Anar al contingut

Operació Llampada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Operació Llampada

La "Operació Llampada" (, Plantilla:IPA-sh), va anar un atac coordinat de les forces croates des de tres direccions per a reprendre un sector d'Eslavonia Occidental de les mans de les tropes serbocroatas, baix el poder polític de la Republika Srpska Krajina (RSK), des de l'any 1991.

L'operació va tindre lloc entre el 1 de maig de 1995 i 4 de maig de 1995, i va finalisar en un clar èxit dels atacants croates, ademés del domini total de dita àrea, modificant el statu quo que es mantenia des del Acort de Sarajevo del 2 de giner de 1992.[1][2]

Ambient Operacional

Eslavonia Occidental

Artícul principal → Eslavonia Occidental.
Vista dels alts de Psunj, al sur de Lipik; un dels sectors de la Llínea de Cessació al Fòc.

La zona a on es varen desenrollar les operacions està ubicada a uns 120 km al surest de Zagreb i al nort del riu Sava, comprenent les localitats d'Okučani i part de la localitat de Pakrac, ademés de les rodalies de Novska, Lipik i Nova Gradiš@ka.

La topografia del lloc presenta dos tipos de relleus: unes elevació al nort i una planura al sur, en el llímit en Bòsnia i Hercegovina. Les altures, denominades Psunj, que promedian uns 300m per sobre la planura circumdant, són suaus i cobertes per boscs, per lo que oferixen una bona forma de "camuflar-se", ademés de permetre els desplaçaments a peu del personal. La part plana del sur, solcada per canals de rec, no posseïx vegetació frondosa i permet l'ocupació de blindats.

El Sava és el llímit internacional. El seu ample és de 200m, els que, abans de l'Operació Bljesak, podien ser creuats a través d'un pont en Stara Gradiš@ka, per un pas del ferrocarril desactivat en Jasenovac i per basses en l'última localitat i en Jablanac, aigües avall de Mlaka.[3][4]

En general, els camins són transitables, puix estan asfaltats, pero el seu ample és molt reduït. Es deuen destacar com a vies d'accés dos rutes; una autopista (I70) en sentit I-O i una ruta ampla i de suau ondulació que unix el municipi de Stara Gradiš@ka en Lipik. El restant són camins angosts, alguns asfaltats i uns atres de terra apisonada, molt usats per l'indústria maderera de la zona.

cal destacar l'importància d'índole cultural i històrica que posseïx Jasenovac per als serbis. En dit lloc va funcionar un camp de concentració durant la Segona Guerra Mundial, lloc en a on varen perdre la vida aproximadament 200 000 serbis, judeus i gitanos en mans del governe croata pro-nazi.[5] Gran part de la retòrica anticroata es va basar en aquells fets.

Regió Autònoma Sèrbia d'Eslavonia Occidental (SAO – ZS "Srpska autonomna oblast - Zapadna Slavonija")

Artícul principal → Regió Autònoma Sèrbia d'Eslavonia Occidental.


La Regió Autònoma Sèrbia d'Eslavonia Occidental (SAO – ZS) era part de la autoproclamada Republika Spska Krajina (RSK) baix control dels serbocroatas des de 1991. Les seues dimensions eren d'uns 30 per 32 km en un llímit terrestre d'uns 98 km. S'ubicava en el centre de Croàcia, estant separada pel riu Sava de la part bosnio baix control dels serbobosnios (Republika Srpska) llavors en lluita contra bosnio-musulmans i bosnio-croates.

L'ubicació de la SAO - ZS interrompia el ramal ferroviari i l'autopista que conectava Zagreb en l'est del país, ocupava part de la ciutat de Pakrac i amenaçava a Novska i Nova Gradiš@ka. En això radicava l'importància que tenia el sector per a Croàcia.[6]

La República Sèrbia de Krajina tenia tots els instruments d'un estat: eixèrcit, parlament, president, ministeris, moneda, sagells, etc. No obstant, tant en lo polític com en lo militar, era totalment depenent del respal de la República Federal Yugoslavo (RFY), a la qual pretenia mantindre's unida. Eixemple d'això era el sòu dels seus militars que era aportat pel JNA (Jugoslavia Narodna Armija).[7] Els serbocroatas no se sentien estrangers en els atres territoris controlats pels seus connacionals del restant de Yugoslàvia.

