OAuth

OAuth

Open Authorization és un estàndart obert que permet fluix simples d'autorisació per a llocs web o aplicacions informàtiques. Es tracta d'un protocol propost per Blaine Cook i Chris Messina, que permet autorisació segura d'una API de modo estàndar i simple per a aplicacions d'escritori, mòvils i web.

OAuth logo

OAuth permet a un usuari del lloc A (proveïdor de servici) compartir la seua informació en el lloc B (cridat consumidor) sense compartir tota la seua identitat. Per a desenrolladors de consumidors, OAuth és un método d'interactuar en senyes protegides i publicar-els. Per a desenrolladors de proveïdors de servici, OAuth proporciona als usuaris un accés a les seues senyes al mateix temps que protegix les credencials del seu conte. Este mecanisme és utilisat per companyies com Google, Facebook, Microsoft, Twitter i Github per a permetre als usuaris compartir informació sobre les seues contes en aplicacions de tercers o llocs web.

Història

OAuth va començar en novembre de 2006, quan Blaine Cook desenrollava l'implementació d'OpenID per a Twitter. Mentrestant l'empresa Ma. gnolia, en un servici de marcadors socials, necessitava una solució que permetera als seus membres en OpenID autorisar widgets en el dashboard per a accedir al seu servici. És llavors quan Blaine Cook, Chris Messina i Larry Halff de Ma. gnolia (ara Gnolia) es varen reunir en David Recordon per a discutir l'us d'OpenID en les API de Twitter i Ma. gnolia per a delegar l'autenticació. Varen aplegar a la conclusió de que no existia cap estàndart obert per a delegar accés a les API.

En abril de 2007 es va crear el grup de discussió d'OAuth, per a que el chicotet grup de desenrolladors escriguera un borrador de proposta per a un protocol obert. DeWitt Clinton de Google es va enterar del proyecte OAuth i es va mostrar interessat en recolzar l'esforç. L'equip va terminar el borrador inicial de l'especificació en juliol de 2007. Eren Hammer-Lahav es va unir i va coordinar les diverses contribucions a OAuth, creant una especificació més formal. El borrador definitiu Oauth Core 1.0 es va publicar el 3 d'octubre de 2007.

OAuth 2.0

OAuth 2.0 no és compatible en OAuth 1.0. OAuth 2.0 proporciona fluix d'autorisació específics per a aplicacions web, aplicacions d'escritori, teléfons mòvils i dispositius de sala d'estar. L'especificació i associats són desenrollats pel IETF OAuth WG. El marc principal va ser publicat en octubre de 2012.

La Graph API de Facebook només admet OAuth 2.0. Google admet OAuth 2.0 com el mecanisme d'autenticació recomanat per a totes les seues API. Microsoft també admet OAuth 2.0 per a vàries API i el seu servici Azure Active Directory, que s'utilisa per a protegir moltes API de Microsoft i de tercers. Github només admet OAuth 2.0 com a mecanisme d'autenticació per a les seues API. El marc OAuth 2.0 i l'us del token portador (En anglés: The OAuth 2.0 Framework and Bearer Token Usage) es varen publicar en octubre de 2012.

Vore també

OpenID DataPortability