Oceà de Jápeto
El oceà de Jápeto o oceà de Iapetus[1] va ser un oceà que va existir fa entre 600 i 400 millons d'anys, entre els periodos neoproterozoico i paleozoico, este oceà es va formar a raïl de la separació de Proto-laurasia. En el hemisferi sur de la Terra, este oceà estava ubicat entre Laurentia o Laurencia (Escòcia, Norteamérica i Groenlàndia) a l'oest, Bàltica format per (Escandinavia i Europa oriental) a l'est i Avalonia (Regne Unit, Europa noroccidental) al sur ademés d'atres terres menors emergides i situades a l'oest de Avalonia (són les terres que formen actualment partix de Nova Anglaterra, Nova Escòcia i Acadia).
L'oceà de Jápeto és considerat precursor de l'actual oceà Atlàntic,[2] d'ahí que pren el nom del titán Jápeto, pare d'Atles en la mitologia grega, que a la seua volta, origina el nom d'Atlàntic per a designar a l'oceà que està més allà de les Columnes d'Hércules (estret de Gibraltar).[3]
Forma part d'este oceà el mar de Tornquist situat entre Avalonia i Bàltica
Este oceà va desaparéixer quan despuix de les orogènias caledónica, acádica i tacónica, totes les masses continentals es varen unir per a formar un gran supercontinente denominat Laurasia o Euramérica entre els periodos cámbrico i ordovícico fa 400 millons d'anys.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wells, John. «Iapetus and tonotopy». John Wells's phonetic blog.
- ↑ “Appalachian salients and recesses: Clapix Precambrian continental breakup and the opening of the Iapetus Ocean” . Journal of Geophysical Research 81 (32): 5605–5619. doi:. Bibcode: 1976JGR....81.5605R.
- ↑ “Geological evidence in favour of a Jotunheimen Caledonian suture” . Nature 277 (5694): 289–291. doi:. Bibcode: 1979Natur.277..289B.
- ↑ Vore per a reconstrucció paleogeográficas de les colisions, per eixemple Stanley 1999, p. 386; Ziegler 1990, pàg. 17–19
- Este artícul conté una traducció derivada de «Océano de Jápeto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.