] Més tart, Monette va sugerir que el terme feya referència a una tradició clàssic hindú que dividia al sistema solar en nou planetes.[202]
D'acort a la ONA, s'utilisa el terme, no només fent referència a les nou emanació i transformacions de les tres substàncies bàsiques alquímicas (mercuri, sulfur i sal) com ocorre en l'us amagat del Joc de l'Estrela,[203][204] sino que també fa referència al viage hermètic en sèt esferes junts en els seus dos aspectes sense causa.[205]
Referències
- ↑ «Racist occultism in the UK: behind the Order of Nine Angles (O9A)». Open Democracy. Consultat el 2022-04-07.
- ↑ 2,0 2,1 Monette, 2013, p. 88.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Senholt, 2013, p. 255.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [4]; [5].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ 9,0 9,1
[7]; [8]. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «FOOTNOTEGoodrick-Clarke218Senholt256» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [10]; [11].
- ↑ 13,0 13,1 Monette, 2013, p. 86.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [14]; [15].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [17]; [18].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Senholt, 2013, p. 256.
- ↑ Goodrick-Clarke, 2003, pp. 221–222.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [24]; [25]; [26].
- ↑ 28,0 28,1 28,2 Monette, 2013, p. 87.
- ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 Goodrick-Clarke, 2003, p. 220.
- ↑ 30,0 30,1 30,2 Monette, 2013, p. 85.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [31]; [32]; [33].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [35]; [36].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [38]; [39].
- ↑ 41,0 41,1 Goodrick-Clarke, 2003, p. 216.
- ↑ Senholt, 2009, p. 16.
- ↑ Senholt, 2013, p. 268.
- ↑ Senholt, 2013, p. 267.
- ↑ 45,0 45,1 Faxneld, 2013a, p. 207.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [46]; [47].
- ↑ Monette, 2013, p. 111.
- ↑ Sieg, 2013, p. 257.
- ↑ 51,0 51,1 51,2 Kaplan, 1998, p. 115.
- ↑ Monette, 2013, p. 92.
- ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 53,4 Gardell, 2003, p. 293.
- ↑ The Infernal Texts: Nox & Liber Koth. Falcon Publications, 1997. (Third edition, The Original Falcon Press, 2009, ISBN 978-1-935150-73-2)
- ↑ The Black Book of Satan. 1984, Thormynd Press, ISBN 0-946646-04-X. British Library General Reference Collection Cup.815/51, BNB GB8508400
- ↑ Naos: A Practical Guide to Modern Magick. Coxland Press, 1990, ISBN 1-872543-00-6. British Library General Reference Collection YK.1993.a.13307, BNB GB9328754
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [57]; [58]; [59].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [61]; [62].
- ↑ 64,0 64,1 64,2 64,3 Senholt, 2013, p. 260.
- ↑ 65,0 65,1 Kaplan, 2000, p. 236.
- ↑ Goodrick-Clarke, 2003, p. 229.
- ↑ Senholt, 2013, p. 254.
- ↑ Goodrick-Clarke, 2003, p. 225.
- ↑ Monette, 2013, pp. 89–90.
- ↑ Sieg, 2013, p. 253.
- ↑ 71,0 71,1 Monette, 2013, p. 107.
- ↑ Monette, 2013, p. 93.
- ↑ 73,0 73,1 «O9A 101». O9A: Quintessence of the Order of Nine Angles. Archivat des de l'original, el 21 de setembre de 2015.
- ↑ Kaplan i Weinberg, 1998, p. 143.
- ↑ Goodrick-Clarke, 2003, p. 215.
- ↑ Gardell, 2003, p. 292.
- ↑ Sieg, 2013, p. 255.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [78]; [79]; [80]; [81].
- ↑ Petersen, 2014, p. 416.
- ↑ Goodrick-Clarke, 2003, p. 218.
- ↑ Senholt, 2009, pp. 29–30.
