Olla (recipient)

Calderos de ferro i olles de metal vidriado en roig, en la XV Festa de la Trashumancia en Madrit, en 2008.

L'olla és un tipo de recipient de la família de les gorcs, usat en la cuina, de similar ample i profunditat i, per lo general, en una o dos torres (a diferència del cace que té un mànec en lloc de torres i la cazuela, més ampla i baixa). Com l'olla de fanc, pot presentar-se com a sinònim de pote, marmita i demés gorcs. Ha donat nom ha diferents plats de la gastronomia tradicional en Europa i Amèrica.

Café d'olla

Olla i cafetera en pic de serp, en un llar tradicional.

A lo llarc del sigle XIX i part de el XX, el consum de café, tant en Espanya com en part d'Iberoamèrica, va desenrollar la tècnica culinària de el “café d'olla”, un método de preparació del café anterior a l'imposició en el mercat de les cafeteras i els seus diversos tipos d'infusió.

En el mig rural, el funcionament i preparat del tradicional café d'olla incloïa un cert ceremonial i un punt de habilitat. Despuix del triturado dels grans de café en un molinet, i una volta ple d'aigua, l'olla (d'agrane o metal esmaltado) es 'arrimava a la lumbre'. Quan hervir se li afegia a l'aigua una cullerada de café per persona i s'esperava a que hervir de nou mentres es removia l'infusió en cullera de pal. En el nou hervor es procedia al delicat moment del 'torrefactado', consistent en agarrar en les tenazas una brasa del fòc i despuix de netejar-li la cendra bufant ben tota la seua superfície, es deixava caure en l'olla i es tapava sense retirar-ho encara de la lumbre, per a que seguira hervir uns minuts, al gust, i després, en l'ajuda d'un colador de tela es passava a la cafetera, be de porcelana esmaltada o algun atre recipient apropiat per a conservar el café fet.

En la lliteratura

En les seues diverses accepcions, (i de la mateixa manera que ocorre en la pintura espanyola del Sigle d'Or) l'olla apareix en la lliteratura espanyola en assiduïtat en escenes de cuina, i per lo general associat a la pobrea i els humils. Aixina pot llegir-se per eixemple en la novela La Tribuna, a on Emilia Pardo Bazán escriu paràgrafs descriptivos com este que ilustra l'inici de la narració:

Va eixir en una escudilla desportillada en la mà, ompli de morena melaça, i arrimant al fòc un pucherito a on estava ya la cascarilla, li va afegir en degudes proporciones sucre i llet, i volviose al quarto del portal en una tassa humeante i caramullada a reverter. En el fondo del cacharro quedava com a cosa d'una atra tassa. El barquillero es va endreçar duent-se les mans a la regió lumbar, i sòbriament, sense concupiscencia, es va desdejunar bevent les sobres per la olla mateixa. Enjugó despuix la seua front regada de suor en la mànega de la camisa, va entrar a la seua volta en el quarto pròxim; i en tornar a presentar-se, vestit en pantaló i jaqueta de pany pardo, es terció a l'esquena la caixa de full de llanda i es va tirar al carrer. Ampar, cobrint la brasa en cendra, juntava en una cazuela berzas, creïlles, una corfa de cansalada, un os ranci de porc, complint el deure condimentar el caldo del humil menage.

Emilia Pardo Bazán La Tribuna (1883). Capítul I

Vore també

• Caldero
• Cazuela (recipient)
• Cuscusera
• Marmita
• Pote
• Olla de fanc

Bibliografia

• Car Bellido, Antonio (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions.
• Rosselló Bordoy, Guillem (1991). El nom de les coses en al-Andalus: Una proposta de terminologia ceràmica, Palma de Mallorca, Monografies d'Art i d'Arqueologia: I. Museu de Mallorca i Societat Arqueològica Lulliana. ISBN 84-86815-25-8.
• Rosselló Bordoy, Guillem (1992). Precisió sobre terminologia ceràmica andalusí, Colloquio hispà-italià vaig donar acheologia medievale / coord. per Università degli Studi vaig donar Siena, p. 253-262. ISBN 84-86827-08-6.
• Seseña, Natacha. Cacharrería popular, 1997 edició, Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-4255-X.