Pla Vance
El Pla Vance (en croata: Vancenov Pla, en serbi llatí: Vancenov Pla) va ser un pla de pau negociat per l'ex Secretari d'Estat d'Estats Units Cyrus Vance en novembre de 1991 durant la Guerra de l'Independència de Croàcia. Llavors, Vance era l'Enviat Especial del Secretari General de les Nacions Unides. Durant les negociacions, va ser assistit pel diplomàtic dels Estats Units Herbert S. Okun.
El pla va ser dissenyat per a implementar un alto el fuego, desmilitarizar parts de Croàcia que estaven baix el control dels serbocroatas i l'Eixèrcit Popular de Yugoslàvia (JNA), permetre la tornada dels refugiats i crear condicions favorables per a negociacions sobre una solució política permanent del conflicte resultant de la dissolució de Yugoslàvia.
El Pla Vance va derivar en dos acorts. El primer, conegut com l'Acort de Ginebra, va ser firmat per Yugoslàvia pel ministre de Defensa, General Veljko Kadijević, el president de Sèrbia Slobodan Milošević i el president Croata Franjo El teuđman en Ginebra, Suïssa, el 23 de novembre de 1991. Degut a que l'alto el fuego acordat en eixe moment no es va portar a terme, noves negociacions varen resultar en l'Acort d'Implementació del 2 de giner de 1992. Este, firmat en Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina, pel Coronel General JNA Andrija Rašeta i el ministre de defensa croata Gojko Šošak, va produir un alto el fuego durador, supervisat per la Força de Protecció de les Nacions Unides (UNPROFOR). Les parts no varen implementar completament els aspectes principals restants del Pla Vance.
Antecedents
- Artícul principal → Guerra de Croàcia.
En agost de 1990, es va iniciar un alçament dels serbis en Croàcia contra les autoritats de Zagreb. Es va centrar en les àrees en poblacions sèrbies significatives en l'interior de Dalmacia, en la ciutat de Knin,[1], en parts de les regions de Lika, Kordun i Banovina i en els assentaments d'Eslavonia Oriental.[2] Estes àrees varen ser declarades posteriorment com a Districte / Regió Autònoma de Krajina (SAO Krajina). En acabant de que la SAO va declarar la seua intenció d'unir-se a Sèrbia, el Govern de Croàcia la va declarar una organisació rebel.[3] En març de 1991, el conflicte es va intensificar, lo que va resultar en la Guerra de Croàcia i en les Guerres Yugoslavo.[4] En juny de 1991, Croàcia va declarar la seua independència que, junt en la d'Eslovènia varen generar la dissolució de Yugoslàvia.[5] Es va establir una moratòria de tres mesos per a l'independència de Croàcia[6] per lo que la declaració va tindre efecte el 8 d'octubre de 1991.[7]
La Guàrdia Nacional Croata ( - ZNG) es va formar en maig de 1991 degut a que l'Eixèrcit Popular Yugoslavo (Jugoslavenska Narodna Armija - JNA) va recolzar cada volta més a la SAO Krajina i la Policia Croata no va poder fer front a la situació. En novembre del mateix any, el ZNG va passar a denominar-se Eixèrcit Croata (, HV).[8] L'establiment de la Força Militar de Croàcia es va vore obstaculisada per un embargament d'armes de les Nacions Unides que es va establir en setembre de 1991.[9]
Els últims mesos de 1991 varen vore la lluita més feroç de la guerra, que va culminar en la Batalla dels Quarters,[10] el Sege de Dubrovnik[11] i la Batalla de Vukovar.[12]
Acort de Ginebra
El Pla Vance va ser el resultat d'una missió diplomàtica de Cyrus Vance, ex Secretari d'Estat dels Estats Units i després Enviat Especial del Secretari General de les Nacions Unides. Va ser assistit pel diplomàtic nortamericà Herbert Okun[13] i el Secretari General Adjunt de les Nacions Unides per a Assunts Polítics Especials, Marrack Goulding.[14] La missió es va enviar a Yugoslàvia en l'objectiu negociar el fi de les hostilitats en Croàcia a fins de 1991. El pla proponia un alto el fuego, la protecció de civils en àrees específiques designades com a Àrees Protegides de les Nacions Unides (UNPA) i una operació de manteniment de la pau de les Nacions Unides en Croàcia.[13]
