Anar al contingut

OpenID

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Logotip d'OpenID.

OpenID és un estàndart d'identificació digital descentralisat, en el que un usuari pot identificar-se en una pàgina web a través d'una URL (o un XRI en la versió actual) i pot ser verificat per qualsevol servidor que soporte el protocol.

En els llocs que soporten OpenID, els usuaris no tenen que crear-se un nou conte d'usuari per a obtindre accés. En el seu lloc, solament necessiten dispondre d'un identificador creat en un servidor que verifique OpenID, cridat proveïdor d'identitat o IdP.

El proveïdor d'identitat pot confirmar l'identificació OpenID de l'usuari a un lloc que soporte este sistema.

A diferència d'atres arquitectura Single Sign-On, OpenId no especifica el mecanisme d'autenticació. Per lo tant, la seguritat d'una conexió OpenId depén de la confiança que tinga el client OpenID en el proveïdor d'identitat. Si no existix confiança en el proveïdor, l'autenticació no serà adequada per a servicis bancaris o transaccions de comerç electrònic, no obstant el proveïdor d'identitat pot usar autenticació forta podent ser usada per a dits fins.

OpenID està guanyant força per l'anunci d'alguns llocs grans, com Technorati de l'adopció d'este sistema.[1] El software MediaWiki conta en una extensió per a permetre accés per OpenID,[2] pero de moment no s'usa en els servidors de Wikipedia.

Desenroll

El sistema OpenID va ser desenrollat originalment per Brad Fitzpatrick de LiveJournal, encara que David Recordon de VeriSign, Josh Hoyt de JanRain i Dick Hardt de Sxip són ara coautores. Les futures especificacions d'OpenID seran desenrollades en una meritocracia basades en la llista de distribució. Per a recolzar l'implantació d'OpenID, un grup d'empreses va anunciar en agost de 2006 un programa de contribucions de desenroll, oferint 5000$ als primers dèu proyectes de software lliure que implemente total compatibilitat en OpenID.

A partir de la versió 1.1, OpenID utilisa el protocol de busca de servicis Yadis. En decembre de 2007 va vore la llum la versió 2.0 de l'Autenticació OpenID[3]).

Terminologia

Un glossari bàsic dels térmens usats en OpenID:

Usuari final
la persona que vol accedir en la seua identitat a un lloc.
Identificador
l'URL o XRI elegida per l'usuari final com el seu identificador OpenID.
Proveïdor d'identitat
Un proveïdor de servicis que oferix registre d'URL o XRI OpenID i proveïxen autenticació OpenID.
Part confident
el lloc que vol verificar l'identitat de l'usuari final.

Cóm funciona OpenID

Un lloc web, com , que desija oferir accés als seus visitants a través d'OpenID, instala un formulari d'identificació en alguna de les seues pàgines. A diferència dels típics formularis d'identificació que pregunten a l'usuari pel seu nom i contrasenya, en este cas solament existix un camp per a l'identificador OpenID. El lloc web pot optar per mostrar un chicotet logo OpenID junt al camp. Este formulari estarà conectat a una implementació de la biblioteca client OpenID.

Si, per eixemple, Alicia vol accedir a usant l'identificador OpenID 

que ella prèviament ha registrat en el proveïdor d'identitat , simplement va a  i tecleja  en la caixa d'identificació d'OpenID. A partir de la versió 2.0 de l'autenticació OpenID (i en algunes de les implementacions d'OpenID 1.1) Alicia també pot identificar-se teclejant un i-nomene com  o .

Si l'identificador és una URL, la primera cosa que deu realisar la part () és transformar-la a una forma canònica, del tipo . En OpenID 1.0, la part confident solicita llavors la pàgina web situada en dita URL i, via una etiqueta HTML d'enllaç, descobrix que el servidor del proveïdor és, suponent-se, . També descobrix si deu o no usar una identitat delegada (vore més avall). A partir d'OpenID 1.1, el client realisa el descobriment d'estes senyes solicitant el 'document XRDS (també cridat document Yadis) en el tipo de contingut , que pot estar disponible en dita URL i que sempre estarà disponible a través d'una XRI.

Hi ha dos modos per mig dels quals la part confident pot comunicar-se en el proveïdor d'identitat:

  • , el qual està orientat a l'identificació automàtica i en el que tota comunicació entre els dos servidors es realisa com una tasca de fondo, sense que l'usuari siga conscient d'això;
  • , en el que l'usuari es comunica directament en el servidor proveïdor usant el mateix navegador web que ampra per a accedir al lloc de la part confident.

La segona opció és més popular en la Web; també pot succeir que un termine convertint-se en un si l'operació no pot automatisar-se.

