Anar al contingut

Omega Speedmaster

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Omega Speedmaster és una llínea de rellonges de polsera cronógrafs produïda per la firma suïssa Omega, que els va introduir en 1957. Des de llavors, s'han comercialisat numerosos models baix la marca Speedmaster. L'astronauta Walter Schirra va ser la primera persona en usar un en l'espai en 1962, durant la missió Mercury Atles 8.[1] El Speedmaster Professional de corda manual, o Moonwatch, és el més conegut i el de major producció. Es va usar durant el primer passejada espacial nortamericana com a part de la missió Gemini 4 de la NASA, i va anar el primer rellonge utilisat per un astronauta que va caminar sobre la Lluna durant la missió Apolo 11.[2][3][4] Ademés, seguix sent un dels rellonges calificats per la NASA per a vols espacials, i l'únic calificat per a activitats en l'espai.[5] La llínea Speedmaster també inclou atres models, tant analògics-digitals com automàtics mecànics.[6][7]

Desenroll inicial

Moviment Omega calibre 321

El Speedmaster no va ser dissenyat originalment per a l'exploració espacial. En el seu lloc, es va presentar en 1957 com un cronógraf deportiu i de carreres, seguint l'eixemple dels primers cronógrafs de les décades de 1920 i 1930, incloent l'Omega 28.9, el primer cronógraf de polsera chicotet de la firma, que va complementar la posició de la companyia com cronometrador oficial dels Jocs Olímpics.[8][9] El primer model Speedmaster, la referència CK 2915, estava equipat en el moviment Omega Calibre 321. Este moviment va ser desenrollat en 1946 per Albert Piguet de Lemania, empresa adquirida en 1932 per l'empresa matriu d'Omega, SSIH. El nom "Speedmaster" es va falcar a partir del nou bisell del model (en acer inoxidable espalmat) en una escala taquimétrica i per la convenció establida per atres marques anteriors d'Omega, com Seamaster i Railmaster. El model va establir el sagell distintiu de la série: el triple registre de 12 hores, disseny de cronógraf, cristal abovedado de plexiglas (denominat Hésalite) i marcadors d'índex senzills d'alt contrast. Pero, a diferència de la majoria dels models Speedmaster posteriors, utilisava el conjunt d'agulles de flecha ampla d'Omega. En 1959, es va llançar una segona versió, la CK 2998 d'alumini, en bisell negre de base 1000 i, posteriorment, la 2998-2, en bisell taquimétrico de base 500 i agulles alfa. Esta es va actualisar en 1963 en les referències ST 105.002, que conservava les agulles alfa, i menys d'un any despuix, la ST 105.003, en agulles bastó rectes, i la ST 105.012, el primer Speedmaster en la denominació "Professional" en l'esfera, en una caixa asimètrica per a protegir els pulsadores i la corona del cronógraf. Tots els primers Speedmaster utilisaven el mateix moviment Calibre 321, que solament va ser reemplaçat en 1968/1969 en l'introducció del moviment Calibre 861, utilisat en el rellonge llunar. Els rellonges utilisats per a la missió Apolo 11 varen ser les versions 321 "pre-Lluna" de 1967.

Pilots

Els rellonges Speedmaster que usanron els astronautes Walter M. Schirra (Missió Mercury Sigma 7, 1962), Richard F. Gordon, Jr. (Apolo 12, 1969) i Thomas P. Stafford (Gemini 6A, 1965)
Ed White portant un Omega Speedmaster en una eixida a l'espai durant la missió Gemini 4

Els cronógrafs es varen desenrollar inicialment per al seu us en artilleria de combat, pero pronte es varen convertir en indispensables per al seu us en vehículs d'alt rendiment, especialment pels pilots d'aviació, pero més vesprada també pels pilots de carreres.[10][11][12][13] Els submarinistes, que també depenien en gran mida de la medició del temps en fraccions de segon, per a lo que essencialment era viajar a cegues, eren coneguts per l'us de cronógrafs. La capacitat de cronometrar, i per lo tant de calibrar, el consum de combustible, la trayectòria i atres variables permetia viages més eficients, aixina com millors pilots i pilots de carreres. Quan el president Dwight D. Eisenhower va decretar que l'única opció permesa per a les tripulacions del programa Mercury serien els pilots de proves, l'inclusió d'algun tipo de cronógraf estava pràcticament assegurada.[14]