El pla es va presentar per primera volta al President de Sèrbia, Slobodan Milošević quí ho va trobar totalment acceptable i va prometre que s'asseguraria de que el liderage de la Regió Autònoma Sèrbia de la Krajina (SAO Krajina) ho recolzara. El seu respal ho va brindar perque assegurava la preservació dels guanys territorials sèrbies de 1991, va retindre l'administració dels serbocroatas en les àrees a on es desplegaria el personal de manteniment de la pau i va permetre que JNA s'enfocara en Bòsnia i Hercegovina. Vance després es va reunir en el ministre de defensa yugoslavo General JNA Veljko Kadijević, qui també va respalar el pla, segons pareix, per insistència de Milošević.[13] Després el pla va ser acceptat pel president croata Franjo El teuđman,[13] per lo que l'Acort de Ginebra va ser firmat per La teuađman, Milošević i Kadijević en Ginebra, Suïssa, el 23 de novembre de 1991.[14] L'Acort era una condició prèvia per al desplegament de la força de pau de les Nacions Unides.[15] Comprenia quatre disposicions: el fi del bloqueig croata dels quarters de JNA, el retir de personal i equip de JNA de Croàcia, l'implementació d'un alto el fuego i la facilitació de l'entrega d'ajuda humanitària.[16]
Les parts de l'acort també varen acordar el desplegament d'una missió de manteniment de la pau en Croàcia, que després va ser autorisada per mig de Resolució 721 del Consell de Seguritat de les Nacions Unides del 27 de novembre[14] despuix d'una solicitut formal de desplegament de les forces de pau presentada pel govern yugoslavo el dia anterior.[17]
El Pla Vance es va aprovar de conformitat en la Resolució 721 com a part de l'Informe del Secretari General de les Nacions Unides presentat l'11 de decembre[18] aprovat per Resolució 724 (1991) del Consell de Seguritat de les Nacions Unides. Eixa resolució va determinar que les condicions necessàries per a desplegar el personal de manteniment de la pau encara no s'havien complit. En canvi, Nacions Unides va desplegar 50 oficials d'enllaç per a preparar la missió (Oficina Militar d'Enllaç de Nacions Unides en Yugoslàvia - UNMLOY)[19] mentres que el combat continuava.[20] El bloqueig dels quarters de JNA en territori controlat per Eixèrcit Croata (HV) es va mantindre fins a decembre de 1991.[21]
En l'última ronda de reunions de dèu dies, Vance va negociar un atre acort d'alto el fuego com un acort provisional respalat per un desplegament de forces de pau per a supervisar-ho.[22] L'últim obstàcul per a l'acort es va eliminar quan El teuđman va acordar alçar el bloqueig dels restants quarters de JNA en el territori controlat per HV el 25 de decembre. Açò va complir en les condicions de Kadijević per a l'implementació de l'alto el fuego i Milošević va declarar que no tenia objeccions al pla el 31 de decembre.[23]
Notes
- ↑ The New York Claves, 19 d'agost de 1990.
- ↑ ICTY, 12 de juny de 2007.
- ↑ The New York Claves, 2 d'abril de 1991.
- ↑ The New York Claves, 3 de març de 1991.
- ↑ The New York Claves, 26 de juny de 1991.
- ↑ The New York Claves, 29 de juny de 1991.
- ↑ Narodne novine, 8 d'octubre de 1991.
- ↑ EECIS, 1999, pp. 272–278.
- ↑ The Independent, 10 d'octubre de 1992.
- ↑ The New York Claves, 24 de setembre de 1991.
- ↑ Bjelajac y Žunec, 2009, pp. 249– 250.
- ↑ The New York Claves, 18 de novembre de 1991.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Armatta, 2010, pp. 194–196.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Trbovich, 2008, p. 299.
- ↑ Marijan, May 2012, p. 120.
- ↑ Armatta, 2010, p. 196.
- ↑ UN, 27 de novembre de 1991.
- ↑ UN, 11 de decembre de 1991.
- ↑ Ramcharan, 1997, p. 59.
- ↑ The New York Claves, 3 de giner de 1992.
- ↑ Bjelajac y Žunec, 2009, p. 246.
- ↑ CIA, 2002, p. 106.
- ↑ Sell, 2002, pp. 154–155.
Referències
- Llibres
- Ahrens, Geert-Hinrich (2007). Diplomacy on the Edge: Containment of Ethnic Conflict and the Minorities Working Group of the Conferences on Yugoslàvia, Washington, D. C.: Woodrow Wilson Center Press. ISBN 978-0-8018-8557-0.
- Armatta, Judith (2010). Twilight of Impunity: The War Crimes Trial of Slobodan Milosevic, Durham, North Carolina: Duke University Press. ISBN 978-0-8223-4746-0.
- (2003) «Massacring in Front of a Blind Audience? Italian Public Opinion and Bòsnia», International Public Opinion and the Bosnio Crisis, Lanham, Maryland: Lexington Books, pp. 173–218. ISBN 978-0-7391-0480-4.
- Biondich, Mark (2004). «Croatia», Richard C. Frucht (ed.). Eastern Europe: An Introduction to the People, Lands, and Culture, Santa Barbara, Califòrnia: ABC-CLIO. ISBN 978-1-57607-800-6.
- Bjelajac, Mile (2009). «The War in Croatia, 1991–1995», Charres W. Ingrao (ed.). Confronting the Yugoslav Controversies: A Scholars' Initiative, West Lafayette, Indiana: Purdue University Press. ISBN 978-1-55753-533-7.