No obstant, el respal brindat des de Belgrat estava afectat per bloqueig comercial i militar que esta nació venia sofrint, en l'agreujant que els transports devien passar per territori bosnio (corredor de Posavina), també immers en el mateix conflicte. La situació econòmica era desastrosa: el combustible escassejava, les tendes i atres comerços estaven lliteralment buits, les medicines i insumos d'operació mèdica escassejaven i els diners circulants perdia el seu valor facial, es "evaporava" per acció de la hiperinflación.

La debilitat econòmica de la República Sèrbia de Krajina va afectar a la seua volta al Srpske Vojska Krajine (SVK). Ademés de sofrir una merma de personal per a atendre necessitats militars en Bòsnia, els seus soldats, majorment reservistas d'alvançada edat, es trobaven poc motivats, mal entrenats i pobremente equipats.[8]

Forces en combat

Eixèrcit de la República Sèrbia de Krajina (Srpske Vojska Krajine - SVK)

Artícul principal → Orde de Batalla de les Forces Sèrbies - Operació Bljesak.


En la zona d'operacions, les forces del Eixèrcit Serbi de la Krajina (Srpska Vojska Krajina - SVK) estaven centralisades en 18.° Cos, dependent del comando del SVK en Knin. El seu efectiu era de 4773, devent-li correspondre 8379 per quadro d'organisació per lo que la diferència en menys era del 47% en oficials, 138% en suboficials i 53% en soldats.[8]

Artícul principal → Orde de Batalla de les Forces Croates - Operació Bljesak.


Les tropes de terra a amprar-se estaven baix el Comando de Zona Operacional Bjelovar (ZZP). Contràriament, el bando croata, convençut de que lluitava per la seua sobirania, tenia una força altament motivada i entrenada. Des de l'arribe de les Forces de Nacions Unides, el HV havia pogut dispondre lliurement dels seus mijos al no tindre que amprar-els en la guerra que es lliurava en atres fronts. Si ben va deure traure'ls de la zona desmilitarizar (United Nations Protected Area– Sector West), la situació li va permetre, no solament entrenar adequadament les seues brigades, sino dotar-les en nou armament i doctrina.

Nacions Unides

Artícul principal → UNPROFOR - Sector Oest.

Un atre protagoniste són les Forces de Nacions Unides (UNPROFOR-UNCRO), presents des de 1992 per a assegurar la desmilitarisació del Sector i facilitar una solució política. Estes forces eren elements de manteniment de pau per lo que la seua missió no comprenia tancar el pas a forces atacants. La fracció estacionada en la UNPA-SW estava integrada per 2.788 persones de contingents vinguts d'Argentina (al nort), Jordània (al suroest) i Nepal (al surest).

Tres importants acorts deuen ser tinguts en conte després de l'establiment d'UNPROFOR en 1992:

  1. Cesación del fòc i fi d'hostilitats (29 de març de 1994). Inclou compromís de replec d'unitats i armes pesades a una distància prèviament acordada. Tal acort és d'escàs compliment a l'inici de l'operació Bjesak en Eslavonia Occidental.[9]
  2. Aspectes econòmics (2 de novembre de 1994). Permetria millorar les condicions de vida per a abdós bandos. Referent al SW, es va acordar l'abastiment d'aigua a Lipik i Pakrac i l'ocupació de l'autopista i la llínea férrea Zagreb – Okučani – Belgrat.[10]
  3. Aprovació d'un nou mandat per a la força. UNCRO (Operació de Nacions Unides per al restabliment de la confiança en Croàcia) entraria en funcions a partir del 31 de març de 1995, reemplaçant a UNPROFOR per a:
    • Portar a terme funcions determinades en l'acort de cessació del fòc i facilitar el compliment de l'acort econòmic
    • Facilitar l'implementació d'atres resolucions del Consell de Seguritat
    • Assistir en el control per monitoreo i reporte del creuament de personal militar, equips, armament i suministraments des de Bòsnia i Hercegovina i la República Federal de Yugoslàvia.
    • Facilitar l'entrega d'ajuda humanitària a Bòsnia i Hercegovina des del territori croata.[11]