Us en l'espai

Proves de calificació

Tres anys abans de la calificació oficial del Speedmaster per al vol espacial, l'astronauta Walter M. Schirra va dur el seu CK 2998 personal a bordo de la nau espacial Mercury Atles 8 (Sigma 7) el 3 d'octubre de 1962.[15] Eixe mateix any, segons una anècdota apócrifa repetida en materials de prensa i publicacions especialisades d'Omega, es varen adquirir furtivamente varis rellonges de polsera cronógrafs comercials a Corrigan's, una joyeria d'Houston, per a evaluar el seu us en els programes Géminis i Apolo.[15][16] James Ragan, exingeniero de la NASA responsable de les proves dels instruments dels vols Apolo, va contradir esta història, calificant-la de "invenció total". En el seu lloc, es varen solicitar ofertes oficialment a vàries marques ya conegudes pels pilots que s'unien al creixent cos d'astronautes. Entre les marques que es varen considerar oficialment es trobaven Breitling, Rolex i Omega, aixina com unes atres que produïen cronógrafs mecànics.[17][18] Hamilton va presentar un rellonge de bojaca i va ser descalificat, quedant tres contendents: Rolex, Longines-Wittnauer i Omega. Tots estos rellonges varen ser somesos a proves en condicions extremes:

  • Alta temperatura: 48 hores a 160 °F seguides de 30 minuts a 200 °F
  • Baixa temperatura: Quatre hores a 0 °F
  • Cicles de temperatura en condicions de casi buit: quinze cicles de calfament a 160 °F durant 45 minuts, seguits de refredat a 0 °F durant 45 minuts a 10 −6 atm
  • Humitat: 250 hores a temperatures entre 68 °F i160 °F en una humitat relativa del 95 %
  • Entorn d'oxigen: 100 % d'oxigen a 0,35 atm i 71 °C durant 48 hores
  • Impacte: Sis cicles d'11;ms a 40 g, en chocs des de diferents direccionar
  • Acceleració llineal: d'1 a 7,25 g en 333 segons
  • Baixa pressió: 90 minuts a 10 −6 atm en 160 °F, seguits de 30 minuts a 200 °F
  • Alta pressió: 1,6 atm durant una hora
  • Vibració: tres cicles de 30 minuts de vibració, variant de 5 a 2000 Hz en un impuls mínim de 8,8 g
  • Soroll acústic: 30 minuts a 130 dB, de 40 a 10 000 Hz

Tots els cronógrafs provats eren models mecànics de corda manual. Ni el primer cronógraf automàtic ni el primer rellonge de cuarzo estarien disponibles fins a 1969, molt despuix de l'inici del programa espacial. L'evaluació va concloure en març de 1965 en la selecció del Speedmaster, que va superar les proves mantenint-se en gran mida dins dels 5 segons diaris de precisió.[15][17][19]

Programa Gemini

Virgil I. Grissom i John Young varen lluir els primers Speedmasters oficialment calificats en la missió Gemini 3 el 23 de març de 1965. En juny d'eixe any, Ed White va realisar el primer passejada espacial nortamericana durant la missió Gemini 4 en un Speedmaster 105.003 subjecte a la mànega esquerra de la seua trage espacial G4C.[15] Per a acomodar el trage espacial, el rellonge es va fixar per mig d'una correja llarga de nailon assegurada en un tancament de velcro. En dur-ho en la nina, la correja podia enrollarse vàries voltes per a acurtar-la.[15] Segons Omega, la companyia es va sorprendre en descobrir el paper del Speedmaster al vore una fotografia de la passejada espacial. No obstant, els formularis de demanat enviats per l'Oficina d'Adquisicions de Respal de Vol Gemini 4 de la NASA als agents nortamericans d'Omega en 1964 sugerixen que esta anècdota podria ser exagerada.[8] Estes imàgens s'usarien àmpliament en els materials de la publicitat d'Omega entre 1965 i 1967, establint la conexió popular entre el Speedmaster i l'exploració espacial.[20] Els Speedmaster es varen entregar a totes les tripulacions de les missions Gemini posteriors, fins al final del programa en 1966.

