Odocoileus margaritae
El venado nano de Margarita o venado margariteño (Odocoileus margaritae) és un cérvido que habita en el nort de Sudamérica.
Distribució
[editar | editar còdic]Esta espècie es distribuïx en el nort d'Amèrica del Sur, sent endèmic de la illa de Margarita —estat de Nova Esparta—, territori insular sobre el mar Carib i que es troba front a les costes de Veneçola, pròxima a la península de Araya, estat de Sucre.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Este tàxon va ser descrit originalment en l'any 1910 pel zoólogo nortamericana Wilfred Hudson Osgood.
Durant décades va ser considerat només una subespecie del venado de coa blanca comuna (Odocoileus virginianus), és dir: Odocoileus virginianus margaritae,[2][3] fins que estudis efectuats en 1999 varen permetre elevar-la a la categoria d'espècie plena.[4][5]
O. margaritae s'ha mantingut aïllat de O. cariacou per uns 400 000 anys, conseguint conservar intacta la seua identitat taxonómica pese a un breu contacte ecològic i reproductiu entre abdós taxas —el que ha deixat chafades de introgresión mútua— ocorregut fa 17 000 a 13 000 anys, segons es desprén de #formulació d'escenaris paleobiogeográficos concordants en senyes genètiques i morfològics.[5]
- Localitat tipo
La localitat tipo és: “afores de Port Vell, illa Margarita”.[6]
Característiques i costums
[editar | editar còdic]Esta espècie és fàcil de diferenciar de les espècies continentals del mateix gènero per presentar una distinta apariència externa, un tamany corporal diminut (l'altura en els muscles és d'uns 60 cm), per presentar divergències en caràcters craneanos, en proporcions dentarias i en la seua forma cefàlica. Les traces característiques són sempre constants, tant en els de Paraguachoa com en els de Macanao.
És un animal d'hàbits huidizos, terrestres i crepusculares. Recorre, solament en parella o menuts grups, en busca de vegetació tendra, intentant passar desapercebut dels seus predadores. És un rumiant en una dieta herbívora i frugívora; consumix brots, fulls, fruts i llavors.
Front a una amenaça, mamprén la fugida; en la carrera manté la coa alçada (la qual és blanca per davall) per a que el centelleig blanc actue com una senyal visual de perill per a atres membres del seu grup, si be en este tàxon és més curta, i elevada expon menys blanc, comparant-la en la dels venados de coa blanca nortamericans.[7][8]
Es comunica sexualment i marca el seu territori per mig de la orina i en el fregat d'objectes en alguna de les seues vàries glándulas odoríferas: preorbitales (junt als seus ulls), tarsales i interdigitales (en les seues pates) i les situades en les bases de la seua cornamenta. La glándula metatarsal —#present en els venados de coa blanca nortamericans— en este tàxon posseïx un escàs o nul desenroll.
Abdós sexes posseïxen el mateix pelaje tot l'any, és dir, no presenten canvi estacional. El macho és l'únic que presenta cornamenta, la qual és ramificada, sent renovada tots els anys. En entrar les femelles al estro, els machos s'enfronten en combats entre sí per a tindre el dret a montar-les. El guanyador podrà copular en quantes femelles li siga possible. Després d'una gestació que dura uns 7 mesos, la femella pare una sola crío,[9] la que mostra una librea composta per un esguitat blanc en el pelaje dorsal, el que va desapareixent en el córrer dels mesos.
Conservació
[editar | editar còdic]Esta és una espècie amenaçada per la transformació de la seua hàbitat, la caça furtiva com a trofeu deportiu o per a consum proteic, la competència pels recursos en espècies introduïdes o ganado domèstic, la depredación per part de gossos domèstics o asilvestrados, i el desconeiximent de la seua especificidad taxonómica són els causals postulats per a explicar el complicat estat de conservació d'este cérvido.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cabrera, A. (1961). Catàlec dels mamífers d'Amèrica del Sur. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals “Bernardino Rivadavia” (Ciències Zoológicas) 4:309-732.
- ↑ Wilson, Dò I., and DeeAnn M. Reeder, eds. (2005). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, 3rd ed., vols. 1 & 2. 2142. Johns Hopkins University Press. Baltimore, Maryland, USA. ISBN/ISSN: 0-8018-8221-4.
- ↑ Odocoileus virginianus margaritae [1] archivat en Wayback Machine. Planet Mammiferes.
- ↑ Molina, M. and J. Molinari (1999). Taxonomy of Venezuelan white-tailed deer (Odocoileus, Cervidae, Mammalia), based on cranial and mandibular traits. Canadian Journal of Zoology 77:632-645.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Molinari J. (2007). Variació geogràfica en els venados de coa blanca (Cervidae, Odocoileus) de Veneçola, en émfasis en O. margaritae, l'espècie nana de l'Illa de Margarita. Memòria de la Fundació La Salle de Ciències Naturals 167:29-72.
- ↑ Gallina, Sonia; Salvador Mandujano, Joaquín Bell, Hugo Fernando López Arévalo, Manuel Weber White-Tailed Deer ‘‘Odocoileus virginianus’’ (Zimmermann 1780) (pdf)
- ↑ Baker, R. H. (1984). Origin, classification and distribution. Pp. 1-18. En: L. K. Halls (Ed.), White-tailed deer - ecology and management. Stackpole Books, Harrisburg, Pennsylvania, USA.
- ↑ Brokx, P. A. (1984). South America. Pp. 525-546. En: L. K. Halls (Ed.), White-tailed deer - ecology and management. Stackpole Books, Harrisburg, Pennsylvania, USA.
- ↑ Eisenberg, J. F. (2000). The contemporary Cervidae of Central and South America. Pp. 189-202. En: I. S. Vrba i G. B. Schaller (Eds.), Antelopes, deer, and relatives-fossil record, behavioral ecology, systematics, and conservation. Yale University Press, New Haven, USA.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Odocoileus margaritae.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Odocoileus margaritae.
