Oràcul de Amón

Archiu:SiwaAghurmiTemple.jpg

Oràcul de Amón

Archiu:Le Temple d'Oracle - panoramio (2).jpg

Temple de l'oràcul de Amón en Siwa.

Es tracta d'un temple ubicat en el desert en l'oasis de Siwa en l'oest d'Egipte, a nou jornades d'Aleixandria. Estava consagrat a Amón. Segons la llegenda, la seua fundació està relacionada en la del oràcul de Dodona, puix diu que eren dos colomes negres que varen partir de la Tebaida en igual missió, una va volar a Dodona i l'atra a Siwa.

Amón, que significa "amagat", invisible als hòmens i als deus, era un antic deu egipcíac que personificaba el poder creador. Els grecs ho varen associar en Zeus.

En el temple permaneixien més de cent sacerdots pero solament els més vells estaven en condicions de predir oràculs.

Este oràcul era molt famós, inclús entre els grecs. Va aplegar a ser consultat per Hércules i Perseo. En l'any 331 a.C., Alejandro Magne, despuix de conquistar Egipte, va fer un pelegrinage al temple de Amón, buscant que els deus ho reconegueren com el seu fill. Segons pareix va conseguir convéncer a tots que l'oràcul ho havia declarat fill de Amón, i per analogia de Zeus.

Funcionament de l'oràcul

A diferència del de Delfos o Dodona, en Siwa no hi havia profecies, sino solament respostes afirmatives o negatives. Si la figura de Amón es movia cap al interrogador, la resposta era «sí». Si la figura s'alluntava del interrogador, la resposta era «no». La figura de Amón era moguda pels sacerdots.

No obstant, els oràculs reals seguien un procediment diferent: els reis o els sacerdots formulaven les seues preguntes a soles en el sanctasanctórum del temple. A continuació, rebien una escritura divina del sum sacerdot o est anunciava la resposta de Amón a les preguntes, que supostament ningú més que el interrogador podia conéixer. No obstant, s'ha demostrat arqueológicament l'existència d'una cambra secreta sobre el sanctasanctórum, en la que un sacerdot amagat podia escoltar les preguntes.

Descripció del temple de l'Oràcul de Amón en l'oasis de Siwa

La seua entrada és d'estil egipcíac, a excepció de dos columnes d'estil dòric que evoquen l'arquitectura grega. Dos sales conduïxen al naos, al que també conduïx un estret passadiç pel que transitava el sacerdot encarregat d'entregar l'oràcul.

Bibliografia

• Colin, Frédéric (1998) Els fondateurs du sanctuaire d'Amon à Siwa (Désert Libyque). Autour d'un bronze de donation inédit. En Egyptian religió: The last thousand years: Studies dedicated to the memory of Jan Quaegebeur, vol. 1, Orientalia Lovaniensia Analecta 84, ed. Willy Clarysse, Antoon Schoors i Harco Willems, p. 329-355. Lovaina: Peeters.