Erro al crear miniatura:
Buzz Aldrin portant un Omega Speedmaster durant la Missió Apolo 11

Programa Apolo

Erro al crear miniatura:
Speedmaster ref. 145.012 (1967)

En 1966, la referència 105.012 del Speedmaster es va actualisar a la referència 145.012. Estos dos models serien les dos referències del Speedmaster que se sap que varen usar els astronautes de les missions Apolo en la Lluna, els "rellonges llunars" originals.[15] Estos models es varen utilisar durant les primeres etapes del programa Apolo tripulat i varen aplegar a la Lluna en l'Apolo 11. Irònicament, estos i els models anteriors es coneixen informalmente com Speedmasters "pre-Llunars", ya que la seua fabricació és anterior als alunizajes i carixen de l'inscripció que duen els models posteriors: "El primer rellonge usat en la Lluna". Encara que el comandant de l'Apolo 11, Neil Armstrong, va anar el primer en chafar la Lluna, va deixar la seua Speedmaster 105.012 dins del mòdullunar com a recanvi, degut a que el cronómetro electrònic del mòdullunar havia fallat.[21] Buzz Aldrin va decidir usar el seu, i aixina el seu Speedmaster es va convertir en el primer rellonge usat en la Lluna. Més tart, va escriure sobre la seua decisió:

Era opcional usar-ho mentres caminàvem per la superfície llunar... poques coses són menys necessàries en caminar per la Lluna que saber qué hora és en Houston, Texas. No obstant, com m'agraden els rellonges, vaig decidir nugar-me el Speedmaster a la nina dreta, al voltant de l'exterior del meu voluminós trage espacial.[21]

Erro al crear miniatura:
Jack Swigert en un Speedmaster, abans dellançament del Apolo 13 (8 d'abril de 1970)

El Speedmaster d'Aldrin es va perdre durant l'enviament quan ho va remetre a l'Institució Smithsonian. El seu número de referència era ST105.012,[22] encara que a voltes s'indica erròneament que la referència era 145.012. Per a commemorar l'èxit de la missió Apolo 11, ellavors president Richard Nixon va rebre un Omega Speedmaster d'or ref. BA 145.022 com a regal. Estos varen ser els primers Omega Speedmaster d'or de l'història, i solament es varen fabricar 1014 eixemplars. El de Nixon duya gravat "RICHARD M. NIXON", "per a commemorar la conquista de l'espai per part de l'home en el temps, a través del temps, a temps" i "PRESIDENT DELS ESTATS UNITS". Es va fer un fet famós que el president rebujara el regal alegant el seu alt valor.[23]

En 1970, en acabant de que l'Apolo 13 quedara inutilisat pel trencament d'un tanc d'oxigen del mòdul de servici, el Speedmaster de Jack Swigert es va utilisar per a cronometrar l'arrancada crítica de 14 segons,[24] utilisat en la propulsió del mòdullunar, lo que va permetre la tornada segura de la tripulació.[25][26] En reconeiximent a este guany, Omega va rebre el Premi Snoopy dels astronautes de l'Apolo 13 pel seu "dedicació, professionalitat i destacades contribucions en apoyo d'el primer Proyecte d'Alunizaje Tripulat d'Estats Units".[27][28]

En 1971, el Speedmaster del comandant del Apolo 15 Dave Scott va perdre el seu cristal de Polimetilmetacrilato durant la segona passejada sobre la lluna. Per a la tercera eixida, l'última passejada sobre la superfície llunar, va usar un cronógraf Bulova (número de model 88510/01 en correja de velcro, número de peça SEB12100030-202) que no formava part de l'equip habitual de la missió i que havia accedit a evaluar per a l'empresa a petició d'un amic.[29][30] Pels interessos comercials involucrats i a la revelació del incident del sagell postal de l'Apolo 15, la NASA va ocultar el nom de Bulova durant anys. També existix evidència de que els Rolex GMT es varen utilisar com a rellonges personals de recanvi en les missions Apolo 13 i 14.[31]

Ademés dels rellonges entregats a la tripulació, l'Apolo 17 va dur un Speedmaster adicional a l'òrbita llunar com a part de l'experiment de fluix de calor i convecció realisat pel pilot del mòdul de mando Ronald Evans.[32][33] Este rellonge es va vendre per 23.000 dólars en una subasta de la casa Heritage en 2009.[34]