- ↑ Harvey, 1995, p. 292.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [87]; [88].
- ↑ Long, 1992a, p. 7.
- ↑ 91,0 91,1 91,2 91,3 91,4 91,5 Goodrick-Clarke, 2003, p. 219.
- ↑ Gardell, 2003, p. 294.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [93]; [94].
- ↑ 96,0 96,1 Senholt, 2013, p. 261.
- ↑ Gardell, 2003, p. 391.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [98]; [99].
- ↑ Long, 1992a, p. 22.
- ↑ ONA, 2015, pp. 678–684.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [103]; [104].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ 109,0 109,1
[106]; [107]; [108]. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «FOOTNOTEGardell294Goodrick-Clarke220Senholt261» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [113]; [114].
- ↑ 116,0 116,1 116,2 Goodrick-Clarke, 2003, p. 221.
- ↑ ONA, 2011, pp. 39–45, 53–56.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [118]; [119].
- ↑ 121,0 121,1 Kaplan, 2000, p. 237.
- ↑ Baddeley, 2010, p. 155.
- ↑ ONA, 2011, pp. 757–760.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [124]; [125].
- ↑ Sieg, 2013, p. 258.
- ↑ Sieg, 2013, p. 269.
- ↑ Senholt, 2013, p. 251.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ 133,0 133,1
[130]; [131]; [132]. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «FOOTNOTEGoodrick-Clarke219Senholt257Monette95» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ 134,0 134,1 Monette, 2013, p. 106.
- ↑ 135,0 135,1 Monette, 2013, p. 101.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [139]; [140].
- ↑ 142,0 142,1 Senholt, 2013, p. 259.
- ↑ 143,0 143,1 Monette, 2013, p. 96.
- ↑ ONA, 2015, p. 467.
- ↑ Senholt, 2013, p. 258.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [146]; [147].
- ↑ ONA, 2015, pp. 201–203.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [150]; [151]; [152].
- ↑ ONA, 2015, pp. 1446–1459.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [155]; [156].
- ↑ Senholt, 2013, p. 269.
- ↑ Monette, 2013, pp. 96–97.
- ↑ Faxneld i Petersen, 2013, p. 15.
- ↑ Senholt, 2013, pp. 267, 269.
- ↑ Monette, 2013, p. 100.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [163]; [164].
- ↑ ONA, 2015, pp. 515–517.
- ↑ Senholt, 2013, pp. 260–261.
- ↑ Senholt, 2013, p. 262.
- ↑ Monette, 2013, pp. 103–104.
- ↑ Senholt, 2013, pp. 261–262.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [171]; [172].
- ↑ 174,0 174,1 Monette, 2013, p. 103.
- ↑ 175,0 175,1 Monette, 2013, pp. 103–105.
- ↑ «Baphomet, An Esoteric Signification». Archivat des de l'original, el 22 de setembre de 2015. Consultat el 21 de setembre de 2015.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [177]; [178].
- ↑ Sieg, 2013, pp. 259–260.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [181]; [182].
- ↑ Kaplan, 2000, pp. 237–238.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [185]; [186].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [188]; [189].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [191]; [192].
- ↑ «Praxis and Theory of the Order of Nine Angles». Order of Nine Angles. Archivat des de l'original, el 21 de setembre de 2015. Consultat el 21 de setembre de 2015.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [195]; [196].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [198]; [199].
- ↑ Monette, 2013, p. 114.
- ↑ 202,0 202,1 202,2 202,3 202,4 Monette, 2013, p. 105.
- ↑ «The Star Game: History and Theory». David Myatt. Archivat des de l'original, el 21 de setembre de 2015. Consultat el 21 de setembre de 2015.
- ↑ «The Star Game». O9A: Quintessence of the Order of Nine Angles. Archivat des de l'original, el 21 de setembre de 2015. Consultat el 11 de novembre de 2014.