Els dos contendents estaven en contra de la presència de Nacions Unides pero per raons distintes. Els serbis volien mantindre el statu quo pero sense presència de cap organisació internacional. Percebien que la migració d'UNPROFOR a UNCRO els perjudicava sensiblement puix reconeixia al seu territori com a part de Croàcia. Per l'atre costat, el 12 de giner de 1995, el president Croata Franjo El teuđman va anunciar davant la falta d'alvanç en les negociacions que UNPROFOR «encara que ha jugat un important rol en detindre la violència, és un fet indiscutido que la seua presència no proveïx les condicions per a establir una pau duradora en Croàcia».[12]

Referències

  1. ↑ País, Edicions El. «La Comunitat Europea, decidida a aplicar el pla de Vance i Owen aunquel s'oponguen els serbis», El País, 6 de maig de 1993. Consultat el 25 de febrer de 2020 (en es).
  2. ↑ Brigović, Ivan; Martinić Jerč@ić, Natko; Radoš, Ivan (4 de novembre de 2015). «20 godina vojno-redarstvene operacije Bljesak» (en hr). Hrvatski vojnik. Consultat el 25 de febrer de 2020.
  3. ↑ International Court of Justice (1 de març de 2001). «Case Concerning the Application of the Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide (Croatia v. Yugoslàvia). Memorial of the republic of Croatia - Volume 1.» pàg. 220. Archivat des de l'original, el 1 de setembre de 2018. Consultat el 31 d'agost de 2018.
  4. ↑ Republic of Serbian Krajina. Main Staff of the Serbian Army.«Commission Chanrged with Establishing Responsibility of the Orgazization for ther Fall of Western Slavonia».ICTY.Knin:
  5. ↑ Glenny, Misha (1996). 3ra (ed.). The fall of Yugoslàvia, New York: Pinguin Books, p. 81.
  6. ↑ (13 de juliol de 1995).«ICTY. Republic of Serbian Krajina. Main Staff of the Serbian Army. Commission Chanrged with Establishing Responsibility of the Orgazization for ther Fall of Western Slavinia.».Documente ICTY 0281-1094-0281-1105-EDt. doc/zv..Knin:
  7. ↑ Granić, Mat(30 de juny de 1995).«Carta del Ministre de RREE de la República de Croàcia el Representant Especial dels Drets Humans».United Nations.
  8. ↑ 8,0 8,1 Republic of Serbian Krajina. Main Staff of the Serbian Army.«Commission Chanrged with Establishing Responsibility of the Orgazization for ther Fall of Western Slavonia».ICTY.Knin:
  9. ↑ Secretari General de les Nacions Unides«Carta dirigida al President del Consell de Seguritat (S/1994/367). Acort de cesación del fòc del 29 de març de 1994.».United Nations.New York:
  10. ↑ Secretari General de les Nacions Unides(02 de decembre de 1994.).«Carta dirigida al President del Consell de Seguritat (S/1994/1375 ). Acort econòmic entre el Govern de Croàcia i les autoritats locals sèrbies.».United Nations.New York:
  11. ↑ Secretari General de les Nacions Unides(18 d'abril de 1995).«Informe del Secretari General presentat en compliment del paràgraf 4 de la Resolució 981 (1995) del Consell de Seguritat (S/1995/320).».New York:Punt IV(en espanyol)
  12. ↑ Secretary General(1995).«The situation in the occupied territories of Croatia - Report of the Secretary-General (A/50/64-S/1995/28, annex)».United Nations.(en inglés)

Bibliografia

  • Brigović, Ivan; Martinić Jerč@ić, Natko; Radoš, Ivan (2015). «Vojno Redarstvena Operacija Bljesak». Hrvatski memorijalno-dokumentacijski centar Domovinskog rata (Zagreb). Consultat l'1 de setembre de 2018.
  • Vasic, M. (n. d.). The Fall of Western Slavonia. Accedit l'1 de setembre de 2018, en http://www2.scc.rutgers.edu/serbiandigest/188/t188-2.htm. Vreme News Digest Agency No 188
  • Komlenovic, O. (1995, May 15). All Dzakula's Arrests. Retrieved September 1, 2018, from http://www2.scc.rutgers.edu/serbiandigest/189/t189-5.htm. Vreme News Digest Agency No 189
  • Vasovic, A. (1995, May 22). Western Slavonia Refugees Senar Grata. Retrieved September 1, 2018, from http://www2.scc.rutgers.edu/serbiandigest/190/t190-5.htm. Vreme News Digest Agency No 190.
  • Bianco, Gustavo. Operació "Bljesak" ("Llampada"). Buenos Aires: Escola Superior de Guerra, juliol-setembre de 2005