Of fathers and sons. Els fills de la Yihad

Of fathers and sons. Els fills de la Yihad (títul original: Of Fathers and Sons - Die Kinder dones Kalifats), és una película documental de Talal Derki que es va estrenar el 15 de novembre de 2017 en el Festival Internacional de Documentals de Ámsterdam i es va proyectar com a part del Festival de Cine de Sundance des del 19 de giner de 2018.

La película va ser nominada a Millor Documental en els Premis Óscar de 2019. En el Premi del Cine Alemà 2019, la película va guanyar en les categories Millor Documental i Millor Montage.

Contingut

Talal Derki retorna al seu país d'orige, Síria, a on es guanya la confiança d'una família islamista radical i compartix la seua vida diària durant dos anys.

Baixe l'apariència d'un fotoperiodista que simpatiza en el yihadisme salafista, a Talal Derki se li permet entrar en un llogaret controlat pel Front al-Nusra prop de la llínea del front de la Guerra Civil Síria, i es queda en la família Osama. El patriarca de la família Abu Osama és un fanàtic entusiasta que elogia obertament els atentats de l'11 de setembre i nomena als seus fills en el nom dels líders d'Al Qaeda i els talibán. Treballa com francotirador i quitaminas, i trau als seus fills de l'escola per l'educació mixta. Els chiquets, en particular el fill major, Osama, es tornen cada volta més propensos a les baralles i a l'acossament.

Durant una missió, una mina arranca la cama esquerra d'Abu Osama. Poc despuix, els chiquets són enviats a un camp d'entrenament militar radical. Els chiquets enfronten dures condicions i ràpidament senten nostàlgia. Despuix de retornar a casa, els preciosos llibres d'Abu Osama són destruïts en un atac aéreu de la Força Aérea Russa, i ell viu venent components de mines desarmades a fabricants de bombes. Seguix compromés en la seua creència de que la guerra conduirà a una Tercera Guerra Mundial apocalíptica entre un califato revixcut i el món cristià i provocarà la victòria del Mahdi contra el Dajjal.

En el campament, Osama alvança i es prepara per a un major entrenament militar, mentres que al seu germà menor, Ayman, no li va be i vol tornar a l'escola. Abu Osama dona el pas decisiu en ensenyar-li a Osama a disparar un arma. Ans que Osama partixca cap a un campament més intensiu, compartix un enigma en Ayman. Osama passa per tres anys de formació i adoctrinament, mentres Ayman retorna a l'escola.

Mentres la brigada d'Osama és conduïda al front per primera volta i Talal part per a retornar a la seua llar en Berlín, explica que Ayman i Osama varen continuar per camins separats fins a la seua adolescència i reflexiona sobre la profunda devastación de Síria.

Producció

Erro al crear miniatura:

Dirigida per Talal Derki

La película va ser dirigida per el documentalista siri naixcut en Damasc Talal Derki, que va guanyar el primer premi en el Festival de Cine de Ginebra i en el Fòrum Internacional de Drets Humans (FIFDH) per la seua película Return to Homs. En esta película va retratar la guerra civil síria des de la perspectiva del jove lluitador Basset. Despuix de terminar la película, Derki va dir: “Síria està en perill de convertir-se en un nou Afganistan. Una volta que nos desfem de Assad, la lluita contra els islamistes continuarà. Al mateix temps, els grans actors, és dir, Estats Units, Rússia, Aràbia Saudita i Iran, seguiran lliurant els seus conflictes d'interessos en Síria.” De la mateixa manera que en Return to Homs, en Of Fathers and Sons, Derki va retornar a la seua terra natal i es va dirigir a la zona de guerra. Va viure allí durant dos anys, en un chicotet llogaret del nort de Síria, en la família d'Abu Osama, un combatent d'Al Nusra, i va enfocar la cambra principalment en els chiquets, que són entrenats des d'una edat primerenca per a seguir els passos dels seus pares per a que es convertixquen en sants màrtirs.

La película va contar en el respal del Programa de Cine Documental de l'Institut Sundance i va rebre una finançació de producció de 60.000 euros de l'Institut de Cine de Doha, el Filmförderanstalt i el Medienboard Berlín-Brandenburg. Va rebre una finançació de distribució de 30.000 euros de l'agència de finançació cinematogràfica.

La película es va estrenar el 15 de novembre de 2017 en el Festival Internacional de Documentals de Ámsterdam i es va proyectar a partir del 19 de giner de 2018 com a part del Festival de Cine de Sundance , a on va rebre el Gran Premi del Jurat de Documental de Cine Mundial. convertir-se. En la cerimònia celebrada allí, Derki va dedicar este premi a la seua nova llar adoptiva, Berlín. Derki ya havia guanyat un premi en el Festival de Cine de Sundance en 2014 pel seu documental Return to Homs. En juny de 2018 es va proyectar com a part del Festival SWR Doku, a on va rebre el Premi de Cine Documental Alemà. "La película nos adinsa en un món estrany, essencialment inquietant, sense protecció, pero en una gran paciència documental", va afirmar el jurat en el seu comunicat. En juny i juliol de 2018, la película es va proyectar en el Festival de Cine de Munich, a on va rebre el Premi de Cine Catòlic Fritz Gerlich. El jurat va afirmar que el cineaste arriscava la seua pròpia vida per a informar sobre un sistema totalitari i oferir informació sobre un món i una forma de vida que, d'un atre modo, permaneixerien tancats per a nosatres. En agost de 2018, la película es va proyectar en el Festival Internacional de Cine de Melbourne. En setembre de 2018 es va proyectar en el Festival Internacional de Cine de Camden i en octubre de 2018 en el Festival Internacional de Cine de Hamptons. L'estrena en cines en Alemània va tindre lloc el 21 de març de 2019.

La música de la película va ser composta per K. S. Elias. La banda sonora de la película, que inclou un total de 31 peces musicals, va ser llançada com a descàrrega per Königskinder el 8 de febrer de 2019.