Models posteriors

Erro al crear miniatura:
Moviment Omega calç. 1861

En 1968, el venedor de segurs nortamericà Ralph Plaisted i tres companyers varen formar la primera expedició confirmada en aplegar al pol nort en motonieve. L'equip va utilisar en èxit els mateixos Omega Speedmaster de referència 145.012 que el programa Apolo, junt en el sextant per a la navegació.[35]

També en 1968, Omega va transformar el moviment calibre 321 en el nou calibre 861, també dissenyat per Albert Piguet, en l'introducció del Speedmaster de referència 145.022. El 861 era molt similar al 321, pero va substituir el seu mecanisme de conmutación en roda de columna per un de levas i va aumentar la freqüència de 18.000 a 21.600 alternances per hora. La majoria dels rellonges Speedmaster Professional des de 1968 fins a l'actualitat han amprat variants d'este moviment, incloent el modern calibre 1861 rodiado i els calibres d'exhibició decorats 863 i 1863. Des de llavors, s'ha produït de forma contínua un model Speedmaster Professional estàndar en cristal de plexiglás, fondo de caixa sòlit en protecció antivibración i antimagnética, escala taquimétrica, sense complicacions de data ni dia, i accionado per un moviment basat en el calibre 861. Els indicadors fosforescentes a pur de triti de les manetes i els índexs dels rellonges originals es varen reemplaçar a finals de la década de 1990 per pigments no radiactius, pero el disseny, les dimensions i el mecanisme fonamentals d'estos rellonges s'han mantingut inalterados. D'esta forma, la llínea bàsica del Speedmaster ha mantingut la seua habilitació per a missions espacials i activitats extravehiculares (EVA) de la NASA, despuix de la seua revaluació en 1972 i per al seu us en el programa del Transbordador Espacial en 1978.[36] El model actual és la referència 311.30.42.30.01.005 (des de 2014).[37]

Erro al crear miniatura:
Edició numerada (no llimitada) del Speedmaster, en fondo d'exhibició que mostra un cronógraf decorat calibre 864
  • Omega ha produït un gran número de variants commemoratives i d'edició llimitada del disseny bàsic d'el "Moon watch", celebrant aniversaris i events importants, adornades en els diferents imàgens de les missions espacials per a les que es va fabricar o evocant les seues raïls en l'automovilisme en diversos patrons de competició. També ha llançat numerosos models fabricats en diversos metals preciosos, joyes i colors d'esfera alternatius per al mercat de lux.[38]

allarc dels anys, Omega també ha buscat millorar els aspectes funcionals del Speedmaster Professional bàsic. En 1969, va produir el Speedmaster Professional Mk II, en torres revestides i un cristal mineral pla antirreflectante. En 1970 va llançar el Proyecte Alaska baix la direcció de Pierre Chopard, que va canviar l'esfera del Speedmaster Professional original de negra a blanca i va crear una caixa d'alumini anodizado extraíble per a protegir el rellonge d'un ranc més ampli de temperatures.[39] En 1971 i 1973, Omega va optar per mecanismes automàtics en els models Speedmaster Automatic MkIII i MkIV, junt en el Cronómetro Electrònic Speedsonic (comercialisat com Speedmaster) i atres cronógrafs no Speedmaster, com l'Omega Bullhead. No obstant, cap d'estos models va resultar tan popular ni durador com el Speedmaster Professional bàsic "Moon watch". Diversos tipos de rellonges han utilisat la marca Speedmaster, incloent numerosos models automàtics en dia i data, la llínea Speedsonic en moviment de diapasón i el Speedmaster Quartz digital en pantalla LCD (el Speedsonic i el Speedmaster LCD també varen contar en prototips en séries de dèu eixemplars cada u en el marc del proyecte Alaska, pero la NASA no els va adoptar). El Speedmaster X-33 digital-analògic es va fabricar en 1998, sent calificat per a missions espacials per la NASA. Este model va volar en l'estació espacial Mir i en el transbordador espacial Columbia durant la missió STS-90 eixe mateix any. En setembre de 2019, Omega va presentar una reedició del calibre 321, dissenyat per a replicar el mateix mecanisme i disseny que el 321 original. Es va produir en metals moderns i fabricació assistida per computadora en un taller especial. Més recentment, en giner de 2021, Omega va anunciar l'actualisació del Speedmaster Professional de producció estàndar en un nou moviment i una sotil actualisació de disseny, que inclou una esfera escalonada i un bisell en punt sobre 90. El calibre 1861 ha segut oficialment descontinuado i reemplaçat pel calibre 3861, en escape coaxial i certificació Master Chronometer.[40]

