Operacions aérees en la Guerra del Chaco

Artícul principal → Guerra del Chaco.

La guerra del Chaco va ser el primer conflicte internacional americà en el que es varen usar avions. Esta guerra per a l'aviació va ser molt costosa, tant en vides humanes com en pèrdues materials.

Història

cal senyalar que Bolívia posseïa una de les millors forces aérees d'Amèrica pero açò no va evitar que es retrocedira fins a Vila Montes. Bolívia no tenia coneiximent de l'us tàctic i estratègic de l'Arma Aérea i va desaprofitar l'utilisació de la seua poderosa aviació militar.^{cita requerida}

Paraguay tenia alguns pilots, mecànics i ajustadores veterans de la Revolució de 1922. Una guerra civil a on el govern i els rebels varen usar l'avió com a arma de guerra i Félix Estigarribia va poder contemplar de primera mà l'us letal d'esta arma tan nova per al continent. Durant els mesos de juliol i agost de 1932, els paraguayans varen construir una pista d'aterrisage en la seua base d'alvançada en Illa Po'i i varen desplaçar una menuda força d'avions de combat en tasques de reconeiximent de les posiciones enemigues, pràcticament tot lo que Paraguay posseïa en térmens de poder aéreu. Bolívia posseïa una força aérea numèricament superior, pero estaven llimitats per no tindre aeròdroms propencs a les zones de combat. A pesar d'açò, si la Força Aérea Boliviana podia atacar, atacava, i de forma eficaç.

El tinent coronel Bernardino Bilbao Rioja va prendre el mando de les unitats de la Força Aérea Boliviana en el Chaco a inicis del conflicte i en juliol de 1932 va concentrar la seua força en la base principal en Vila Montes en una base d'alvançada en Muñoz.

Desenroll

En juliol de 1932, els bolivians varen desplaçar tres avions de combat Vickers Vespa, tres bombarders Breguet 19 i de tres a sis Vickers Type 143 Bolivian Scout a les seues pistes d'alvançada. En vista de la situació estratègica, el tinent coronel Bilbao va visitar al comandant del teatre i va afirmar que el millor us de la superior Força Aérea Boliviana era bombardejar la base paraguayana principal en Port Casat en el Riu Paraguay ya que cada home, camió, cavall i munició entrava per eixe port en camí cap al teatre d'operacions en el centre del Chaco.

Ademés, en una violenta confrontació en el comandant del teatre, el coronel Enrique Peñaranda Castell, Bilbao Rioja va insistir que es bombardejara Asunción per a poder quebrantar l'estat d'ànim paraguayà. En les pistes d'aterrisage d'alvançada en Muñoz i Ballivían, el Cos Aéreu Bolivià estava a l'alcanç fàcil d'Asunción i Port Casat. L'alt mando de Bolívia va desaprovar les demandes de Bilbao Rioja ya que ells pensaven, i no es varen equivocar, que bombardejar Asunción suscitaria protestes internacionals en contra de Bolívia. En eixe moment de la guerra, l'alt mane bolivià no va vore la necessitat per a prendre mides tan dràstiques, encara que els bolivians tornarien a analisar eixa idea més tart.

No obstant, es va autorisar vàries incursions en contra de la base paraguayana en Port Casat. Eixes incursions varen provocar una forta reacció per part del govern argentí ya que molts argentins vivien en Port Casat i administraven la locomotora que anava fins al Chaco (i recolzaven l'iniciativa de la guerra paraguayana).

Argentina, encara que oficialment neutral durant la guerra, posseïa una neutralitat que es podia descriure com sumament amistosa cap als paraguayans. Els argentins li varen entregar equip i informació d'inteligència a Paraguay i també li va brindar respal financer.^{cita requerida} Despuix del bombardeig de Port Casat en 1933, els argentins li varen comunicar a Bolívia que ells no tolerarien baixes dels seus civils i enèrgicament varen insinuar que potser ajudarien a Paraguay si els atacs continuaven. Davant eixe dilema, Bolívia sensatamente va cancelar els atacs aéreus. Des d'eixe moment en la campanya, el Cos Aéreu Bolivià s'utilisaria principalment en el front portant a terme missions de reconeiximent, patrullaje aéreu i respal aéreu propenc.

Des del començ, Bilbao Rioja va ordenar als seus avions que portaren a terme patrullajes agressius sobre el Chaco i els bolivians varen perdre per lo manco un Vickers Vespa a causa del fòc antiaèreu a fins de juliol de l'any 1933.

Artícul principal → Batalla de Boqueró (1932).

Durant la batalla de Boqueró, abdós costats varen portar a terme numerosos atacs en respal a les tropes terrestres.

Entre el 9 i el 29 de setembre, Potez 25 paraguayans, escoltats per avions de combat Wibault 73, varen efectuar 12 atacs de bombardeig sobre els bolivians en Boqueró. Els paraguayans també varen utilisar els seus bombarders Potez 25, equipats en radis, com a concentradors d'artilleria per als seus canons Schneider de 75 mm.

Encara que abdós forces aérees havien volat missions de reconeiximent i de respal aéreu propenc durant la campanya de Boqueró, el primer enfrontament d'aire-aire va deure ocórrer segons estes versions:

• per als bolivians el primer combat aéreu del continent americà entre nacions beligerants, va ocórrer el 4 de decembre de 1932.El vencedor d'este combat va ser el pilot del bando bolivià Rafael Pabón, qui hábilmente va derribar l'aeronau paraguayana opositora (un Potez).