- ↑ «Seven Fold Way». O9A: Quintessence of the Order of Nine Angles. Archivat des de l'original, el 21 de setembre de 2015. Consultat el 11 de novembre de 2014.
Bibliografia
- Baddeley, Gavin (2010). Lucifer Rising: Sense, Devil Worship & Roc n' Roll, third edició, London: Plexus. ISBN 978-0-85965-455-5.
- Evans, Dave (2007). The History of British Magick After Crowley, n.p.: Hidden Publishing. ISBN 978-0-9555237-0-0.
- Faxneld, Per (2013a). The Devil's Party: Satanism in Modernity, Oxford: Oxford University Press, pp. 205–208. ISBN 978-0-19-977924-6.
- Faxneld, Per (2013b). Contemporary Esotericism, Durham: Acumen, pp. 72–90. ISBN 978-1-317-54357-2.
- Faxneld, Per; Petersen, Jesper Aagaard (2013). The Devil's Party: Satanism in Modernity, Oxford: Oxford University Press, pp. 3–18. ISBN 978-0-19-977924-6.
- Gardell, Matthias (2003). Gods of the Blood: The Paguen Revival and White Separatism, Durham and London: Duke University Press. ISBN 978-0-8223-3071-4.
- Goodrick-Clarke, Nicholas (2003). Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism, and the Politics of Identity, New York: New York University Press. ISBN 978-0-8147-3155-0.
- Harvey, Graham(1995).«Satanism in Britain Today».Journal of Contemporary Religion.10(3): 283–296.doi:10.1080/13537909508580747.
- Kaplan, Jeffrey (1998). Nation and Race: The Developing Euro-American Racist Subculture, Northeastern University Press, pp. 102–125. ISBN 978-1-55553-331-1.
- Kaplan, Jeffrey (2000). Encyclopedia of White Power: A Sourcebook on the Radical Racist Right, Lanham: AltaMira Press, pp. 235–238. ISBN 978-0-7425-0340-3.
- Kaplan, Jeffrey; Weinberg, Leonard (1998). The Emergence of a Euro-American Radical Right, New Brunswick: Rutgers University Press. ISBN 978-0-8135-2564-8.
- Monette, Connell (2013). Mysticism in the 21st Century, Wilsonville, Oregon: Sirius Academic Press. ISBN 978-1-940964-00-3.
- ONA (2015). «Guide To The Order Of Nine Angles» (pdf). Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2015.
- ONA (2011). «Magian Occultism and The Sinister Way» (pdf). Archivat des de l'original, el 28 de setembre de 2015.
- Petersen, Jesper Aagaard (2014). Controversial New Religions, second edició, pp. 399–434. ISBN 978-0-19-931531-4.
- Long, Anton (1992a). The Satanic Letters of Stephen Brown, Volume I, Shrewsbury, Shropshire: Thormynd Press.
- Long, Anton (1992c). Hòstia, Volume I, Shrewsbury, Shropshire: Thormynd Press.
- Ryan, Nick (2003). Homeland: Into a World of Hate, Edinburgh and London: Mainstream Publishing. ISBN 978-1-84018-465-5.
- Senholt, Jacob C. (2013). The Devil's Party: Satanism in Modernity, Oxford: Oxford University Press, pp. 250–274. ISBN 978-0-19-977924-6.
- Senholt, Jacob C. (2009). «The Sinister Tradition» (pdf). Archivat des de l'original, el 26 de setembre de 2015.
- Sieg, George(2013).«Angular Momentum: From Traditional to Progressive Satanism in the Order of Nine Angles».International Journal for the Study of New Religions.4: 251–283.doi:10.1558/ijsnr.v4i2.251.
- Weitzmann, Mark (2010). Terrorism and the Internet: Threats, Target Groups, Deradicalisation Strategies, Amsterdam: IOS Press, pp. 7–26. ISBN 978-1-60750-536-5.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orden de los Nueve Ángulos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.