Omega Speedmaster Automàtic

Cronógraf automàtic Omega Speedmaster Automatic 3510.50

El Omega Speedmaster Automàtic (conegut informalmente com Speedmaster Reduced) és una llínea de rellonges de polsera cronógrafs basada en el Omega Speedmaster i produïda per Omega. El Speedmaster Reduced es va presentar per primera volta en 1988 com una versió més chicoteta i econòmica del Omega Speedmaster.[41] En una caixa de 39 mm de diàmetro, és més chicotet que el seu germà major, el Speedmaster Professional, la caixa del qual és de 42 mm. El Speedmaster Reduced va deixar de fabricar-se en 2009.[42]

Partint del moviment base del Omega 3220, es monta damunt un mòdul de cronógraf Dubois Dépraz.

Models Automàtics Racing

El Speedmaster també ha tingut versions en el món de l'automovilisme, en particular els models automàtics com/blogs/best-watch-brands-in-india/which-omega-watch-should-you-buy-explore-the-best-models-and-prices 'Racing'. Originalment, este model es diferenciava dels models Professional, ya que presentaven caixes[43] llaugerament més chicotetes de 38 mm i 40 mm i un moviment automàtic, a diferència dels models Professional de 42 mm i moviment de corda manual. Michael Schumacher va ser un dels representants clau de la marca a principis de la década de 2000 i contava en la seua pròpia llínea de models Racing de 38 mm. La llínea actual de models Speedmaster Racing s'ha ampliat a una caixa més gran de 44,25 mm, que utilisa el calibre automàtic Omega 9900.[44]