En primer lloc, la part confident i el proveïdor (opcionalmente) establixen un secret compartit, que la part confident s'encarrega d'almagasenar. Si s'ampra , la part confident redirigix el navegador web de l'usuari cap al proveïdor. En l'eixemple, el navegador d'Alicia seria redirigit a de manera que Alicia poguera autenticarse contra el proveïdor.

El método d'autenticació pot variar, pero normalment un proveïdor OpenID demana una contrasenya (i llavors possiblement almagasena la sessió de l'usuari usant cookies, tal i com fan molts llocs en autenticació basada en contrasenya). En cas que Alicia no tinga una sessió activa en , est li solicitarà la seua contrasenya. Una volta tinga la sessió oberta el servidor li preguntarà sobre la confiança que li oferix (la pàgina designada per com a destí al que l'usuari deuria tornar despuix de completar l'autenticació per a rebre els detalls de la seua identitat). Si ella respon positivament, l'autenticació OpenID es considera exitosa i el navegador és redirigit a la pàgina de tornada indicada en les credencials otorgades. Si Alicia decidix no fiar-se del lloc de la part confident, el navegador també serà redirigit, pero es notificarà del rebuig a la part confident, de manera que com a contrapartida es negarà a autenticar a Alicia.

No obstant, el procés de no ha terminat encara perque en esta etapa, no pot decidir si les credencials rebudes realment varen ser rebudes des de . Si ells havien establit prèviament un secret compartit, el consumidor pot validar el secret compartit rebut en les credencials que tinguera guardades prèviament. Cada consumidor és anomenat en estat perque guarda el secret compartit entre sessions. En comparació, un consumidor sense estat o mut deurà fer una petició més a fondo () per a assegurar-se que les senyes varen vindre de veres de .

En acabant de que l'identificador d'Alicia haja segut verificat, ella serà considerada registrada en com . El lloc pot llavors guardar la sessió o, si este és el seu primer registre, demanar a Alicia que introduïxca informació específica per a per a terminar el registre.

Fundació OpenID

La Fundació OpenID (en els Estats Units), aixina com la seua filial OpenID Europe,[4] es varen crear en 2007. És una organisació sense ànim de lucre el paper del qual és l'organisació i el desenroll del framework OpenID per a la comunitat, aixina com administrar la seua propietat intelectual.

Identificadors OpenID

A partir de la versió 2.0 de l'autenticació OpenID (i en algunes de les implementacions d'OpenID 1.1), hi ha dos tipos d'identificadors: URLs i XRIs.

URLs

Hi ha dos formes d'obtindre una URL OpenId vàlida que puga usar-se per a registrar-se en tots els llocs que soporten OpenID.

  1. Primer, usar una URL existent que tu controls (com el teu blog o pàgina personal), i si saps editar HTML, podràs insertar les etiquetes (tags) OpenID apropiades en el còdic seguint les instruccions de les bml especificacions d'OpenID. cal comentar que usant un subdomini podràs fer que el teu OpenID siga més fàcil d'escriure, pero no és necessari.
  1. Segon, registrar el teu identificador OpenID en un proveïdor d'identitats. Estos oferixen la possibilitat de registrar URLs (habitualment tercers nivells de domini) configurades automàticament per a utilisar-se en servicis d'autenticació OpenID.

XRIs

(Artícul principal: XRI)

Els XRIs són un nou sistema d'identificació en Internet, dissenyat específicament per a identitats digitals de domini creuat. Els XRIs són de dos formes i-nomenes i i-números que són habitualment registrats simultàneament com a equivalents. Els I-noms són reasignables (semblats a noms de domini), mentres que els i-números mai són reasignados. Quan un i-nomene XRI és usat com un identificador OpenID, est és resolt immediatament per l'i-número equivalent (l'element CanonicalID d'un document XRDS). Este i-número és l'identificador OpenID almagasenat per la part confident. D'esta manera l'usuari i la part confident estan protegits contra els canvis d'identitat que podrien succeir en una URL basada en un nom DNS reasignable.

Crítiques

OpenID ha rebut numeroses crítiques de base, relatives a problemes des de distints àmbits, pero en especial de seguritat i privacitat. L'unificació de totes les identitats comporta alts riscs, unit a que el servidor d'identitat coneixerà totes les web que es visiten cada dia. És més, si es comprometera la seguritat de l'ordenador usuari o del servidor, tota la vida digital de l'usuari quedaria desprotegida.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Technorati Announces Support for Open ANEU» (en en-us). TechCrunch. Consultat el 2021-05-03.
  2. ↑ «Extension:OpenID - MediaWiki» (en en). www. mediawiki. org. Consultat el 2021-05-03.
  3. ↑ http://www.error500.net/openid-2_0 OpenID 2.0
  4. ↑ http://openideurope.eu/
  5. ↑ http://idcorner.org/2007/08/22/the-problems-with-openid/

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=OpenID&oldid=1608749»