- Central Intelligence Agency, Office of Russian and European Analysis (2002). Balkan Battlegrounds: A Military History of the Yugoslav Conflict, 1990–1995, Washington, D. C.: Central Intelligence Agency. OCLC 50396958.
- Denitch, Bogdan (1996). Ethnic nationalism: the tragic death of Yugoslàvia, Minneapolis, Minnesota: University of Minnesota Press. ISBN 978-0-8166-2947-3.
- (1999) Eastern Europe and the Commonwealth of Independent States, London, England: Routledge. ISBN 978-1-85743-058-5.
- Hoare, Marko Attila (2010). «The War of Yugoslav Succession», Central and Southeast European Politics Since 1989, Cambridge University Press. ISBN 978-1-139-48750-4.
- Libal, Michael (1997). Limits of Persuasion: Germany and the Yugoslav Crisis, 1991–1992, Westport, Connecticut: Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-275-95798-8.
- Nambiar, Satish (2001). «UN peacekeeping operations in the former Yugoslàvia – from UNPROFOR to Kosovo», United Nations peacekeeping operations: ad hoc missions, permanent engagement, United Nations University Press. ISBN 978-92-808-1067-7.
- (1997) The International Conference on the Former Yugoslàvia: Official Papers, Volume 1, BRILL. ISBN 978-90-411-0429-8.
- Sell, Louis (2002). Slobodan Milosevic and the Destruction of Yugoslàvia, Durham, North Carolina: Duke University Press. ISBN 978-0-8223-3223-7.
- Trbovich, Ana S. (2008). A Llegal Geography of Yugoslàvia's Disintegration, Oxford, England: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-533343-5.
- Artículs de revistes científiques
- Brigović, Ivan. “Odlazak Jugoslavenske narodne armije s područja Zadra, Šibenika i Splita krajem 1991. i početkom 1992. godine” [Departure of the Yugoslav People's Army from the area of Zadar, Šibenik and Split in clapix 1991 and early 1992] (Croatian). Journal of Contemporary History 43 (2): 415–452. Croatian Institute of History. ISSN 0590-9597.
- Marijan, Davor. “The Sarajevo Ceasefire – Realism or strategic error by the Croatian leadership?”. Review of Croatian History 7 (1): 103–123. Croatian Institute of History. ISSN 1845-4380.
- Reportes de notícies
- Bellamy, Christopher. Croatia built 'web of contacts' to evadix weapons embargament. Archivate ab le original le 10 de novembre de 2012.
- Cowell, Alan. Serbs and Croats: Seeing War in Different Prisms. Archivate ab le original le 13 d'octubre de 2013.
- Engelberg, Stephen. Belgrade Sends Troops to Croatia Town. Archivate ab le original le 2 d'octubre de 2013.
- Roads Sealed as Yugoslav Unrest Mounts. Archivate ab le original le 21 de setembre de 2013.
- Sudetic, Chuck. Rebel Serbs Complicate Rift on Yugoslav Unity. Archivate ab le original le 2 d'octubre de 2013.
- Sudetic, Chuck. 2 Yugoslav States Vote Independence To Press Demands. Archivate ab le original le 29 de juliol de 2012.
- Sudetic, Chuck. Conflict in Yugoslàvia; 2 Yugoslav States Agree to Suspend Secession Process. Archivate ab le original le 14 de juny de 2013.
- Sudetic, Chuck. Croats Concedix Danube Town's Loss. Archivate ab le original le 14 de novembre de 2013.
- Sudetic, Chuck. Yugoslav Factions Agree to O. N. Pla to Halt Civil War. Archivate ab le original le 14 de juny de 2013.
- Davor Butković. 15 godina nakon Oluje: Bisme li dobili rat bez El teuđmana? [15 years after the Storm: Would we have won the war without El teuđman?] (in (Croatian)). Archivate ab le original le 25 d'agost de 2010.
- Atres fonts
- «Chapter VIII: Regional Arrangements». United Nations.
- Nazor, Davant. «Dokumenti o odgovornosti Srbije za agresiju na Hrvatsku» (en croatian). Hrvatski vojnik. Ministry of Defence (Croatia). Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2013.
- “Odluka” [Decision] (Croatian) . Narodne novine (53). Narodne novine. ISSN 1333-9273.
- «Report of the Secretary-General pursuant to Security Council Resolution 721 (1991)» (PDF). United Nations.
- «Resolució 721 (1991)». United Nations.
- «Resolution 743 (1992)». NAT.
- «The Prosecutor vs. Milan Martic – Judgement» (PDF). International Criminal Tribunal for the former Yugoslàvia (12 de juny de 2007).
- «United Nations Protection Force». Department of Public Information, United Nations. Archivat des d'el original, el 11 de novembre de 2013.
- “Domovinski rat: Spomenar 3. – 9. siječnja” [Guerra Pàtria: Memoràndum 3 - 9 de giner] (Croatian) . Dom i svijet (407). Croatian Information Centre.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plan Vance» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.