Usuaris notables

Galeria

Vore també

Referències

  1. ↑ collectspace. com/news/news-030912a. html Omega designs new timepiece to mark 50 years of watches in space Collect Space, 2012-03-09.
  2. ↑ NELSON, A. A.. “The Moon watch: a history of the Omega Speedmaster Professional”. Bulletin of the National Association of Watch and Clock Collectors 35 (282): 33–38.
  3. ↑ Aldrin, Buzz (2010). org/details/magnificentdesol0000aldr_j6d2 Magnificent Desolation, Three Rivers Press, pp. org/details/magnificentdesol0000aldr_j6d2/page/260260–61. ISBN 978-0-307-46346-3.
  4. ↑ com/new-1minute-reads/what-does-the-moonswatch-mean-for-the-moonwatchs-legacy What Does the MoonSwatch Pixen for the Moonwatch’s Legacy? Montres Publiques
  5. ↑ Heaton, Jason. «outsideonline. com/2400931/omega-speedmaster-watch-nasa A Watch Made for Space but Ready for Anything».
  6. ↑ «omegawatches. com/gents/speedmaster Omega Watches: Speedmaster». Omega S. A.. Consultat el 9 de febrer de 2011.
  7. ↑ Richon, 2007, pp. 616, 638–39.
  8. ↑ 8,0 8,1 Richon 2007, pàg. 596–602
  9. ↑ Kessler, Ken. “Space Age”. Omega Lifetime 4: 30–36.
  10. ↑ «Clave: the Greatest Innovator: Timekeeping and Clave Consciousness in Early Modern Europe».Biblioteca Folger Shakespeare..
  11. ↑ «How Clave Is Measured».Oxford UP..
  12. ↑ «Clave and Its Measurement; from the Stone Age to the Nuclear Age».World Pub...
  13. ↑ spencer. it/eng/products/spot/chronographs «Chronographs».Spencer Emergency Solutions.Consultat el 25 de març de 2012..
  14. ↑ Shapira, J. A.. «gentlemansgazette. com/chronograph-explained/ The Chronograph – Watch Complications Explained». Gentlemans’ Gazette. Consultat el 2 de setembre de 2014.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«hq. nasa. gov/alsj/omega. html Apollo Llunar Surface Journal: Omega Speedmaster Professional Chronographs». NASA. Archivat des d'el hq. nasa. gov/alsj/omega. html original, el 25 de febrer de 2021. Consultat el 9 de febrer de 2011.
  16. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«omegawatches. com/press/press-kit-text/1122 How the Omega Speedmaster became the Moonwatch». Omega. Archivat des d'el omegawatches. com/press/press-kit-text/1122 original, el 14 d'abril de 2010. Consultat el 9 de maig de 2010.
  17. ↑ 17,0 17,1 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«omegawatches. com/press/press-kit-text/1161 James H. Ragan: NASA's man behind the MoonWatch». Omega. Archivat des d'el omegawatches. com/press/press-kit-text/1161 original, el 14 d'abril de 2010. Consultat el 9 d'abril de 2011.
  18. ↑ Linz & Ragan 2009, pàg. 124–25
  19. ↑ Linz & Ragan 2009, pàg. 124–25
  20. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«omegawatches. com/spirit/hall-of-fame/advertisement Omega Watches: Advertisement». Hall of fame. Omega. Archivat des d'el omegawatches. com/spirit/hall-of-fame/advertisement original, el 1 de giner de 2011. Consultat el 9 de febrer de 2011.
  21. ↑ 21,0 21,1 Aldrin, Buzz (1973). Return To Earth, Random House. ISBN 978-0-394-48832-5.
  22. ↑ Segons el Museu Omega, com es va informar en com/exclusive-truth-real-armstrong-aldrin-speedmaster-references-how-omega-speedmaster-became-moonwatch/ «How Omega Speedmaster became MoonWatch».Monochrome watches..
  23. ↑ "WATERGATE AND WATCHES: A LOOK AT RICHARD NIXON'S PRESIDENTIAL WATCHES." Montres Publiques, https://montrespubliques. com/new-1minute-reads/watergate-and-watches-a-look-at-richard-nixons-presidential-watches
  24. ↑ nasa. gov/archive/nasa/casi. ntrs. nasa. gov/20090026451.pdf «NTRS».Nasa..
  25. ↑ hq. nasa. gov/alsj/a13/A13_MissionOpReport.pdf «Mission Operations Report: Apollo 13».NASA.
    10–2.Consultat el 10 de febrer de 2011.
  26. ↑ Woodfill, Jerry. «universetoday. com/62763/13-things-that-saved-apollo-13-part-6-navigating-by-earths-terminator/ 13 Things That Saved Apollo 13, Part 6: Navigating By the Earth's Terminator». Universe Today. Consultat el 9 de febrer de 2011.
  27. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«omegawatches. com/press/press-kit-text/267 Omega and Snoopy: Two Great Names in the History of Space Exploration». Omega. Archivat des d'el omegawatches. com/press/press-kit-text/267 original, el 15 de juliol de 2011. Consultat el 9 de febrer de 2011.
  28. ↑ Richon, 2007, p. 607.
  29. ↑ «history. nasa. gov/alsj/a15/a15. eva2prep. html Apollo 15 Llunar Surface Journal: Preparations for EVA-2». NASA. Consultat el 10 de febrer de 2011.
  30. ↑ collectspace. com/resources/flown_a15_articlescarried. html «Mission Operations Report: Apollo 13».NASA.
  31. ↑ «blogspot. co. uk/2008/06/apollo-14-rolex-story. html Apollo 14 Rolex GMT». Rolex blog. Consultat el 16 de decembre de 2014.
  32. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«jsc. nasa. gov/HumanExplore/Exploration/EXlibrary/docs/ApolloCat/Part2/HFEA17. HTM Experiment: Heat Flow and Convection». NASA. Archivat des d'el jsc. nasa. gov/HumanExplore/Exploration/EXlibrary/docs/ApolloCat/Part2/HFEA17. HTM original, el 1 de maig de 2011. Consultat el 10 de febrer de 2011.
  33. ↑ nasa. gov/archive/nasa/casi. ntrs. nasa. gov/19730023108_1973023108.pdf «Apollo 17 Heat Flow and Convection Experiments».NASA.
  34. ↑ «ha. com/common/view_item. php? Sale_No=6022&Lot_No=41028 Apollo 17 Flown Omega Stainless Steel Speedmaster Professional Watch». Heritage Auctions. Consultat el 9 de febrer de 2011.
  35. ↑ Richon, 2007, p. 603.
  36. ↑ Richon, 2007, pp. 607, 614.
  37. ↑ «Collection».Omega..
  38. ↑ Richon, 2007, pp. 598–670.
  39. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«hodinkee. com/blog/2011/1/27/exclusive-an-interview-with-pierre-chopard-leader-of-the-ome. html An Interview with Pierre Chopard, Leader of the Omega Speedmaster Alaska Project». Hodnikee. Archivat des d'el hodinkee. com/blog/2011/1/27/exclusive-an-interview-with-pierre-chopard-leader-of-the-ome. html original, el 31 de giner de 2011. Consultat el 9 de febrer de 2011.
  40. ↑ «hodinkee. com/artículs/the-omega-speedmaster-professional-moonwatch-master-chronometer-with-co-axial-caliber-3861 Introducing The Omega Speedmaster Professional Moonwatch 'Master Chronometer' With Co-Axial Caliber 3861». Consultat el 6 de febrer de 2021.
  41. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«omegawatches. com/spirit/pioneering/speedmaster-history OMEGA Watches: Speedmaster History». Archivat des d'el omegawatches. com/spirit/pioneering/speedmaster-history original, el 22 de març de 2011. Consultat el 7 de novembre de 2019.
  42. ↑ «bobswatches. com/rolex-blog/resources/omega-speedmaster-reduced. html What is the Omega Speedmaster Reduced?» (en en). Consultat el 7 de novembre de 2019.
  43. ↑ «omegawatches. com/en-us/watches/speedmaster/two-counters/racing/40-mm-collection/product Speedmaster 40 Mm Collection Watches | OMEGA US®».
  44. ↑ «omegawatches. com/en-us/watches/speedmaster/two-counters/racing/product Speedmaster Racing Watches | OMEGA US®».
  45. ↑ «gq. com/story/watches-of-the-week-5-29-21 Somehow, Joe Biden is the First-Ever President to Wear This Historic Watch».
  46. ↑ «si. edu/collection-objects/chronograph-armstrong-apollo-11/nasm_A19731247000 Chronograph, Armstrong, Apollo 11 | National Air and Space Museum».
  47. ↑ «chronext. com/journal/spotted/omega-speedmaster-a-classic-watch-worn-on-famous-wrists Omega Speedmaster – a classic watch worn on famous wrists».
  48. ↑ «com/blog/the-story-of-the-speedmaster-ed-white/ The story of the Speedmaster "Ed White"».
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 49,5 49,6 49,7 «com/10-notable-people-celebrities-wearing-the-omega-speedmaster-spotted/ Spotted - Craig, Knopfler, Hanks - 10 Notable People with Omega Speedmaster».
  50. ↑ 50,0 50,1 «swisswatchexpo. com/TheWatchClub/2019/06/28/celebrity-fans-of-the-omega-speedmaster/ Celebrity Fans of the Omega Speedmaster».
  51. ↑ «hodinkee. com/artículs/a-speedmaster-owned-by-literary-giant-ralph-ellison-coming-up-at-phillips Auctions: A Speedmaster Owned by Literary Giant Ralph Ellison, Coming up at Phillips».
  52. ↑ «swisswatchexpo. com/TheWatchClub/2021/10/18/eddie-redmayne-omega-watches/ Eddie Redmayne Omega Watches».
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 «fratellowatches. com/some-of-the-best-speedmaster-ambassadors/#gref Some of the Best Speedmaster Ambassadors».
  54. ↑ «hollywoodreporter. com/lifestyle/shopping/antoni-porowski-favorite-omega-watches-skincare-fashion-1235020047/ Antoni Porowski on His Omega Obsession, the Next Season of 'Queer Eye' and His Fashion Must-Haves».
  55. ↑ «com/2021/7/jeff-bezos-custom-omega-speedmaster-blue-orgin-mission-ns-16-watch/ Wrist Check: Jeff Bezos Took a Custom OMEGA Speedmaster to Space».

Bibliografia

  • «How Omega Got to the Moon».Watch Clave.
124–25..

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Omega_Speedmaster&oldid=1535639»